Catalans i valencians, cosins no tan germans

Un nou mantra ressona des dels temples i p¨²lpits de l¡¯Espanya progressista: Val¨¨ncia pot ser un exemple a seguir. La gesti¨® de la pand¨¨mia de la covid per part de la Generalitat Valenciana ¨¦s ara motiu d¡¯elogis amb la m¨¦s baixa incid¨¨ncia de l¡¯Estat, i l¡¯engranatge del Govern d¡¯esquerres, format primer pel Partit Socialista del Pa¨ªs Valenci¨¤ (PSPV) i per Comprom¨ªs i, des de fa dos anys, tamb¨¦ per Unides Podem, ja fa sis anys que funciona, amb sis pressupostos aprovats. A m¨¦s a m¨¦s, Ximo Puig, el president valenci¨¤, s¡¯ha posat al capdavant d¡¯una nova croada per modernitzar l¡¯Estat des de la perif¨¨ria. ¡°Una Commonwealth mediterr¨¤nia¡±, amb Catalunya i Val¨¨ncia com a columna vertebral, ¨¦s el que va dibuixar el 2020 en una confer¨¨ncia al Cercle d¡¯Economia de Barcelona.

M¨¢s informaci¨®n

Viatge en tren entre Barcelona i Val¨¨ncia

Davant del federalisme del PSPV, els partits que conformen el Govern catal¨¤ estableixen com a principal objectiu la separaci¨® d¡¯Espanya i, per tant, dels seus territoris germans. Esquerra Republicana i Junts per Catalunya inclouen als seus programes electorals la necessitat d¡¯enfortir lligams amb el que ells anomenen els Pa?sos Catalans, terme creat a finals del XIX per l¡¯aleshores incipient nacionalisme catal¨¤ per referir-se als territoris de parla catalana. Esquerra, formaci¨® que ocupa la presid¨¨ncia de la Generalitat amb Pere Aragon¨¨s, defensa que una futura rep¨²blica catalana tindr¨¤ ¡°com a marc de refer¨¨ncia els Pa?sos Catalans¡±, i proposa que les Illes Balears i el Pa¨ªs Valenci¨¤ exerceixin el dret d¡¯autodeterminaci¨®. Puig va definir el mar? passat a EL PA?S que el concepte Pa?sos Catalans ¡°¨¦s una marca que no t¨¦ cap virtualitat¡±. ¡°No ajuda una prepot¨¨ncia que genera ant¨ªgens a altres territoris¡±, va afirmar.?

¡°?s fonamental articular l¡¯arc mediterrani en una posici¨® no frontista¡±, deia el president valenci¨¤ a aquest diari. A la seva confer¨¨ncia, Puig va parlar de la ¡°via bilateral valencianocatalana¡±: apostar pel corredor mediterrani, pel finan?ament auton¨°mic, per la cooperaci¨® en projectes de l¡¯economia productiva i per la recerca. Qui ho ent¨¦n millor s¨®n probablement els usuaris de l¡¯Euromed. Quadern va fer aquest mes de maig un viatge d¡¯anada i tornada entre Barcelona i Val¨¨ncia per comprovar-ho.

Barcelona-Val¨¨ncia

?scar Garcia diu que la seva llengua ¡°¨¦s la variant de l¡¯Euromed¡±. Dos cops al mes viatja de Barcelona a Val¨¨ncia, on viuen els seus pares, amb el tren de velocitat alta que connecta les dues comunitats aut¨°nomes. Davant la pista d¡¯aterratge de l¡¯aeroport de Reus, el comboi redueix la velocitat al m¨ªnim per canviar de vies, de l¡¯ample europeu a l¡¯ample ib¨¨ric. Garcia aprofita la calma d¡¯aquests minuts per resumir els or¨ªgens familiars: els seus pares, d¡¯Extremadura i de Castella-la Manxa, van emigrar a Barcelona i ara resideixen a Val¨¨ncia, on sempre hi han tingut fam¨ªlia.

Per a Ant¨®n Costas, hi ha un ¡°discurs for?at¡± a voler que Val¨¨ncia substitueixi
el lideratge?de Barcelona?

¡°Parlo m¨¦s valenci¨¤ a Val¨¨ncia que catal¨¤ a Catalunya¡±, diu Garcia per trencar t¨°pics. ¡°La pol¨ªtica sovint fa m¨¦s mal, separa¡±, afirma. ¡°Tot el que sigui enfortir les relacions, amplia oportunitats. Tenim moltes coses en com¨²¡±, afegeix.

