La passi¨® de Picasso pels c¨°dols

Pablo Picasso nom¨¦s va pintar retrats de les persones del seu entorn: la seva fam¨ªlia, els seus amics i, sobretot, les seves esposes i amants, que van compartir part de la vida amb ell. Va pintar uns quants centenars de retrats, per¨° cap per enc¨¤rrec, per la qual cosa aquestes obres tenen una llibertat excepcional. Tanta com les joies que va crear amb petxines, fang i c¨°dols, per¨° tamb¨¦ amb metalls preciosos; petites escultures carregades d'una hist¨°ria personal: la de la relaci¨® entre Picasso i les persones a qui van destinades. 85 d'aquests petits picassos tridimensionals es poden veure a l'exposici¨® Picasso i les joies d'artista, la primera mostra dedicada a aquestes produccions del prol¨ªfic creador, que es podr¨¤ veure fins al 26 de setembre al museu de Barcelona dedicat al pintor, un any despr¨¦s del previst a causa de la pand¨¨mia.

A mitjans dels anys trenta, despr¨¦s de con¨¨ixer Dora Maar, Picasso crea les seves primeres joies a partir d'objectes que ha comprat en mercats de segona m¨¤, als quals afegeix un retrat gravat, pintat o dibuixat. Durant els estius tamb¨¦ recull de les platges ossos, c¨°dols i fragments de cer¨¤mica i vidre arrossegats pel mar, i hi afegeix, amb l'ajuda d'un ganivet, dibuixos o gravats que li inspirava la forma de l'objecte, creant minotaures, faunes, ¨¤guiles, peixos o perfils de dona. A principis dels anys quaranta, quan Brassa? els fotografia, Picasso li confessa que aquests objectes s¨®n per ell ¡°una veritable passi¨®¡± i li insisteix que els inclogui a l'¨¤lbum d'escultures que preparen aquells dies junts. ¡°Els c¨°dols s¨®n tan bonics que em fan venir ganes de gravar-los tots. El mar els treballa tan b¨¦, els dona unes formes tan pures i completes, que amb nom¨¦s una petita ajuda es creen obres d'art¡­ Ara hauria de tornar a llan?ar-los al mar. Com es quedaria la gent si trob¨¦s pedres marcades amb signes estranys. Serien trencaclosques per als arque¨°legs¡±, li va confessar llavors a Brassa?.

Per sort no els va llan?ar, sin¨® que els va donar a les persones que estimava, com la gran quantitat d'objectes que va regalar a Dora Maar que ella va conservar tota la vida i que despr¨¦s de la seva mort, el 1997, es van subhastar a Par¨ªs. O l'amulet que va fer el 1937 per a Nusch, segona dona (despr¨¦s de Gala) del poeta Paul ?luard, pintant sobre un fragment de cer¨¤mica el seu perfil i unes branques de llorer. ¡°La frontera entre l'objecte trobat i la joia ¨¦s molt t¨¨nue¡±, explica Manon Lecaplain, comiss¨¤ria de la mostra juntament amb Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona, que defensa que les joies de Picasso ¡°introdueixen el seu art a l'esfera m¨¦s personal de la seva obra¡±.

Com Dona asseguda, fauna, que es conserva nom¨¦s per la fotografia que en va fer Brassa? a final dels anys quaranta. ¡°Fran?oise Gilot explica en el seu llibre sobre la seva relaci¨® amb Picasso que en un passeig el 1946 el pintor va trobar un tros de costella d'uns deu cent¨ªmetres i li va dir ¡®aquesta ¨¦s la costella d'Adam, t'hi gravar¨¦ una Eva¡¯, i va explicar que la va dibuixar amb banyes, asseguda com una esfinx i amb aparen?a faunesca, per la qual cosa no hi ha dubte que ¨¦s aquesta¡±, remarca la comiss¨¤ria davant de la fotografia.

De dos anys m¨¦s tard, el 1948, ¨¦s Mussol ¨Cuna de les peces m¨¦s destacada de l'exposici¨®, muntada com si fos un gabinet o un mostrador d'una joieria de luxe¨C, el collaret que li va fer tamb¨¦ a Gilot format per diferents pedres; a la central hi va dibuixar un mussol o una ¨°liba. ¡°?s el que apareix en una ic¨°nica i buc¨°lica fotografia de la parella que va fer Robert Capa aquell mes d'agost¡±, destaca Lecaplain.

Amb Gilot, Picasso tamb¨¦ redescobreix el 1947 la cer¨¤mica a Vallauris i all¨¤, al Taller Madoura, crea noves joies, sobretot penjolls de terracota. ¡°Hi representa la mateixa fauna mediterr¨¤nia que aquells dies pinta en les seves obres, com faunes, toros, centaures i cavalls, aquesta vegada estampats sobre el fang fresc¡±, assenyala la comiss¨¤ria. Totes s¨®n ¨²niques i al revers hi col¡¤loca una empremta, la data o la seva signatura. Algunes d'aquestes peces van acabar foses en or o plata el 1950, el mateix any que, amb ajuda del seu dentista, Roger Chatagner, va crear una desena de peces ¨²niques tamb¨¦ en aquests metalls realitzades amb la t¨¨cnica de la cera perduda. S¨®n les ¨²niques que va elaborar amb aquest material noble. ¡°No en va fer m¨¦s, nom¨¦s va continuar creant noves peces de cer¨¤mica. Totes les seves joies s¨®n peces que funcionen com un term¨°metre i un catalitzador de les seves emocions, a m¨¦s d'un camp on va experimentar amb t¨¨cniques i materials¡±, rebla Lecaplain, que ha passat dos anys i mig buscant aquestes peces en col¡¤leccions privades i al si de la fam¨ªlia o d'amics del pintor, que potser s¨ª que va acabar llan?ant al mar algunes de les obres que va fer amb el seu petit ganivet sobre els c¨°dols o restes de cer¨¤mica i vidre que les ones havien arrossegat fins a ell.

El 1935 l'artista Meret Oppenheim va crear una polsera met¨¤l¡¤lica folrada de pell a la part exterior que va cridar l'atenci¨® de Picasso quan van coincidir al Caf¨¦ de Flore de Par¨ªs. ¡°De fet, tot es pot folrar de pell. Com aquest plat i aquesta tassa¡±, li va dir el pintor. Al cap de pocs mesos Oppenheim va crear Esmorzar amb pell, una pe?a que va comprar el MoMA de Nova York el 1936 i que ¨¦s una de les m¨¦s destacades de l'artista fins al punt que va eclipsar la resta de la seva producci¨®. El bra?alet inspirador ¨¦s el punt d'uni¨® entre les joies de Picasso i les 51 creades per altres artistes que ha reunit en una col¡¤lecci¨® ¨²nica Clo Fleiss, amiga personal de Guigon. Entre els artistes representats que es poden veure a la sala contigua on hi ha les peces de Picasso figuren Andr¨¦ Derain, Max Ernst, Niki de Saint Phalle, Kiki Smith, Man Ray, Salvador Dal¨ª, Alexander Calder, Giacometti, Lucio Fontana, Louise Bourgeois i Miquel Barcel¨®, entre molts altres.

I la cirereta de tot plegat ¨¦s just a l'edifici de davant del Museu Picasso, al mateix carrer Montcada, al Museu de les Cultures del M¨®n, on es poden veure una trentena de joies que posen de manifest l'admiraci¨® de Picasso per les cultures primitives (com l'art iber); l'art afric¨¤, com el de les cultures Baule, i l'art afgan¨¨s de la cultura Kafir.