¡°Vivim en una mena d¡¯Uni¨® Sovi¨¨tica on els l¨ªders ho decideixen tot¡±

Possiblement el m¨¦s contracultural de Pepe Ribas (Barcelona, 1951) ¨¦s la seva traject¨°ria familiar. Hereu d¡¯una nissaga d¡¯industrials del moble, Ribas ¨¦s fill de Jos¨¦ Ribas Seva, un dels homes forts de la Falange a Catalunya als anys trenta del segle passat. A l¡¯avi de Pepe Ribas el van assassinar uns pistolers anarquistes. I malgrat aquest bagatge, o potser precisament per aix¨°, el net es va fer anarquista. ¡°Quan em vaig fer de la CNT¡±, recorda avui, ¡°el meu pare em va dir: ?Fill meu, fes el que creguis, jo t¡¯ajudar¨¦, per¨° sobretot, mai viol¨¨ncia?¡±.

Ribas va fundar el 1974 la revista Ajoblanco, mitj¨¤ que va exercir d¡¯¨¤gora de la contracultura i de l¡¯underground que sacsejaven Catalunya durant el tardofranquisme. ¡°Ajoblanco va ser una reacci¨® a la utilitzaci¨® de la cultura per part dels comunistes¡±, resumeix Ribas en una entrevista amb Quadern, amb motiu de l¡¯exposici¨® que ha comissariat sobre aquella ¨¨poca al Palau Robert de Barcelona. Per Underground i contracultura a la Catalunya dels 70 desfilen Pau Riba i Quim Monz¨®, els Joglars i l¡¯El¨¨ctrica Dharma, les comunes del Tibidabo i del carrer G¨¨nova amb ?scar Tusquets, Pau Maragall o Victoria Combalia.

Pregunta. Ha dit que el sorpr¨¨n que li hagin encarregat aquesta exposici¨®. Per qu¨¨?

Resposta. Perqu¨¨ ¨¦s una hist¨°ria oculta de la Transici¨®. El moviment contracultural, el moviment underground i el moviment llibertari s¨®n el que realment van canviar la mentalitat carpetovet¨°nica de la Pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Vam fer una revoluci¨® total que va canviar la fam¨ªlia, la sexualitat, la relaci¨® amb la naturalesa, la manera de treballar, de relacionar-se; va canviar all¨° fonamental, i aix¨° va estar totalment silenciat, i aix¨° va passar fonamentalment a Barcelona i una mica a Catalunya. Perqu¨¨ aqu¨ª la complicitat del franquisme es va trencar abans. Va perdre c¨°mplices als seixanta, perqu¨¨ bona part de la classe dirigent catalana s¡¯havia adonat que Espanya entraria al mercat com¨² europeu, que el franquisme no donava per a m¨¦s. I d¡¯aqu¨ª sorgeixen unes fractures i una generaci¨® que es va aixecar per canviar-ho tot.

P. A la introducci¨® de l¡¯exposici¨® ha escrit que faltava una exposici¨® sobre aquesta ¨¨poca, per¨° d'aquesta ¨¨poca i dels seus protagonistes se n¡¯han fet moltes, d¡¯exposicions...

R. Faltava una exposici¨® completa, no fragmentada. Aquesta mem¨°ria estava fragmentada per poder manipular-la, per treure-li la c¨¤rrega pol¨ªtica de la decepci¨® que va suposar l¡¯aparici¨® dels partits pol¨ªtics. Els partits van instrumentalitzar i reconduir aquella cultura.

P. Per aix¨° acaba l¡¯exposici¨® en el moment en qu¨¨ neix la democr¨¤cia?

R. S¨ª, perqu¨¨ en aquell moment acaba el m¨®n contracultural, el m¨®n que viu al marge del sistema.

P. Per¨° en aquell moment tamb¨¦ comen?a el punk. No ¨¦s contracultural el punk?

¡°Barcelona era la capital cultural del m¨®n hisp¨¤, i ara no ho ¨¦s¡±

R. El punk ¨¦s una altra hist¨°ria, ¨¦s underground per¨° no ¨¦s contracultural, ¨¦s contra tot, ¨¦s nihilisme.

P. Durant el per¨ªode que relata l¡¯exposici¨® hi juguen un paper cabdal fills de la burgesia com vost¨¨. Aquesta ¨¦s tamb¨¦ una difer¨¨ncia amb el punk?

R. El punk ¨¦s un fenomen complex a Catalunya. El cintur¨® urb¨¤ barcelon¨ª era terrible, era fruit de l¡¯especulaci¨®. En aquella Barcelona fruit de l¡¯especulaci¨®, en condicions sovint terror¨ªfiques, una nova generaci¨® s¡¯apunta al punk, perqu¨¨ en aquells barris no hi havia futur. I d¡¯all¨¤ surt la millor banda de rock, La Banda Trapera del R¨ªo, que s¨®n mil vegades millors que la Movida de Madrid, que ¨¦s punk de vellut. Per¨° aqu¨ª se¡¯ls va repudiar perqu¨¨ es van carregar la m¨²sica laietana, la de Zeleste, la de les floretes.

P. T¨¦ alguna cosa bona la Transici¨®?

R. S¨ª, la conviv¨¨ncia pac¨ªfica. I que hi ha hagut un progr¨¦s social i cultural innegable, que ¨¦s el preu que els partits han hagut de pagar perqu¨¨ la societat no es rebel¡¤l¨¦s.

P. Quin ¨¦s el llegat m¨¦s important de la contracultura de la d¨¨cada dels setanta?

R. El m¨¦s important ¨¦s el canvi familiar. Al pare l¡¯havies de tractar de vos, et fotia una clatellada, no es podia parlar de sexe... Ara el pare ¨¦s el teu amic. I aix¨° ¨¦s gr¨¤cies a les comunes. I la meva generaci¨® mai va ser masclista, perqu¨¨ vam aprendre a netejar v¨¤ters, a cuinar i a tractar la dona com un company, no com una persona sexual, perqu¨¨ ¨¦rem bisexuals, tots. Hi havia una lluita contra la culpa judeocristiana, contra l¡¯autoritarisme, i vam guanyar.

P. La principal difer¨¨ncia ¨¦s que aleshores hi havia m¨¦s esperan?a davant les possibilitats que oferia la fi de la dictadura?

R. La principal difer¨¨ncia ¨¦s la il¡¤lusi¨® que hi havia. La il¡¤lusi¨® ¨¦s la benzina, i sense aquesta, les coses es marceixen i es tornen pura burocr¨¤cia. Avui vivim en una mena d¡¯Uni¨® Sovi¨¨tica on els l¨ªders ens ho decideixen tot, decideixen qui som i on es gasten els diners. No existeix la pluralitat. Per aix¨° penso que fer aquesta exposici¨® ¨¦s un pas endavant per recon¨¨ixer un m¨®n que ¨¦s mem¨°ria hist¨°ria de Catalunya. ?s un pas molt lloable de la Generalitat, apropa el meu m¨®n al m¨®n oficial de la Generalitat.

P. La nost¨¤lgia d¡¯aquells anys est¨¤ justificada?

¡°Aquesta exposici¨® apropa el meu m¨®n al m¨®n oficial de la Generalitat¡±

R. Barcelona era la capital cultural del m¨®n hisp¨¤, i ara no ho ¨¦s. Ara ¨¦s una ciutat de serveis. Per¨° queden coses. Hi ha un bon teatre, hi ha editorials, hi ha gent que t¨¦ esperan?a.