Pilar Garcia era la gerent d¡¯Euromed quan aquest tren va entrar en funcionament el 1997. Per ella, el servei de Renfe ¨¦s el paradigma del que es pot aconseguir potenciant les relacions, perqu¨¨ va revolucionar l¡¯intercanvi de persones entre Catalunya i Val¨¨ncia. Garcia, que ¨¦s directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya, indica que l¡¯Euromed ¨¦s un cas d¡¯¨¨xit de la ¡°mobilitat indu?da¡±: si el primer any va tenir prop de 800.000 passatgers, el 2019, previ a la pand¨¨mia, la quantitat gaireb¨¦ s¡¯havia duplicat, fins als 1,42 milions.

L¡¯economista Ant¨®n Costas es traslladava el 14 maig de Barcelona a Val¨¨ncia. Costas, que ¨¦s el nou president del Consell Econ¨°mic i Social (CES) ¡ªun ens de di¨¤leg entre Govern central, patronals i organitzacions sindicals¡ª, observava des del tren les extensions de cultius que dominen del delta de l¡¯Ebre fins ben entrada la prov¨ªncia de Castell¨®. ¡°Aqu¨ª s¡¯ha d¡¯apostar per un corredor agroindustrial. I no es pot culpar de tot els pol¨ªtics, manca ambici¨® dels agents econ¨°mics¡±, afirma.

Costas no creu que Val¨¨ncia substitueixi Barcelona com a ciutat l¨ªder del Mediterrani, hi veu ¡°un discurs for?at¡± a favor d¡¯aquesta tesi, per¨° s¨ª que considera que la Comunitat Valenciana t¨¦ una societat civil empresarial, esperonada pel president de Mercadona, Joan Roig, que est¨¤ movent moltes coses.

L'expresident del Cercle d¡¯Economia opina que fa d¨¨cades que es va trencar l¡¯equilibri en el triangle entre Barcelona, Val¨¨ncia i Madrid, sent la capital d¡¯Espanya la principal beneficiada. La ra¨®, segons Costas, no ¨¦s ¨²nicament la concepci¨® centralista de l¡¯Estat; tamb¨¦ el regionalisme del XIX i posterior evoluci¨® cap al nacionalisme catal¨¤, o la ¡°incomprensible¡± deixadesa pel que fa a la connexi¨® ferrovi¨¤ria entre Val¨¨ncia, Barcelona i Europa: ¡°Potser ¨¦s pel protagonisme de l¡¯autopista del Mediterrani, que va ser la primera d¡¯Espanya, que el tren va quedar en un segon terme massa temps¡±.

Irene Casanova ¨¦s de Paterna, per¨° treballa a Barcelona en un centre de recerca mediambiental. ¡°Si dues ciutats s¡¯assemblen, optes per aquella on hi ha feina, per aix¨° marxem a Barcelona¡±. Casanova creu que el pes de la capital catalana ha anat a menys perqu¨¨ log¨ªsticament l¡¯Estat ha apostat pel nexe de Val¨¨ncia amb Madrid. Igualment concedeix que el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia unilateral a Catalunya va generar un important rebuig al Pa¨ªs Valenci¨¤: ¡°Aix¨° ha frenat que m¨¦s valencians vulguin traslladar-se a Catalunya¡±.

Al mateix Euromed que baixava de Barcelona a Alacant hi viatjava el consultor i professor de m¨¤rqueting Jos¨¦ Luis Cabo. El seu pare era valenci¨¤, per¨° va emigrar a Barcelona acabada la Guerra Civil per exercir de comercial. Per Cabo, atent observador de l¡¯actualitat, el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia va suposar la consolidaci¨® d¡¯una tend¨¨ncia en qu¨¨ ¡°Catalunya decideix anar a la seva i Val¨¨ncia mira cap a Madrid¡±. Opina que els darrers anys pol¨ªticament s¡¯han fet molt malament les coses a Catalunya: ¡°Parlar dels Pa?sos Catalans ¨¦s un error perqu¨¨ genera animadversi¨®¡±, diu Cabo. Tamb¨¦ fa refer¨¨ncia al detall que apunta el dissenyador Javier Mariscal (veure p¨¤gina 4): a aquella sensaci¨® de superioritat catalana envers Val¨¨ncia, un sentiment equivocat, explica Cabo, perqu¨¨ ¡°els catalans hem demostrat ser iguals o pitjors¡±. L¡¯altre llast que ha pesat ¨¦s que els darrers anys, des de Catalunya, no hi ha hagut un inter¨¨s seri¨®s per establir una relaci¨® amb Val¨¨ncia, ni pol¨ªticament ni culturalment: ¡°El debat no ¨¦s si volem la independ¨¨ncia o continuar a Espanya, la q¨¹esti¨® ¨¦s que no es pot fotre la pota i fer les coses malament i amb pressa, enemistant gent i comunitats¡±.

