L¡¯ordre dels factors

Fa temps que predomina una mena de lectura a la qual, per sobre de qualsevol altra consideraci¨®, nom¨¦s sembla interessar-li el contingut. Primera arrufada de nas: el contingut ¨¦s indissociable de la forma, ho s¨¦. Per¨° moltes vegades ens aturem en aquesta evid¨¨ncia, feta esl¨°gan, i passem a parlar de qu¨¨ hi passa, a tal novel¡¤la, o de quin m¨®n representa o de si l¡¯autor va viure all¨° que s¡¯hi explica, cosa que em sembla fenomenal, si no es fa al preu de menystenir l¡¯aspecte formal amb qu¨¨ l¡¯autor ha decidit d¡¯escriure-ho. Perqu¨¨ l¡¯art, la literatura, ¨¦s formalitzaci¨®: des de la paraula que es tria a l¡¯engiponament de la frase, a l¡¯estructuraci¨® del par¨¤graf, a l¡¯organitzaci¨® del cap¨ªtol, a la seq¨¹¨¨ncia de cap¨ªtols, a les simetries o asimetries entre principi i final. Podem pensar que tot aix¨° dep¨¨n del qu¨¨, per¨° ¨¦s, i sempre ha estat, patrimoni del com. Donin un cop d¡¯ull a qualsevol dels cl¨¤ssics: hi trobaran un esfor? per tensar la forma heretada, un q¨¹estionament sistem¨¤tic de la convenci¨®; la gr¨¤cia ¨¦s que aquesta tensi¨® i aquest q¨¹estionament es fan, sovint, des del convenciment que la simple repetici¨® de formes antigues i precuinades ja no val per capturar alguna cosa del m¨®n que els ¨¦s contemporani, algun aspecte de l¡¯experi¨¨ncia del seu present; que tot aix¨° que viuen i que veuen ja no es pot explicar amb paraules velles. Aquest ¨¦s el moll de l¡¯os de la modernitat liter¨¤ria.

A l¡¯altra cara, hi ha el doble risc: de no ser considerat art, o literatura; o, en menor grau, de ser titllat de gratu?t. Cada cop m¨¦s, em sembla topar amb una convicci¨® vaga que la forma ¨¦s un mer vehicle, i que complicar-la (aix¨° ¨¦s, no limitar-se a reproduir fidelment una convenci¨®) ¨¦s una coqueteria innecess¨¤ria. Llavors penso en les mudances, o en els buidatges de pisos de familiars morts, i torno a topar amb la import¨¤ncia de la forma. Penso en els objectes del menjador de mons avis, de quan hi anava a passar tardes del cap de setmana. No eren una simple col¡¤lecci¨® de coses acumulades que farien una bona llista perequiana; eren un paisatge, una unitat, feta de mil relacions, de convocat¨°ries invisibles. La disposici¨® de la taula rodona en relaci¨® a la resta de mobles (o a la resta d¡¯habitacions), l¡¯hule amb estampat dels setanta que la cobria, el bot¨® blanc de pl¨¤stic de la lampareta de sobretaula, que encenien per consultar la cartellera, les cadires de reixeta, la rajola que refredava els peus. Aquesta qualitat simf¨°nica de la manera com es relacionen les coses es fa brutalment evident a l¡¯hora de desmuntar-les. Ja no ¨¦s un menjador: s¨®n quatre parets, i quinze caixes de cartr¨®. Les coses hi s¨®n totes, per¨° el menjador ha desaparegut.

Que l¡¯ordre dels factors no altera el producte potser sigui una veritat matem¨¤tica, per¨° ¨¦s una falsedat art¨ªstica i emocional.