Val¨¨ncia, Arag¨® i les Balears demanen que el Govern torni al di¨¤leg

Les comunitats aut¨°nomes ve?nes de Catalunya volen que el futur president de la Generalitat treballi per reconstruir ponts. Els presidents de la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Arag¨® assenyalen a EL PA?S que la carrera per la independ¨¨ncia de la d¨¨cada passada ha perjudicat les seves relacions i la seva competitivitat. ¡°?s indispensable que les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana fem un front com¨² pels nostres interessos¡±, afirma la presidenta balear, Francina Armengol: ¡°Si no ho fem¡±, afegeix, ¡°guanyaran els interessos d'altres zones de l'Estat; ¨¦s el que ha passat en els ¨²ltims anys¡±.

El ple d'investidura per elegir el nou president de la Generalitat est¨¤ programat per al 26 de mar?. Pere Aragon¨¨s, actual vicepresident de l'executiu catal¨¤ i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ¨¦s el candidat amb m¨¦s probabilitats de presentar-se a la votaci¨® parlament¨¤ria. ERC, Junts per Catalunya i la CUP negocien contrarellotge l'acord que porti de nou l'independentisme a formar govern. Armengol i el president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, s¨®n conciliadors amb el nacionalisme catal¨¤, per¨° admeten que els vincles interregionals s'han vist perjudicats des que l'independentisme va intentar separar Catalunya d'Espanya per la via unilateral. ¡°Les nostres relacions s¨®n cordials, per¨° la situaci¨® pol¨ªtica dels ¨²ltims anys no ha perm¨¨s tenir la relaci¨® normal que hi hauria d'haver entre els governs de Catalunya i les Balears¡±, assenyala Armengol.

¡°El fonamental ¨¦s la normalitzaci¨®¡±, valora Puig: ¡°El que no pot tornar a passar ¨¦s que la Generalitat catalana tingui una actitud distant amb els empresaris o les institucions de la Comunitat Valenciana. Hi ha errors que cal superar¡±. Puig reclama ¡°respecte i voluntat de cooperaci¨® dins d¡¯un marc com¨², que ¨¦s Espanya¡±. Una queixa compartida entre els caps dels executius valenci¨¤, balear i aragon¨¨s ha estat les reiterades abs¨¨ncies de la Generalitat als ¨°rgans de debat i decisi¨® que t¨¦ el poder executiu perqu¨¨ coordinin mesures els governs central i auton¨°mics. La coalici¨® en el poder formada per Junts i ERC ha rebutjat participar en aquests f¨°rums argumentant que les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya han de ser bilaterals. ¡°Ens agradaria, i seria positiu, que Catalunya torn¨¦s als f¨°rums de debat multilaterals de l'Estat per tractar q¨¹estions com el finan?ament, en el qual tenim necessitats i posicions similars¡±, diu Armengol.

¡°?s fonamental articular l'arc mediterrani en una posici¨® no frontista¡±, subratlla Puig. ¡°Hi ha molts temes d'inter¨¨s per a ambd¨®s: el corredor mediterrani, el finan?ament auton¨°mic, la defensa de l'economia productiva. Per abordar-los, l'atmosfera ha de ser l'adequada¡±. L'atmosfera no ¨¦s l'adequada ni s'espera que ho sigui, vaticina Javier Lamb¨¢n, president d'Arag¨®. Dels tres l¨ªders auton¨°mics, tots socialistes, Lamb¨¢n ¨¦s el m¨¦s bel¡¤ligerant amb l'estrat¨¨gia dels ¨²ltims governs de Catalunya: ¡°Les pol¨ªtiques del Govern catal¨¤ sortint han estat perjudicials per a Arag¨® en la mesura que ho han estat per a tot Espanya i per a la democr¨¤cia¡±. ¡°Temo que el nou Govern repetir¨¤ el disbarat de l'anterior, corregit i augmentat¡±, prossegueix Lamb¨¢n. ¡°Qualsevol aven? del full de ruta del nacionalisme separatista, present des de f¨¤ lustres, es produeix en detriment de l'inter¨¨s general del pa¨ªs¡±.

ERC, ¡°element t¨°xic¡±

El president d'Arag¨® assenyala que ¨¦s contrari ¡°a la condescend¨¨ncia o a la transacci¨®¡± amb l'independentisme, perqu¨¨ l'¡°afavoreix sempre¡±. Les seves paraules es poden interpretar com cr¨ªtiques a les concessions a l'autogovern de Catalunya durant les ¨²ltimes d¨¨cades, per¨° tamb¨¦ a la taula de di¨¤leg que el Govern va constituir el 2019 amb la Generalitat per superar el conflicte derivat de la independ¨¨ncia unilateral. Lamb¨¢n es mostra molt dur amb ERC: acusa el partit liderat per Oriol Junqueras d'haver torpedinat negociacions, en diversos ¨¤mbits, que va mantenir el 2016 amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i amb l'exconseller de Cultura Santi Vila. ¡°Vam estar a punt d'encaminar acords. Per¨° els va truncar ERC, que ¨¦s, en la meva opini¨®, l'element m¨¦s t¨°xic de la pol¨ªtica catalana.¡±

Catalunya tamb¨¦ mant¨¦ relacions bilaterals amb els Estats ve?ns, Fran?a i Andorra. La presidenta de la regi¨® d'Occit¨¤nia, Carole Delga, espera que el nou executiu catal¨¤ aposti per ¡°ampliar la xarxa de cooperaci¨®¡± que ¨¦s l'Euroregi¨® Pirineus Mediterr¨¤nia, formada amb Catalunya i les Illes Balears. Delga va mantenir dilluns passat una entrevista amb el president del Govern, Pedro S¨¢nchez, en la qual li va expressar la seva convicci¨® que el conflicte pol¨ªtic a Catalunya ha de passar per ¡°una soluci¨® pac¨ªfica basada en el di¨¤leg¡±.

Cr¨ªtiques a les inger¨¨ncies del nacionalisme catal¨¤

Els presidents de les Balears, Val¨¨ncia i Arag¨® es mostren especialment cr¨ªtics amb la inclusi¨® de les seves comunitats en l'estrat¨¨gia del nacionalisme catal¨¤. ERC, Junts i la CUP apunten als seus programes electorals la necessitat d'enfortir la unitat dels anomenats ¡°Pa?sos Catalans¡±. Junts precisa que el seu objectiu ¨¦s fixar un di¨¤leg amb les autoritats d'aquestes regions per rellan?ar la ¡°marca Pa?sos Catalans¡±. Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, creu que ¡°¨¦s una marca que no t¨¦ cap virtualitat¡±. ¡°No ajuda una prepot¨¨ncia¡±, afegeix, ¡°que genera ant¨ªgens en altres territoris¡±. Javier Lamb¨¢n, president d'Arag¨®, titlla de ¡°somieig carrincl¨®¡± el concepte de Pa?sos Catalans i l'estrat¨¨gia de sumar els municipis aragonesos fronterers amb Catalunya: ¡°Posa de manifest la ignor¨¤ncia, interessada o est¨²pida, de la hist¨°ria per part dels autors d'aquest esperpent i el seu supremacisme totalitari i rid¨ªcul". ERC i la CUP defensen que les Balears i Val¨¨ncia tenen dret a l'autodeterminaci¨®. ¡°El futur de les Balears no s'ha de decidir des de Catalunya¡±, sentencia Francina Armengol. La presidenta balear recorda que es tracta de territoris ¡°amb un vincle cultural i ling¨¹¨ªstic com¨², per¨° amb realitats socials i econ¨°miques diferents¡±.