¡°Potser ¨¦s cert¡±, diu Silvia Puig, ¡°que els catalans tenen menys inter¨¨s per Val¨¨ncia¡±. Puig t¨¦ 21 anys i viatja de Figueres a Val¨¨ncia per assistir a una trobada familiar de la seva parella. Ell t¨¦ 24 anys i en fa tres que va deixar casa seva per viure amb ella a la capital empordanesa. Un amor que va ser possible, confirma aquesta jove figuerenca, per l¡¯Euromed. ¡°Potser ¨¦s que ens agrada tant Catalunya... Potser haur¨ªem de ser m¨¦s oberts¡±, reflexiona en veu alta Puig.

Val¨¨ncia-Barcelona

L¡¯eixida amb tren de Val¨¨ncia en direcci¨® a Barcelona ¨¦s un bany de realitat: descampats erms, edificis abandonats o a mig construir, retalls de vegetaci¨® i ferralla, naus industrials derru?des. La ciutat mostra les seues costures obertes fins que el tren s¡¯introdueix en el t¨²nel del Cabanyal. En eixir, les coses han canviat: l¡¯horta del nord, la que millor es conserva, s¡¯est¨¦n fins a la mar i el viatger es reconcilia per moments amb l¡¯acci¨® de l¡¯home. Al poc, els camps de taronges, les f¨¤briques de cer¨¤mica, els nuclis urbans, les muntanyes, els patracols d¡¯apartaments, les humils cases de pescadors, les platges, la plan¨ªcia de l¡¯Ebre, les cales i fins i tot una central nuclear se succeeixen fins a arribar a la destinaci¨®, sempre amb el Mediterrani com a refer¨¨ncia.

El viatge en Euromed ¨¦s molt agradable, si no es t¨¦ molta pressa. ?s divendres al mat¨ª, 14 de maig. Es respira un ambient tranquil. No es veuen moltes corbates ni vestits, com en altres dies de la setmana. Hi ha professionals que tornen a la seua terra, persones que es desplacen per a veure la seua fam¨ªlia o per a compartir un cap de setmana amb la seua parella, turistes accidentals que aprofiten un viatge de negocis. Se sent alguna conversa de treball.

El catal¨¤ Josep Muntan¨¦, de 34 anys, acaba de penjar. ?s comercial d¡¯una farmac¨¨utica i es mostra disposat a parlar. Amb el distanciament provocat per la pand¨¨mia, no ¨¦s gens senzill establir conversa a trav¨¦s de la m¨¤scara amb els viatgers, normalment sumits en els seus pensaments, en les seues pantalles, en els seus llibres, en els seus peri¨°dics¡­ ¡°Els catalans i els valencians som ve?ns. Les relacions crec que s¨®n bones, per¨° podrien ser m¨¦s fluides, perqu¨¨ hi ha moltes m¨¦s coses que ens uneixen que les que ens separen. Sens dubte, ens uneix l¡¯economia, per¨° la base s¨®n les persones i no els pol¨ªtics. Som mediterranis, molt semblants. Jo no tinc cap problema amb el meu equip i els meus clients a Val¨¨ncia¡±, destaca el jove, que empra indistintament el catal¨¤ i el castell¨¤.

