¡°Eventos¡± i aventura

Aquest article es proposa aclarir la difer¨¨ncia que hi ha entre all¨° que la gent sol anomenar ¡°eventos¡± ¡ªperqu¨¨ ning¨² no diu que se¡¯n va a un ¡°esdeveniment¡±, que ¨¦s la traducci¨® catalana que escau¡ª i el concepte d¡¯¡°aventura¡±.

L¡¯aventura, en especial d¡¯en?¨¤ que el terme va quedar consolidat en la novel¡¤l¨ªstica dels segles XII i ulteriors, ¨¦s un esdeveniment en el qual el protagonista inicia un cam¨ª, una queste (segons la ¡°mat¨¨ria de Bretanya¡±) o un viatge sense saber exactament qu¨¨ li succeir¨¤, qu¨¨ trobar¨¤ al llarg del cam¨ª, o com acabar¨¤ la cosa. Les novel¡¤les de Chr¨¦tien de Troyes, per exemple, que s¨®n el model primigeni de les aventures cavalleresques, presenten sempre un protagonista, de vegades un heroi, que surt a l¡¯aventura amb una ingenu?tat molt gran i un desconeixement absolut d¡¯all¨° que es pot esdevenir al llarg del seu recorregut, habitualment per terra o per mar, m¨¦s endavant, en la ci¨¨ncia-ficci¨®, per l¡¯espai.

A la seva novel¡¤la Lancelot o el cavaller de la carreta, la reina Ginebra ¨¦s raptada per M¨¦l¨¦agant, i Lancelot, un dels millors cavallers de la cort del rei Art¨²s, enfila un cam¨ª per alliberar-la; passa diverses proves abans d¡¯arribar al castell d¡¯aquest senyor, es deshonora acceptant de viatjar en una carreta (com Don Quijote despr¨¦s de la segona sortida), i gr¨¤cies a aix¨° troba la reina Ginebra i mata M¨¦l¨¦agant. Lancelot ha iniciat la queste, doncs, sense saber ni ell ni els lectors quina fi assoliria el seu prop¨°sit.

A Perceval, la m¨¦s emblem¨¤tica de les novel¡¤les medievals per entendre l¡¯efic¨¤cia ontol¨°gica dels llibres de cavalleria, el protagonista surt a la recerca del grial, ¨¦s a dir, la copa on Crist va beure el vi a l¡¯¨²ltima cena, sense saber per on comen?ar. No sap ni com se diu ell mateix, ¨¦s pr¨¤cticament una criatura ignorant i carregada d¡¯innoc¨¨ncia, i nom¨¦s les aventures que viur¨¤ li faran saber qui ¨¦s i de quina manera pot salvar ¡°el rei pescador¡± i arribar fins al grial redemptor.

Podr¨ªem posar exemples de novel¡¤les m¨¦s tardanes, les que ja escauen als temps moderns, des de Tirant lo Blanc fins a Robinson Crusoe, i d¡¯aquesta a moltes novel¡¤les del segle XX en qu¨¨ hi ha un individu que es troba immers en una aventura, al final de la qual adquireix saviesa, identitat i maduresa intel¡¤lectual: el cas del Quijote ¨¦s certament paradigm¨¤tic.

L¡¯aventura, doncs, com ja deia el Diccionario de Autoridades de 1726, es ¡°acaecimiento y suceso no esperado, sino casual¡±. I en aquest punt el diccionari hi afegeix la relaci¨® etimol¨°gica o de sentit amb ¡°evento¡±, ¡°fortuna¡± y ¡°casus fortuitus¡±.

Per¨° un ¡°evento¡±, tal com considerem avui la paraula, ja no t¨¦ res a veure amb l¡¯¡°aventura¡±. Un ¡°evento¡± posseeix una seq¨¹¨¨ncia de causes i efectes molt diferent. En el cas dels botellots o botellades ¨¦s aquesta: convocat¨°ria de la colla, provisi¨® de beguda, aplec dels convocats, inici de la ingesta de beguda i de la gresca, i, amb car¨¤cter opcional, ¡°bretolada fina¡± a base de destruir tot el que es troba pel cam¨ª: un final, com es veu, del tot oposat a la fi sempre digna de les peregrinacions de qui anava ¡°a l¡¯aventura¡±.

M¨¦s encara: un ¡°evento¡± o ¡°esdeveniment¡± es diu Ereignis en llengua alemanya, ¨¦s a dir, un ¡°fer-se propi (eignen) alguna cosa o alguna situaci¨® viscuda¡±. Com passa amb tots els herois d¡¯aventures, en aquest cas els protagonistes de l¡¯esdeveniment es defineixen, es completen i en certa manera es donen ¨¦sser a si mateixos gr¨¤cies al recorregut fortu?t de la seva aventura.

Observi el lector, sempre pacient, que la persona que avui ¨¦s incitat per Facebook o per Twitter, o qualsevol altra plataforma, a sortir per participar en un ¡°evento¡±, no fa res que pugui assemblar-se a una aventura tal com era tradicionalment considerada. Sap com es desenvolupar¨¤ l¡¯esdeveniment, sap quin final tindr¨¤ ¡ªinclosa la possibilitat d¡¯acabar a la caserna dels Mossos¡ª, i sap que, personalment, ni millorar¨¤ la seva ess¨¨ncia ¡ªhi ha gent que ja no en t¨¦¡ª, ni viur¨¤ cap experi¨¨ncia que sigui diferent de les que ha viscut en semblants ocasions o viur¨¤ en les pr¨°ximes que es presentin. Un home o una dona es fan pel cam¨ª d¡¯una aventura; en un ¡°evento¡±, s¡¯obliden de si mateixos, si no ¨¦s que desfan all¨° que havien fet pr¨¨viament, si ¨¦s que havien fet alguna cosa per tornar-se ess¨¨ncia, a m¨¦s d¡¯exist¨¨ncia.

S¨®n prou raons per no assistir mai a un ¡°evento¡±, i quedar-se a casa llegint, o escoltant la Simfonia n¨²m. 4 de Bruckner, per exemple. O per sortir a l¡¯aventura de deb¨°, com van fer Ibn Battuta, Marco Polo o Crist¨°for Colom.