El gran abocador de Barcelona tremola 15 anys despr¨¦s de tancar

Els ve?ns de la urbanitzaci¨® Plana Novella viuen, aparentment, en un lloc privilegiat. El centenar i mig de xalets estan repartits en ple cor del Parc Natural del Garraf, una ubicaci¨® que permet tenir contacte directe amb una natura fastuosa, alhora que es gaudeix d'una visi¨® panor¨¤mica sobre el mar prop de la ciutat de Barcelona. Tot aix¨° no fa que els ve?ns respirin tranquils. Darrere del tur¨® entapissat d'arbres que veuen des de la finestra s'amaga l'abocador de Vall de Joan, que durant d¨¨cades va ser on anaven a parar tones de deixalles generades a la capital catalana i l'¨¤rea metropolitana. Est¨¤ clausurat des de fa 15 anys, per¨° els que hi viuen a prop encara tenen certs temors.

La urbanitzaci¨® Plana Novella pertany al municipi d'Olivella (Garraf), per¨° una estreta carretera de corbes pronunciades la deixa a?llada de qualsevol nucli habitat. A 300 metres d'altura, sembla que compleix tots els requisits per reivindicar-se com a zona de tranquil¡¤litat i aire pur. Fins i tot hi ha un monestir budista. ¡°Aqu¨ª les nits s¨®n nits, no hi ha contaminaci¨® lum¨ªnica¡±, explica Cristina Lluent, propiet¨¤ria d'un sumptu¨®s xalet amb una vista imponent, abans de revelar que, en aquest entorn, la incertesa se sent per all¨° que no es veu.

Les tones d'escombraries latents que hi ha acumulades a l'abocador del Garraf, situat a prop del nucli de poblaci¨®, han activat els temors ve?nals des que van percebre diverses tremolors de terra. ¡°El que hi ha enterrat ¨¦s una bomba de rellotgeria¡±, adverteix Lluent. Es refereix a l'acumulaci¨® de gasos t¨°xics que emmagatzema el subsol del mass¨ªs i que, segons temen els ve?ns, s¨®n la causa de les fuetades s¨ªsmiques registrades aquestes darreres setmanes. El m¨¦s notori va ser el del dia 11 de maig, i es va percebre tamb¨¦ des de municipis m¨¦s allunyats, com Olivella i Begues. Va ser poc despr¨¦s de les quatre de la tarda.

¡°Jo estava treballant a casa i vaig notar com un soroll estrident, els ve?ns vam sortir al carrer per esbrinar qu¨¨ passava¡±, recorda Rodrigo Valdivieso, resident a Plana Novella. Tamb¨¦ viu all¨¤ Gemma Caballero, amb la seva parella i els seus tres fills. ¡°El nen de cinc anys va sortir de la seva habitaci¨® espantat i preguntant qu¨¨ havia estat all¨°¡±, diu la mare. ¡°Per a mi va ser com si es mogu¨¦s la terra de sota casa, vaig pensar que la parcel¡¤la se'ns desplomava¡±, detalla. A la seva parella, que estava teletreballant, li va fer l'efecte que els nens estaven m¨¦s moguts del compte: ¡°Del cop que vaig sentir, vaig pensar que havia caigut la llitera¡±. El seu xalet, una planta baixa, presenta esquerdes a uns quants racons. Ells afirmen que s¨®n pel tremolor del passat dia 11.

El grup de WhatsApp ve?nal, creat com a mecanisme d'av¨ªs davant la pres¨¨ncia d'estranys no identificats, va treure fum aquell dia. ¡°Ens plantegem diverses possibilitats¡±, indica Cristina Lluent. Una de les primeres opcions era que alguna de les pedreres que hi ha a les costes del Garraf estigu¨¦s fent treballs de detonaci¨®. ¡°Fins i tot hem contactat amb la direcci¨® del Parc Natural i amb la Gu¨¤rdia Civil, perqu¨¨ supervisa les actuacions d'aquest tipus, i ens han negat que se'n fessin¡±, diu.

Tenint en compte la proximitat de l'aeroport i atenent l'estr¨¨pit que es va notar en algunes cases, una altra opci¨® que els va passar pel cap va ser un accident d'avi¨®. ¡°Per¨° tampoc¡±, insisteix Lluent. L'Institut Cartogr¨¤fic i Geol¨°gic de Catalunya (ICGC) va registrar aquell dia un tremolor de 2,3 graus a la zona del Garraf. Se li ha demanat que emeti un informe sobre les possibles causes, per¨°, de moment, nom¨¦s ha concretat que no va ser d'origen tect¨°nic.

Josep Maria Comas ¨¦s espele¨°leg de la Uni¨® Muntanyenca Erampruny¨¤ (UME), una entitat amb seu a Gav¨¤ i que participa en una investigaci¨® per avaluar la concentraci¨® de gasos als averns del mass¨ªs del Garraf. Tenen sondes col¡¤locades a diverses coves i esquerdes i, afirma Comas, ¡°des de fa un any l'atmosfera dels averns ha empitjorat, i fins i tot hi ha llocs on ¨¦s perill¨®s entrar perqu¨¨ hi ha concentracions elevades de met¨¤ i de CO₂¡±. Al seu estudi, els espele¨°legs tenen el suport de la Universitat d'Almeria, que va desenvolupar un m¨¨tode de control de l'aire de les coves tur¨ªstiques per assegurar-ne la conservaci¨® i fixar un l¨ªmit de visitants. Comas avisa que el que es cou sota l'abocador no ¨¦s un problema menor. ¡°Que ning¨² es pensi que aix¨° afecta nom¨¦s el subsol, aquests gasos surten a la superf¨ªcie i, si es donen unes condicions atmosf¨¨riques determinades, els corrents porten aquestes bosses d'aire contaminat sobre nuclis habitats, com Castelldefels i Gav¨¤¡±.

L'Ajuntament d'aquest ¨²ltim municipi ha reclamat a l'?rea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'entitat que gestiona l'abocador, que investigui les causes dels tremolors. L'AMB manifesta que est¨¤ a l'espera de l'informe que emeti l'Institut Cartogr¨¤fic de Catalunya i que, si escau, faran les ¡°actuacions que correspongui¡±. Joan Miquel Trullols, director del servei de prevenci¨® i gesti¨® de residus de l'AMB, en declaracions a TV3 ha adm¨¨s l'acumulaci¨® de gasos, per¨° ho cataloga com un ¡°efecte temporal¡±. Unes obres d'impermeabilitzaci¨® de la superf¨ªcie de l'antic abocador sembla que han inutilitzat la xarxa de pous que canalitzen el biog¨¤s que emana de les deixalles enterrades. Segons Trullols, quan els treballs acabin, ¡°l'impacte ser¨¤ menor¡±. ¡±Encara que des de dalt sembli una catifa verda, ¨¦s un abocador que est¨¤ viu, que amaga un femer i l'AMB disposa de pressupost i de mitjans t¨¨cnics per gestionar-lo de manera correcta¡±, reclama Cristina Lluent.