Una opini¨® molt semblant a la d¡¯Ica Aznar, que accedeix a comptar la seua experi¨¨ncia i fins i tot a gravar un v¨ªdeo en el sempre animat vag¨® cafeteria, ara des¨¨rtic per obra del coronavirus. Sol viatjar des de Val¨¨ncia cada 15 dies per a veure el seu nuvi, un metge d¡¯Albacete que treballa a Barcelona. Es nota que li agrada no sols la ciutat, sin¨® tamb¨¦ la gent i l¡¯ambient. ¡°Crec que ens emportem genial els valencians i els catalans. Amb normalitat. Tal vegada el problema el tenen els que ens dirigeixen. Tampoc m¡¯ha passat mai aix¨° que diuen en alguns llocs que a Barcelona nom¨¦s et parlen catal¨¤ encara que no ho entengues¡±, compta aquesta advocada nascuda a Altea, de 35 anys, que aprofita el viatge per a avan?ar en el treball del despatx. Sobre si el proc¨¦s i els seus Pa?sos Catalans han pertorbat les relacions amb la Comunitat Valenciana, Aznar s¡¯encongeix de muscles per a expressar el seu respecte cap a les idees de cadascun, per¨° no aprecia que la relaci¨® entre les persones d¡¯un lloc i d¡¯un altre haja canviat per aix¨°, segons li dicta la seua experi¨¨ncia.

¡°Va haver-hi almenys una estrat¨¨gia d¡¯integraci¨® als Pa?sos Catalans en la Transici¨® per part d¡¯alguns de la societat valenciana, per¨° els pares de la Constituci¨® ho van impedir, perqu¨¨ ho van prohibir. S¨®n dues comunitats amb la seua pr¨°pia personalitat, encara que ens emportem molt b¨¦. A Val¨¨ncia es parla molt m¨¦s en castell¨¤, aix¨° s¨ª¡±, apunta Alberto P¨¦rez, consultor d¡¯empreses (63 anys).

En un altre vag¨® es troba Antonio, inspector de treball valenci¨¤, de 68 anys. Viatja sovint a veure la seua fam¨ªlia, resident a Barcelona. ¡°Els catalans i valencians som cosins germans. No es diu aix¨°? Doncs aix¨ª ¨¦s. Per¨°, en realitat, crec que hi ha una indifer¨¨ncia total entre els dos. I tamb¨¦ molt cabreig a Val¨¨ncia amb tot aix¨° del proc¨¦s¡±, apunta. Les dues comunitats estan unides per la seva condici¨® de damnificades de la decisi¨® de Felipe Gonz¨¢lez d¡¯iniciar el tren d¡¯alta velocitat a Espanya per Sevilla i no pel Mediterrani, afegeix.

El trajecte dura dues hores i 40 minuts,?per¨° durant anys va ser imprevisible

L¡¯Euromed triga ara unes dues hores i 40 minuts a cobrir el trajecte Val¨¨ncia-Barcelona. Fins que per fi es va desdoblegar la via ¨²nica de Vandell¨®s al gener del passat any, la duraci¨® de la connexi¨® ferrovi¨¤ria entre la segona ciutat m¨¦s poblada d¡¯Espanya i la tercera amb el tren m¨¦s r¨¤pid del trajecte, l¡¯Euromed, era impredictible. Podia ser entorn de les tres hores, tres hores i mitja, quatre... ¡°Hi havia un problema de falta absoluta de fiabilitat, fins al punt que jo agafava el tren anterior per a assegurar arribar puntual a una cita¡±, explica el valenci¨¤ Josep Vicent Boira. Aquest ge¨°graf que exerceix de comissionat del Govern per al desenvolupament del corredor mediterrani a Espanya coneix b¨¦ la problem¨¤tica: ¡°Les relacions s¨®n un moviment de fons. Entre Catalunya i Val¨¨ncia hi ha una relaci¨® estructural: econ¨°mica, empresarial, humana, ling¨¹¨ªstica i cultural. El que passa ¨¦s que, a vegades, a causa de conjuntures pol¨ªtiques sembla que s¡¯interromp aqueixa relaci¨®¡±, assenyala.

Boira sost¨¦ que el proc¨¦s va provocar un distanciament pol¨ªtic. En un determinat moment es va oblidar d¡¯aqueixa m¨¤xima geopol¨ªtica que els pa?sos tenen interessos, socis, una ¨¤rea d¡¯influ¨¨ncia, societats amb les quals comparteix molt¡­ Ara, amb l¡¯arribada d¡¯Aragon¨¦s tal vegada la relaci¨® pot tornar a ser factible, recuperar els fils econ¨°mics que ens beneficien a dues societats d¡¯orientaci¨® exportadora, el corredor mediterrani, les aliances, els bancs que ens uneixen. Cal recordar que s¨®n dues economies molt interrelacionades¡±, postil¡¤la l¡¯autor del llibre La Commonwealth catalano-valenciana, de fa 11 anys. La Universitat de Val¨¨ncia acaba de dedicar un n¨²mero complet de la revista L¡¯Espill a aquesta idea.

