Fugida al monestir

Silenci absolut que el sord degoteig de l¡¯aigua, invisible entre les verdes plantes, augmenta. Un parell de peixos vermells llisquen sense esfor? per la font circular... Contemplo l¡¯escena amb l¡¯esperan?a que surti alguna frase m¨¦s intel¡¤ligent del que em correspon perqu¨¨ salvi la cr¨°nica. ?s evident, llegida fins aqu¨ª la cosa, que el miracle no s¡¯ha donat. La pregunta, en qualsevol cas, ¨¦s qu¨¨ es pot fer, un primerenc mat¨ª de dissabte, al centre del claustre de Santa Maria de Pedralbes. Hi havia 13 opcions m¨¦s per escollir de la iniciativa municipal barcelonina In Museu, on els centres mostren les seves inaccessibles rebotigues. Potser es tractava d¡¯una fugida.

L¡¯aigua ¨¦s vida, puresa, neteja, enumero, i els quatre camins que condueixen a la font, potser els quatre rius que sortien de l¡¯Ed¨¨n... ?s evident que ja estic sota els efectes d¡¯una espiritualitat que encara es pot respirar en aquest edifici que la reina Elisenda de Montcada va fer construir l¡¯any 1327. ?Aqu¨ª sempre estem molt tranquils?, informa el jove de recepci¨® a l¡¯encara m¨¦s jove estudiant subempleada que debuta amb ell a l¡¯entrada. Esperem que qualli el grup de vuit que es posar¨¤, amb disciplina escolar, sota les explicacions d¡¯una guia competent, per¨° de rostre, discurs, maneres, ritornello i veu puerils clarament poc conformes, amb les provectes edats del col¡¤lectiu. La meva predisposici¨® a la ganyota canvia a rondinament quan fa saber que Elisenda era la tercera dona del rei Jaume II, que, quan es va casar, ?tenia ja una edat molt avan?ada, 50 anys... per a l¡¯¨¨poca?, afegeix rabent.

?s un dia especial i la conservadora-cap del museu surt a rebre la comitiva a la porta del despatx del personal t¨¨cnic (sala de tasques quan les monges), amb sostre voltat i finestres de somni. ?s un dels museus m¨¦s particulars de Barcelona perqu¨¨ no est¨¤ constru?t ni pensat com a tal: ?Les peces s¡¯exposen on s¡¯utilitzaven, s¨®n al lloc on han estat sempre?, afirma. ?s a dir, 700 anys ens contemplen. Amb dissimulaci¨®, miro els col¡¤legues d¡¯excursi¨®: aquest missatge de perman¨¨ncia, de ser¨¨ ordre, nom¨¦s jo l¡¯he captat en tota la seva fond¨¤ria, ja que estava predestinat per a mi.

La veu de l¡¯amfitriona retorna en el moment que explica que, durant la Guerra Civil, el monestir va acollir peces del Prado cam¨ª de la seva evacuaci¨® d¡¯Espanya, aix¨ª com bona part dels arxius de la Generalitat que no cabien als senyorials amagatalls de Viladrau. Ho explica darrere d¡¯una taula amb un dels primers llibres de registre del museu, tot a m¨¤, amb plom¨ª, amb n¨²meros en cada objecte que han quedat assignats per sempre, tot i que despr¨¦s vinguessin carpetes amb fitxes i fotos en blanc i negre, despr¨¦s en color i, finalment, l¡¯inventari informatitzat, ara cap a un 2.0. ?Gaireb¨¦ ho hem trobat tot perqu¨¨ les monges, que viuen al costat, es van emportar peces a la seva nova seu: encara s¨®n les propiet¨¤ries de tot?, aclareix.

No deu quedar res per escorcollar del monestir perqu¨¨ la conservadora mostra publicacions de tot: de cel¡¤les, cantorals, cer¨¤miques, pintures, mobiliari... Hi ha fins i tot investigaci¨® arqueol¨°gica: s¡¯ha trobat l¡¯hort medieval, on llan?aven els vasos trencats. Volen acabar de recuperar-lo i plantar el que cultivaven. Tant han remogut que han aparegut ?restes de menjar i llavors... i ossos?. ?Humans? ?No, de xai, amb els quals suposem que feien brou?. Potser es podr¨¤ visitar per a les festes de Santa Eul¨¤lia de 2022.

Abans de prosseguir amb el periple, hi ha temps per al discurs feminista avant la lettre de l¡¯astuta Elisenda, que ?feia asseure els consellers reials tots en un banc mentre ella estava en un tron m¨¦s alt, dreta?. Responia aix¨ª als homes: en l¡¯¨¨poca, s¡¯utilitzaven les anomenades cadires baixes de dama, d¡¯inferior altura que les destinades als homes. Algunes d¡¯elles, dels segles XV al XVII, al costat de caixes de n¨°via amb incrustacions (les monges provenien de cases adinerades i el seu dot solia ser notable), s¨®n en una de les sales de reserva del monestir, despr¨¦s d¡¯un laberint d¡¯escales i passadissos.

?De vegades ens costa orientar-nos fins i tot a nosaltres?, diu la restauradora, que rep ara, entrant a l¡¯estada amb algunes de les quatre mil peces, majorment mobiliari del museu. L¡¯habitaci¨®, de sostres alts, n¡¯¨¦s una mostra: hi ha una mir¨ªada de cadires de tota mida i condici¨®, caixes, secreters... tot en prestatgeries. Excepte per l¡¯exquisitat del contingut, t¨¦ un look de magatzem final d¡¯Ikea on es recull el moble embalat. L¡¯espai no est¨¤ aclimatat, de manera que es controla molta calor i humitat: ?Els mobles necessiten estabilitat?. De nou, els acompanyants no sembla que s¡¯adonin del missatge codificat, absorts en el cantoral de pergam¨ª gegant del XVI, amb coberta de fusta i capitulars en or: desperta l¡¯¨²nic i consensuat ??oh!? del grupet.

Els cuidadors posen trampes amb feromones per ca?ar insectes i constatar quina mena de plagues sotgen i castiguen amb afany el corc, per¨° no s¨®n els pitjors enemics. El m¨¦s nociu, els coloms i els seus excrements, com b¨¦ sap la sepultura de la reina, amb portes que sostenen una xarxa per impedir el seu acc¨¦s. El restaurador que explica la rehabilitaci¨® (deu anys d¡¯estudi) de la capella de Sant Miquel del costat m¡¯indica una taca negra a dalt del mur que emmarca la superba tomba: ?Un treballador s¡¯hi va autoretratar, amb la seva barba i turbant: hi havia musulmans a l¡¯obra del monestir?.

S¨ª, ¨¦s all¨¤: petit entre marbres, per¨° ho va fer ell, va ser part an¨°nima d¡¯aix¨°; va realitzar una bona tasca i, possiblement, aix¨° el va deixar content. Potser el tercer missatge d¡¯un convent que sembla que protegeix el visitant, perseguit abans d¡¯entrar per unes presses i una realitat que un no ent¨¦n ni sap com interpretar.

S¨®n set els peixos vermells, ara junts i cuejant m¨¦s r¨¤pid: els persegueix una dona de barret ample i trets orientals, m¨°bil al rest, sortida despr¨¦s de la vegetaci¨® de la font. Hora de marxar.