El secessionisme mina la relaci¨® entre Brussel¡¤les i la Generalitat

Fa una d¨¨cada, la relaci¨® de la Generalitat de Catalunya amb la Comissi¨® Europea era inusualment intensa. Poques regions de la UE mantenien un vincle institucional tan estret amb la c¨²pula del poder a Brussel¡¤les. El mar? de 2011 es va produir la culminaci¨® d'aquesta bona sintonia, la trobada entre Jos¨¦ Manuel Dur?o Barroso, president de la Comissi¨®, i el president Artur Mas. Des d'aleshores, la connexi¨® entre l'administraci¨® catalana i la UE s¡¯ha anat difuminant fins a una pr¨¤ctica irrellev¨¤ncia.

El proc¨¦s d'independ¨¨ncia, l'enfrontament amb Espanya i una acci¨® exterior rupturista han erosionat els ponts europeistes que els governs de Jordi Pujol i una hiperactiva societat civil havien aixecat. Un any despr¨¦s de la cita Barroso-Mas, el m¨¤xim exponent del canvi va ser la visita aquest mar? del comissari del Mercat Interior, Thierry Breton, a la f¨¤brica Reig Jofre de Sant Joan Desp¨ª (Barcelona): Reig Jofre produir¨¤ la vacuna contra la covid-19 de la farmac¨¨utica Janssen. Cap representant de la Generalitat va ser present a l'acte de Breton, segons va denunciar el nou l¨ªder del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Salvador Illa. El comissari s¨ª que va estar acompanyat de la Ministra d'Ind¨²stria, Comer? i Turisme, Reyes Maroto.

La separaci¨® d'Espanya, un Estat membre, ¨¦s la prioritat dels partits del nacionalisme catal¨¤ i, en aquesta estrat¨¨gia, qui porta la veu cantant a nivell internacional ¨¦s Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat ¨¦s eurodiputat i resideix a B¨¨lgica per evitar ser jutjat pel Tribunal Suprem pel refer¨¨ndum il¡¤legal d'octubre de 2017 i la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Puigdemont va expressar el desembre passat unes paraules que visualitzen el canvi d'estrat¨¨gia europeu que ha experimentat el poder pol¨ªtic catal¨¤: ¡°No negociarem la independ¨¨ncia de Catalunya amb la UE perqu¨¨ ¨¦s un sindicat dels estats i all¨¤ la veu cantant la porta Espanya. La UE tampoc ¨¦s la m¨¦s r¨¤pida a recon¨¨ixer independ¨¨ncies. Hi ha vida m¨¦s enll¨¤¡±.

Illa ha sigut especialment cr¨ªtic amb la situaci¨®. ¡°Fa deu anys ¨Ces diu aviat¨C que cap responsable de la Generalitat ha sigut rebut per un comissari de la Uni¨® Europea quan a Europa es decideixen coses tan importants¡±, va dir Illa en una entrevista al mar? amb EL PA?S. L'afirmaci¨® no ¨¦s precisa: Mas va ser rebut el juliol de 2015 per la comiss¨¤ria de Transport i Mobilitat Violeta Bulc, tot i que s¨ª que va ser l'¨²ltim espeternec de l¡¯agenda privilegiada que havia tingut Catalunya a Brussel¡¤les.

La Generalitat es va abocar a partir del 2014 als refer¨¨ndums d'autodeterminaci¨® inconstitucionals i la independ¨¨ncia unilateral

L'any 2011 va ser l'¨²ltim en les relacions prol¨ªfiques entre la Generalitat i les institucions europees. Catalunya era reconeguda com un alumne avantatjat de les noves directrius d'austeritat per reduir el deute p¨²blic. ¡°Catalunya ha fet els deures i servir¨¤ d'exemple a altres territoris en pol¨ªtica d'estalvi¡±, afirmava Mas en la seva trobada de juny de 2011 amb el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. El juliol d'aquell any, el president catal¨¤ va rebre al Palau de la Generalitat la vicepresidenta de la Comissi¨® Europea Viviane Reding; a l'octubre, el conseller d'Empresa Francesc Xavier Mena es va entrevistar amb el comissari d'Ocupaci¨® i Afers Socials Laszlo Andor, i els consellers d'Agricultura i Territori, Josep Maria Pelegr¨ª i Llu¨ªs Recoder, tenien cita amb el comissari de Medi Ambient Janez Potocnik.

El 2013 es va materialitzar la fractura entre la Generalitat i les institucions europees. El setembre de 2013, Mas va intentar reunir-se amb Dur?o Barroso, que va rebutjar la trobada. El segon plat no va ser poca cosa: el cap de l'executiu catal¨¤ s¨ª que es va poder veure amb els vicepresidents de la Comissi¨® Olli Rehn i Maros Sefkovic. Per¨° alguna cosa s'havia trencat. Dos mesos m¨¦s tard, el president de la Comissi¨® Europea confirmava per escrit, despr¨¦s de la insist¨¨ncia dels eurodiputats independentistes, que, si Catalunya se separava d'Espanya, sortiria de la UE.

