I qu¨¨ hi diuen els metges?

Deu ser que en l¡¯¨²ltim any i mig ens hem vist superats per una pand¨¨mia que ha portat la contractaci¨® de tot de professionals de la salut que no saben de llengua catalana, perqu¨¨ arreu del domini ling¨¹¨ªstic han proliferat els incidents a tomb del facultatiu que no t¡¯entenia un borrall si deies que tenies morenes i de seguida et comminaven a aix¨° que ens costa tan poc com ¨¦s el canvi de llengua. I ¨¦s clar que no fa gr¨¤cia, per¨° molts usuaris, cansats d¡¯esperar a urg¨¨ncies o d¡¯empassar-se l¡¯odi¨®s fil musical al tel¨¨fon, la darrera cosa que volien era tenir un a¨¹rt amb el metge o infermer de torn i acabaven fent servir l¡¯universalment conegut almorrana.

?s ben conegut que a Catalunya, d¡¯acord amb el Codi de Consum i el mateix Estatut, ning¨² pot deixar d¡¯atendre¡¯ns pel fet de parlar la llengua catalana, sigui quin sigui el b¨¦ o servei al qual vulguem accedir, i aix¨° inclou l¨°gicament l¡¯atenci¨® sanit¨¤ria. I no tan sols perqu¨¨ forma part dels nostres drets com a consumidors i ciutadans, sin¨® perqu¨¨, en molts casos, l¡¯expressi¨® espont¨¤nia en la llengua materna esdev¨¦ m¨¦s natural i di¨¤fana dels mals que ens afecten, singularment en el cas dels nens petits i les persones grans. I d¡¯una manera definitiva en les malalties mentals, en qu¨¨ les mesures terap¨¨utiques solen vincular-se a l¡¯expressi¨® d¡¯una intimitat pregona que no sempre est¨¤ a gust amb una segona llengua.

Per¨°, ai!, prou que sabem que la Constituci¨® est¨¤ per damunt de tot aix¨°, i si el professional m¨¨dic no t¨¦ el deure de saber catal¨¤, si vols ser at¨¨s haur¨¤s de canviar de llengua t¡¯agradi o no. Ja hi ha qui t¨¦ la soluci¨® f¨¤cil, dient ¡°si la sanitat ¨¦s un servei p¨²blic, aix¨° s¡¯arregla contractant metges que s¨¤piguen catal¨¤¡±, una opci¨® que carrega tota la responsabilitat en l¡¯administraci¨® per¨° exonera del tot els mateixos metges i, sobretot, deixa tota la sanitat privada a la seva sort. Si convenim que l¡¯atenci¨® en catal¨¤ ¨¦s un dret de l¡¯usuari reconegut estatut¨¤riament, el seu compliment ha de ser obligatori per a tothom, al marge de la titularitat de l¡¯equipament en q¨¹esti¨®.

La pregunta, per¨°, ¨¦s: qu¨¨ hi diuen metges? Vull dir en aquest cas els col¡¤lectius de metges, que s¡¯han dotat de codis deontol¨°gics en qu¨¨ estableixen les bases de les seves pr¨¤ctiques m¨¨diques i de les relacions amb els pacients. Per exemple, diu aix¨ª el Consell de Col¡¤legis de Metges de Catalunya (les cursives s¨®n nostres): ...els metges no poden considerar-se aliens a les situacions socials, els progressos t¨¨cnics i les condicions de treball i ambientals que afecten la vida dels ciutadans¡± (art. 3 del codi deontol¨°gic); ¡°El deure del metge ¨¦s prestar atenci¨® preferent a la salut del pacient, atenci¨® que en cap circumst¨¤ncia no interferiran motivacions religioses, ideol¨°giques, pol¨ªtiques, econ¨°miques, de ra?a, sexe, nacionalitat, condici¨® social o personal del pacient¡± (art. 4); ¡°Els metges han de respectar escrupolosament les persones i tots els seus drets¡± (art. 5); ¡°El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideol¨°giques i culturals del pacient, fora del cas que s¡¯entr¨¦s en conflicte amb la Declaraci¨® Universal dels Drets Humans¡± (art. 10).

B¨¦, ¨¦s clar que qualsevol pot argumentar que els codis deontol¨°gics no estan pensats en clau ling¨¹¨ªstica, i que cap d¡¯aquests articles fa refer¨¨ncia de manera expl¨ªcita a la llengua de l¡¯usuari. Per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que el fet d¡¯instar a la ren¨²ncia d¡¯una llengua a la qual el pacient t¨¦ dret no sembla d¡¯entrada una ter¨¤pia gaire benigna, ni tampoc una manera que el professional es guanyi la confian?a del malalt. Hi ha estudis sobre el grau de satisfacci¨® dels usuaris d¡¯acord amb la llengua que acaben fent servir a la consulta? Milloren l¡¯atenci¨® m¨¨dica i la diagnosi si el pacient no ha de canviar de llengua? I si el metge no sap catal¨¤, hauria de tenir el deure deontol¨°gic, m¨¦s enll¨¤ del deure legal, d¡¯aprendre aquesta llengua?

Som davant d¡¯un cas que l¡¯anunciat Pacte Nacional per la Llengua -¡ªsi tamb¨¦ s¡¯hi inclou la societat civil¡ª haur¨¤ de resoldre per mitj¨¤ de la transacci¨® entre agents diversos (administraci¨®, col¡¤legis de metges, associacions de consumidors i usuaris), a fi de no deixar al malalt tota la feina de vetllar per la salut de la llengua. Que prou feina t¨¦ amb la seva.