L¡¯altra casa de Llu¨ªs Companys a La Baule-les-Pins

El 13 d¡¯agost de 1940, la policia militar alemanya va detenir Llu¨ªs Companys al xalet Ker Himer Vad (¡®casa d¡¯acollida¡¯, en bret¨®), a La Baule-les-Pins, al departament franc¨¨s del Loira-Atl¨¤ntic. El periple que el president va seguir a continuaci¨® fins a la seva execuci¨® el 15 d¡¯octubre al castell de Montju?c ¨¦s conegut. Tamb¨¦ ho s¨®n, per¨° amb menys precisi¨®, els seus moviments a Fran?a des que va creuar la frontera el 5 de febrer de 1939. Els expedients de Joan i Miquel Casanelles dels Arxius Nacionals Francesos (ANF) a qu¨¨ ha accedit Quadernperfilen per qu¨¨ Companys va viure en la localitat bretona.

Despr¨¦s d¡¯uns dies a Perpiny¨¤, el 9 de febrer de 1939 Companys es trasllada a Saint-Germain-en-Laye, prop de Par¨ªs. All¨ª va retrobar la seva esposa, Carme Ballester, i es van establir a l¡¯Hotel Enric IV ¡°per descansar i alhora per fugir de les demandes constants de periodistes i de pol¨ªtics¡±. A continuaci¨®, es van traslladar a un pis al carrer Decamps, 45, de la mateixa localitat.

En l¡¯entretant, la Generalitat obria oficina a Par¨ªs i la Fundaci¨® Ramon Llull, per ajudar als refugiats, una altra. Van ser els dos grans focus d¡¯activitat pol¨ªtica del president aquella primavera. A l¡¯abril, Maria Companys, el seu marit, H¨¨ctor Gally, i el seu fill van embarcar cap a M¨¨xic. El president no els tornaria a veure.

L¡¯amistat va portar al pol¨ªtic a estiuejar en aquella localitat del Loira

El 23 d¡¯abril, el matrimoni Companys va deixar Par¨ªs ¡°per passar uns dies a la Bretanya¡±, segons va informar el president a Carles Pi i Sunyer, ¡°amb [JOAN]Casanelles, que ens ha invitat amb el seu auto. Tenim la intenci¨® de prendre vistes per si trob¨¦ssim un lloc en cas necessari o per a passar els mesos d¡¯estiu¡±.

Casanelles, benestant advocat barcelon¨ª, fou fundador d¡¯ERC, propietari del diari L¡¯Opini¨® i sotssecretari del Ministeri de Treball. En l¡¯inici del cop d¡¯Estat, els militars sollevats l¡¯havien detingut en un tren cam¨ª de Madrid. Al desembre, intercanviat pel comte del Montseny, va ser alliberat.

A la Bretanya, La Baule-les-Pins, cinc-cents quil¨°metres al sud-oest de Par¨ªs, era un indret tur¨ªstic popular des que als anys vint havia crescut com a barri de La Baule-Escoublac, famosa com a balneari, per les platges i la quantitat de xalets de lloguer. Segons unes notes in¨¨dites de Joan Alavedra al seu fons de l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), Ballester deia que La Baule ¡°era m¨¦s distingit que la Costa d¡¯Atzur¡±.

Companys tenia un altre tema per resoldre. Els ve?ns del barri benestant de Saint-Germain-en-Laye no volien un president d¡¯esquerres ven?ut a la vora, ni renou pol¨ªtic, i van demanar a Albert Sarraut que el fes marxar. Es desconeix qu¨¨ va respondre el ministre de l¡¯Interior, per¨° Companys deix¨¤ el pis de Decamps l¡¯11 de juny i va anar al 1 del Boulevard de la Seine a Neuilly-sur-Seine, municipi adjacent a Par¨ªs.

El 20 de juny, Companys deia a Maria que a primers de juliol anirien a La Baule ¡°amb el Tonet [Joan Casanelles], que t¨¦ auto, i ell i nosaltres hi tenim una caseta, prop de la platja¡±. Sis dies m¨¦s tard, el president digu¨¦ al seu advocat pels Fets d¡¯Octubre, ?ngel Ossorio Gallardo: ¡°Este verano iremos a una villa que mi amigo Casanelles tiene alquilada¡±. En la carta anterior, Companys volia tranquil¡¤litzar a la filla donant a entendre una millor situaci¨® que la real. L¡¯economia del president no donava per a tant.