La Generalitat es va abocar a partir del 2014 als refer¨¨ndums d'autodeterminaci¨® inconstitucionals i la independ¨¨ncia unilateral. Les institucions europees la van sotmetre a un buit eixordador. Les cites m¨¦s destacades des d'aleshores amb autoritats comunit¨¤ries van ser un breu trobada el 2016 de la consellera d'Agricultura Meritxell Serret amb el comissari d'Afers Mar¨ªtims Karmenu Vella en unes confer¨¨ncies a les A?ores (Portugal) i la presentaci¨® el 2019 a Barcelona del Cos Europeu de Solidaritat, un acte que va ser presidit pel comissari d'Ajuda Humanit¨¤ria Christos Stylianides i el conseller de Treball i Afers Socials Chakir El Homrani.

No s¨®n habituals les trobades bilaterals entre la presid¨¨ncia de la Comissi¨® Europea, els seus comissaris i l¨ªders regionals. La presidenta de la Comissi¨®, Ursula von der Leyen, nom¨¦s va mantenir el 2020 dues entrevistes amb els presidents dels Estats alemanys de la Baixa Sax¨°nia i Ren¨¤nia del Nord-Westf¨¤lia. Malgrat aix¨°, no s¨®n excepcionals: Albert N¨²?ez Feijoo, president de Gal¨ªcia, es va entrevistar telem¨¤ticament el gener passat amb la vicepresidenta de la Comissi¨® Dubravka Suica, mentre que l'expresident de la Comissi¨® Europea Jean-Claude Juncker es va reunir el 2017, en els mesos m¨¦s tensos a Catalunya, amb el lehendakari basc, ??igo Urkullu, i amb Ximo Puig, president de la Comunitat Valenciana. Puig es va entrevistar el 2019 amb el vicepresident de la Comissi¨® Frans Timmermans.

L'independentisme catal¨¤ denuncia que el Govern espanyol els veta en les institucions europees. Una portaveu de la Comissi¨® Europea informa per escrit a EL PA?S que Von der Leyen i els seus comissaris ¡°decideixen lliurement amb qui es reuneixen, incloses les autoritats regionals¡±. Malgrat aix¨°, Jordi Bacaria, catedr¨¤tic d'Economia Aplicada i exdirector del centre d'estudis internacionals CIDOB, est¨¤ conven?ut que la paraula del Govern central es t¨¦ en compte: ¡°Moltes d'aquestes relacions s'havien desenvolupat a trav¨¦s del Govern espanyol. En el moment en qu¨¨ es produeix un enfrontament, inevitablement es trepitja el fre¡±.

El Ministeri d'Exteriors es va esfor?ar durant els anys de carrera independentista a contrarestar la propaganda del nou ¨°rgan diplom¨¤tic de la Generalitat, el Diplocat. El Diplocat va n¨¦ixer de la transformaci¨® de l'antic Patronat Catal¨¤ Pro Europa, un consorci p¨²blic que unia els organismes institucionals catalans i la societat civil per exercir de lobby a la UE. Bacaria assenyala la desaparici¨® del patronat i la creaci¨® del Diplocat com el punt de ruptura amb les institucions europees. ¡°La Generalitat segurament havia tingut una relaci¨® institucional a la UE molt bona, excepcional, fruit d'una situaci¨® pol¨ªtica activa, acceptable i de consensos¡±, explica Bacaria. ¡°Aquest enteniment ja no existeix. Hi havia molta gent del costat catal¨¤ que treballava diplom¨¤ticament fent de xerpa. Quan aquests xerpes ja no existeixen, perqu¨¨ no interessen, perqu¨¨ s¨®n apartats o perqu¨¨ s'aparten ells mateixos, i a l'altre costat no hi ha inter¨¨s, la connexi¨® desapareix¡±. ¡°Hem quedat redu?ts a una relaci¨® funcional, com tantes altres regions¡±, afegeix l'exdirector del CIDOB.

Francesc Homs, exconseller d'Economia amb Pujol i president de la Lliga Europea de Cooperaci¨® Econ¨°mica, valora que el ¡°plantejament unilateral [de l'independentisme] segur que ha canviat la relaci¨®¡±. ¡°?s l¨°gic que la UE hagi adoptat una disposici¨® distant i cautelar. La UE es regeix pels seus tractats fundacionals, que deixen les q¨¹estions territorials totalment per a les din¨¤miques internes dels estats¡±. El mateix opina Casimir de Dalmau, que va ser director del Patronat Catal¨¤ Pro Europa i delegat de la Generalitat a Brussel¡¤les: ¡°El conflicte incomoda les institucions europees, que s'instal¡¤len en la posici¨® inamovible que es tracta d'una q¨¹esti¨® interna espanyola. A partir d'aquell moment, les relacions pol¨ªtiques entre la Generalitat i les institucions europees quedaran condicionades per l'evoluci¨® de la pol¨ªtica interna espanyola¡±.