Boira ¨¦s un usuari habitual de l¡¯Euromed, quasi tant com l¡¯editor valenci¨¤ Eliseu Climent. El promotor cultural assegura que les relacions entre Catalunya i la Comunitat Valenciana ¡°han millorat notablement¡± en tots els ordres. ¡°?s veritat que en el pol¨ªtic Catalunya ha iniciat un proc¨¦s i que a Val¨¨ncia no hi ha suficient consci¨¨ncia unit¨¤ria. Almenys ara. No hi ha massa cr¨ªtica. El problema de la llengua i el blaverisme [moviment que reivindica que el valenci¨¤ i el catal¨¤ s¨®n dues lleng¨¹es diferents] en gran part s¡¯ha acabat. El Canal 9 que dirigia Amadeu Fabregat, en l¡¯etapa de Joan Lerma com a president, no va deixar parlar en catal¨¤ a Montserrat Roig. Ara la pel¡¤l¨ªcula sobre Federica Montseny en barcelon¨ª que va emetre ? Punt va doblegar la seua audi¨¨ncia¡±, destaca Climent. L¡¯editor incideix que ¡°ja no ven¡± l¡¯espantall de l¡¯anticatalanista, tot i que ¡°el PP torna a utilitzar-lo¡±, i que ja va passar el temps en qu¨¨ ell mateix era presentat gaireb¨¦ com un dimoni catalanista. ¡°En l¡¯economia, les relacions sempre han sigut normals¡±, afegeix.

L¡¯intercanvi comercial entre Catalunya i la Comunitat Valenciana supera els 10.000 milions d¡¯euros a l¡¯any, sent el saldo favorable a la primera. Constitueixen el primer o segon mercat de cada territori dins d¡¯Espanya. Aquestes dades de la Generalitat catalana s¨®n anteriors al 2017, al proc¨¦s. Des de llavors i fins a l¡¯actualitat, al voltant de 714 empreses catalanes s¡¯han instal¡¤lat a la Comunitat Valenciana, principalment a la prov¨ªncia de Val¨¨ncia i al nord de Castell¨®, segons la Conselleria d¡¯Economia i Ind¨²stria de la Generalitat Valenciana. A m¨¦s dels cridaners casos dels trasllats de les seus socials de CaixaBank i el Banc de Sabadell a Val¨¨ncia i Alacant, respectivament, s¡¯han mogut empreses del sector serveis, inversors immobiliaris i despatxos professionals, sobretot.

Aquest ¨¨xode i la inestable situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya han fet girar la vista cap a la Comunitat Valenciana, sobretot des d¡¯¨¤mbits progressistes, que subratllen l¡¯estabilitat de l¡¯anomenat Govern del Bot¨¤nic. No obstant aix¨°, les difer¨¨ncies econ¨°miques continuen sent notables. El PIB per c¨¤pita valenci¨¤ el 2019, abans de la pand¨¨mia, era de 23.206 euros enfront dels 31.119 euros del catal¨¤ (la mitjana espanyola ¨¦s de 23.690 euros). El PIB valenci¨¤ suposa entorn del 9,4% del total espanyol, i el de Catalunya, el 19%.

Els empresaris valencians tenen molt clara la necessitat d¡¯estr¨¦nyer lla?os i porten anys apostant des de l¡¯Asociaci¨®n Valenciana de Empresarios (AVE) per la conclusi¨® del corredor mediterrani, una infraestructura ferrovi¨¤ria que unir¨¤ Algesires amb la frontera francesa. La seua ¨²ltima iniciativa per a reivindicar-ho ha sigut finan?ar una pel¡¤l¨ªcula de 23 minuts, S¨ª, vull (corredor), una com¨¨dia que transcorre precisament en un Euromed. A bord del tren i entre burles per la seua lentitud en comparaci¨® amb els AVE de Madrid, se celebren unes noces entre una valenciana i un catal¨¤, amb la intenci¨® de ser, en aquest cas, m¨¦s que cosins germans.