Diners amb la Gran Guerra

La pressi¨® franquista sobre les autoritats franceses perqu¨¨ els pol¨ªtics republicans no actuessin a Par¨ªs, ni prop de la frontera, van portar el govern franc¨¨s a recomanar Companys que deix¨¦s la capital. Aix¨ª va comen?ar a viure a cavall de La Baule i Neuilly. D¡¯acord amb l¡¯expedient de l¡¯ANF de Miquel Casanelles, aquest va llogar el xalet Pourquoi Pas al poble bret¨® entre el 29 d¡¯agost i el 21 d¡¯octubre de 1939 per les vacances. El germ¨¤ del dirigent d¡¯ERC vivia d¡¯habitual a la rue Fr¨¦d¨¦ric Passy, 3, tamb¨¦ de Neuilly.

Els Casanelles eren cinc germans. Miquel, el gran (Joan, vuit anys menor, era el quart), havia deixat la carrera de Lletres i Dret per seguir els negocis familiars de comer? de cereals, immobiliaris i financers, arran de la mort del pare el 1928. La fam¨ªlia era especialista a aprofitar les aig¨¹es t¨¨rboles per consolidar la seva posici¨®. El pare ho havia fet exportant cereals als Aliats durant la Primera Guerra Mundial. Aleshores, els fills havien creat l¡¯empresa FRACAM, de vestimenta militar, per enriquir-se amb els nous aires de guerra europeus i els contactes amb l¡¯administraci¨® francesa.

No es pot descartar, per tant, que el matrimoni Companys pass¨¦s alguns dies de l¡¯estiu de 1939 a Pourquoi Pas. D¡¯acord amb la documentaci¨® de l¡¯arxiu departamental del Loira-Atl¨¤ntic, el va fer construir a partir de 1933 un ve¨ª, Thomas Victor. El xalet, a l¡¯avinguda Ninon, 11 (on roman), ¨¦s a un quil¨°metre de la platja. Joan Casanelles va usar-lo de base d¡¯operacions per cercar-ne un de definitiu per al president.

El 7 de setembre de 1939 el prefecte del Loira Inferior reportava que Casanelles havia llogat a l¡¯ag¨¨ncia Mondiale, per a ¡°l¡¯expresident¡±, Ker Himer Vad, a l¡¯avinguda de Plo?rmel, 5, al centre de La Baule, a escassos dos-cents metres de la platja i a dos quil¨°metres de Pourquoi Pas. El dia 15, els Companys ja hi eren. No, en canvi, els Casanelles, que vivien a Par¨ªs bo i deixant a La Baule la seva filla Lolita, de mig any, amb una de les germanes d¡¯ell (Maria o Carme). Per tant: que el president s¡¯establ¨ªs a La Baule va venir condicionat perqu¨¨ era un indret chic i perqu¨¨ part dels Casanelles s¡¯hi havia instal¡¤lat. No va ser una tria a l¡¯atzar.

L¡¯esposa del president trobava la zona m¨¦s distingida que la Costa d¡¯Atzur

Companys feia escapades a Par¨ªs. Per la localitat bretona hi van passar les fam¨ªlies d¡¯altres dirigents d¡¯ERC, com ara Josep Tarradellas i Josep Andreu Abell¨®. En els mesos seg¨¹ents, el matrimoni Companys va visitar el fill del president a la cl¨ªnica neuro-psiqui¨¤trica Abbaye de Viry-Ch?tillon, a vint quil¨°metres de Par¨ªs, i van sortir d¡¯excursi¨® per l¡¯Arm¨°rica, on acaba la Bretanya. Quan els nazis van ocupar Par¨ªs el 14 de juny de 1940, Companys va romandre a La Baule, d¡¯on no va voler marxar per no allunyar-se del fill malalt. El seu dest¨ª va quedar, aix¨ª, segellat.