La Nova York dels setanta conquereix Girona
El centre d¡¯art B¨°lit reuneix obres hist¨°riques i noves produccions en un ambici¨®s projecte sobre art i menjar
El 1971 l¡¯Ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esfor?os casualment van coincidir amb els d¡¯una comunitat d¡¯artistes arribats de diversos pa?sos, carregats d¡¯idees i energia creativa. Aix¨ª va n¨¦ixer el Soho i en aquest barri, al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la hist¨°ria de l¡¯art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fot¨°grafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experi¨¨ncia comunit¨¤ria sobre menjar i art en la qual van confluir tamb¨¦ alguns dels artistes catalans m¨¦s rellevants, tot i que en aquell temps encara no eren tan coneguts.
Aquesta hist¨°ria constitueix el nucli simb¨°lic i conceptual de Food. La utopia de la proximitat, una mostra que ocupa les tres seus del B¨°lit, el centre d¡¯art contemporani de Girona, fins al 30 de maig. El projecte, que t¨¦ diverses l¨ªnies discursives que van des dels anys setanta fins a l¡¯actualitat, neix de la proposta d¡¯una octogen¨¤ria Carol Goodden i de l¡¯empenta de la directora del B¨°lit, Carme Sais, que el comissaria juntament amb Eudald Camps, encarregat de furgar en documents i mem¨°ries, i el col¡¤leccionista xil¨¨ Harold Berg, que t¨¦ bona part del fons de Matta-Clark, mort prematurament.
Procedeix de la seva col¡¤lecci¨® la llibreta original amb els estris que Matta-Clark va dissenyar per al restaurant i la ic¨°nica fotografia de l¡¯arquitecte Richard Landry de la fa?ana del Food, intervinguda per Matta-Clark, en la qual apareixen els tres fundadors. Tamb¨¦ hi ha obres que al¡¤ludeixen a la relaci¨® sentimental entre Matta-Clark i Goodden, com la llauna de beguda que l¡¯artista va intervenir abans de regalar-la a Goodden per Sant Valent¨ª o les fotos d¡¯ella ballant en un edifici del Bronx intervingut per ell. ¡°Tamb¨¦ tenim la pel¡¤l¨ªcula que recull tot el que passava al restaurant, una pe?a art¨ªstica que testimonia com el Food havia estat creat com una obra d¡¯art en si mateix¡±, explica Carme Sais, en la recta final dels seus vuit anys al capdavant del B¨°lit, que ha aconseguit consolidar amb una programaci¨® ambiciosa, projectes de producci¨® pr¨°pia i una profunda cohesi¨® amb el territori. ¡°A primera vista, aquesta proposta pot semblar una mica allunyada de la l¨ªnia habitual del B¨°lit, per¨° tamb¨¦ en aquest cas ¡ªexcloent-hi Matta-Clark¡ª es tracta d¡¯artistes vius, hi ha produccions com la pe?a de Marta Vergony¨®s i Mar Seriny¨¤ i moltes activitats¡±, continua Sais.
Obra d¡¯art i espai per a l¡¯art, el Food va ser com un imant per als artistes estrangers arribats a la ciutat, que havia substitu?t Par¨ªs com a capital de l¡¯art contemporani. Tamb¨¦ hi havia catalans, com Antoni Muntadas, Miralda, ?ngels Rib¨¦ i Francesc Torres, que exhibeix Accident, la instal¡¤laci¨® d¡¯una moto de color vermell sang travessada per un pal i envoltada de fotos del mateix artista orinant i dos v¨ªdeos. ¡°La pe?a, que es va estrenar al Food el 1977, representa l¡¯inici del final de la utopia, ¨¦s la materialitzaci¨® del desenc¨ªs. De totes maneres, els artistes catalans a Nova York mai no es van recon¨¨ixer com a grup, tal com va passar a Par¨ªs¡±, explica Sais apuntant als Cerimonials, el documental de Benet Rosell que recull les festes i rituals realitzats per Miralda, Joan Rabascall, Doroth¨¦e Selz i Jaume Xifr¨¦. D¡¯aquella ¨¨poca s¡¯exhibeixen tamb¨¦ les diapositives fetes per Miralda i Muntadas el 1972 al loft que compartien a Tribeca, durant una de les seves primeres accions junts que va consistir en una degustaci¨® d¡¯arr¨°s acolorit i sangria, acompanyada de projeccions i intervencions a l¡¯espai p¨²blic exterior.
¡°El context en el qual es va dur a terme l¡¯acci¨® era especialment rellevant: un pa¨ªs convuls, immers en la Guerra del Vietnam, sacsejat per moviments pol¨ªtics i socials que desafiaven el sistema¡±, apunta Sais. La mostra es completa amb obres de Pere Noguera, Fina Miralles i ?ngels Rib¨¦ amb la foto d¡¯una acci¨®, de la qual es va perdre tant el v¨ªdeo com l¡¯enregistrament en qu¨¨ l¡¯artista enumerava ideals i utopies, que ha estat reprodu?t per a l¡¯exposici¨®.
Ballarins penjats com gotes d¡¯aigua
Entre les accions previstes destaca la reproducci¨® per part del col¡¤lectiu Ocells al cap de Raindrops, una coreografia de fa 50 anys de Carol Goodden en la qual uns ballarins penjats d'una biga que travessava el Food queien com gotes d'aig¨¹es a terra. Una altra proposta, a c¨¤rrec de Nyam Nyam, involucra diversos restaurants del territori i consisteix a gravar les seves cuines i reunir-les en un v¨ªdeo sonor que ser¨¤ em¨¨s per r¨¤dio i al menjador de cada restaurant.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.