La tara del nostre temps

Als anys setanta, quan anava a la universitat, era freq¨¹ent que alguns estudiants argumentessin a favor de l¡¯assassinat pol¨ªtic amb aquell automatisme moral tan conforme a la psicologia dels joves revolucionaris. Despr¨¦s, durant els anys en qu¨¨ ETA no parava d¡¯assassinar, no va faltar qui es preguntava, quan la v¨ªctima ni era policia ni militant del PP, com era possible que haguessin matat precisament aquella persona; ni tampoc qui es mantenia en la feli? beneiteria dels equidistants (¡°ETA-Aznar, dialogueu¡±, deien les pancartes dels manifestants), actitud que necess¨¤riament admet la possibilitat, i per tant, la legitimitat, de l¡¯assassinat pol¨ªtic.

Ara, amb l¡¯aparici¨® recent en castell¨¤ dels articles que Albert Camus va publicar a Combat (La noche de la verdad, Debate) durant l¡¯ocupaci¨® de Fran?a i els primers anys de la postguerra, em venen a la mem¨°ria aquests mals records. Quan l¡¯enemic de tots era l¡¯Alemanya nazi, Camus va tenir, ell tamb¨¦, una certa posici¨® equidistant entre les injust¨ªcies del capitalisme i les monstruositats del comunisme, per¨° amb el temps es va anar adonant de qu¨¨ era essencial en la lluita per la dignitat humana i, al grup d¡¯articles que va aplegar el 1946 amb l¡¯ep¨ªgraf ¡°Ni v¨ªctimes ni botxins¡±, ja es troba en una posici¨® d¡¯absoluta defensa d¡¯una democr¨¤cia socioliberal d¡¯abast internacional i una condemna sense pal¡¤liatius de l¡¯assassinat pol¨ªtic i els seus pulcres justificadors intel¡¤lectuals. Aquests ¡ªdiu Camus¡ª s¨®n incapa?os d¡¯imaginar la mort dels altres i qualifica de ¡°tara del nostre temps¡± ¡ªun temps en qu¨¨ ¡°s¡¯estima per tel¨¨fon¡±¡ª aquest allunyament, material i moral, de la realitat.

Avui, que s¡¯odia, m¨¦s que no pas s¡¯estima, pel teclat d¡¯un tel¨¨fon m¨°bil connectat a totes les xarxes socials, la incomprensi¨® dels fets concrets ¨¦s encara m¨¦s profunda i servil, i amb ella es torna a banalitzar el crim. Aix¨ª, Pablo Iglesias ha pogut fer tuits d¡¯homenatge al Che Guevara; el Partit Comunista ¡ªintegrat a la coalici¨® Unidas Podemos¡ª pot reivindicar la figura de Stalin; els hereus d¡¯ETA es poden considerar homes de pau, i un presentador de la televisi¨® p¨²blica catalana pot dir tranquil¡¤lament per Catalunya R¨¤dio que es necessiten catalans disposats a morir.

Se l¡¯ent¨¦n: el que est¨¤ disposat a morir per una causa, m¨¦s disposat est¨¤ encara a matar per una causa. No demanar¨¦ que tota aquesta gent es posi ara a llegir Camus ¡ªno hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir¡ª, per¨° s¨ª que els pocs capa?os d¡¯entendre qu¨¨ signifiquen les revolucions i les ideologies totalit¨¤ries no oblidin mai la seva fermesa moral.