Remers del periodisme

Los siete samur¨¢is, d¡¯Akira Kurosawa, ¨¦s un dels meus films fetitxe, he comen?at un col¡¤leccionable de cotxes de James Bond i vaig arribar tard a una xerrada de M¨°nica Bernab¨¦ sobre la seva experi¨¨ncia com a corresponsal a l¡¯Afganistan. Estic parlant del mateix, no creguin. La cosa arrenca a finals dels anys 80, quan es va estudiar el meu nom per a corresponsal a Londres del diari on treballava. Vaig fer una papilleta amb vagues excuses familiars i el meu paup¨¨rrim nivell d¡¯angl¨¨s (My taylor is rich and my mother is in the kitchen: encara avui, poc m¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨° de Los Toreros Muertos) i ho vaig declinar.

All¨° va marcar el meu dest¨ª: a la tornada, sens dubte, sempre ets una altra persona; potser tamb¨¦ un altre professional. O no, per¨° aquest ofici recompensa amb estatus aquell que va deixar el niu, firma noble per sempre m¨¦s. Faedors de reportatges llaminers, el normal com a corresponsal ¨¦s tornar ungit amb llorers que et deslliuren del greix de la cadena de muntatge de la producci¨® period¨ªstica di¨¤ria. Abans, segur. Ara, potser no tant. ¡°Aix¨° ja no et garanteix un futur professional millor¡±, denunciava Bernab¨¦ el 2017 a la tornada d¡¯una de les seves visites a l¡¯Afganistan, on va viure entre el 2006 i el 2014. ¡°Si als tres mesos no produeixes res notori, la gent s¡¯oblida de tu; no se¡¯t valora¡±. El periodisme, cada vegada m¨¦s ef¨ªmer... I ho deia qui, despr¨¦s del seu Afganist¨¢n. Cr¨®nica de una ficci¨®n (2012), ara escriu de les p¨¤gines m¨¦s preclares per, sabent de l¡¯ahir, entendre avui el que passar¨¤ dem¨¤ en aquesta topografia de la vergonya occidental que ¨¦s l¡¯Afganistan; com R¨²ssia i Putin amb El imperio (1994), de Ryszard Kapuscinski.

Bernab¨¦ va deixar un contracte fix a El Punt per passar a ser freelance: lament dels seus pares i, amb els anys, ren¨²ncia a una vida personal i familiar. Un triple salt al qual mai no em vaig atrevir, escudat en papilletes que em vaig anar menjant al llarg d¡¯una vida period¨ªstica ubicada en la daurada mitjania. Per¨° tamb¨¦ per la convicci¨®, aix¨° s¨ª, que tan necessari per a l¡¯ofici s¨®n un gran timoner i una brillant oficialitat franctiradora com la marineria que rema com possessa, en un sisme submar¨ª quotidi¨¤ de comes alienes entre subjecte i verb, generosa en el bracejar en informacions que no guanyaran el Pulitzer, per¨° que han d¡¯existir, deixant an¨°nimes dur¨ªcies, esquin?alls d¡¯un per a m¨¦s gl¨°ria de textos (o temps) dels altres de coberta.

En aquest grup cada vegada hi ha menys remers. No hi ha temps, ni consci¨¨ncia, ni esperit de sacrifici ni el valor del col¡¤lectiu sobre l¡¯individual. Res que no es doni en la vida. ¡°L¡¯estany s¡¯est¨¤ assecant; els peixos estan nerviosos. Aconsegueix algun gran perfil, guanya un premi. Potser aix¨ª trobes un estany m¨¦s gran¡±, deixa anar, ¨¤cid, un veter¨¤ del Baltimore Sun a un jove i ambici¨®s periodista a The wire.

Sempre ha estat aix¨ª, nom¨¦s que avui ¨¦s encara m¨¦s invisible. Per¨° alg¨² va confiar en aquests nanos de Local de The Washington Post, Woodward i Bernstein, quan s¡¯anava embolicant aquest Watergate que seria hist¨°ria del periodisme; especialment en el segon, faldiller i irresponsable dilapidador de notes de despeses. Amb un llapis vermell i exigint fins a quatre filtres per cada informaci¨® hi havia un an¨°nim Barry Sussman, especialista de Municipal que van posar a coordinar, i el director en persona, Ben Bradlee, que l¡¯estiu de 1973 va patir la caiguda descontrolada d¡¯una parpella, amena?a de tumor cerebral que va quedar en nervis. Potser fins i tot ¨¦s la s¨¨rie period¨ªstica m¨¦s delicada i llarga amb menys errors mai publicada.

Despr¨¦s de la Hiroshima de John Hersey, pe?a maj¨²scula del Nou Periodisme, hi havia el director de The New Yorker, William Shawn, que li va proposar un enfocament in¨¨dit: un reportatge de factor hum¨¤ sobre els supervivents de les bombes at¨°miques. Shawn i l¡¯encara m¨¦s an¨°nim editor Harold Ross van intervenir en 200 canvis en l¡¯original i van decidir que l¡¯article de 150 p¨¤gines destinat a quatre lliuraments canvi¨¦s en monogr¨¤fic per primera vegada a la cap?alera.

Tots qualifiquen ara de cl¨¤ssic Gay Talese i els seus reportatges, per¨° va ser un tal Harold Hayes que, des d¡¯Esquire, va apostar per un redactor del The New York Times que volia explorar la cr¨°nica, frustrat per les tot just dues mil paraules que li deixaven al diari. Fa falta valor i olfacte per encarregar per a The Nation un reportatge sobre la banda dels ?ngels de l¡¯Infern a un d¨ªscol Hunter S. Thompson expulsat de Time per robar whisky i material d¡¯oficina: se la va jugar l¡¯ignot Carey McWilliams.

No gaire m¨¦s segura era l¡¯aposta de Clay Felker perqu¨¨ Norman Mailer escrigu¨¦s el que seria el seu innovador Superman va al supermercado, sobre la convenci¨® dem¨°crata de 1960 que va elevar Kennedy: li ho va proposar al mateix bar i al cap de pocs minuts de ser testimoni de la baralla a bufetades de l¡¯escriptor amb la seva dona. En aquest cas, el retoc d¡¯un titular va provocar que Mailer no col¡¤labor¨¦s a Esquire durant dos anys... Ning¨² no ¨¦s perfecte, i els egos, incontrolables. ¡°Aquesta trucada s¨ª que he d¡¯agafar-la¡±, se¡¯m va disculpar Jon Lee Anderson en una entrevista. Cavaller¨®s, es va explicar. ¡°Era la meva editora: volia ratificar si la planta que dic que tenia Fidel Castro ¨¦s aquesta, perqu¨¨ no es dona en un clima tropical¡±. Revisaven el seu perfil del dictador a The New Yorker... Aix¨ª tamb¨¦ s¡¯escriu el periodisme: amb solid¨¤ria i an¨°nima empatia, cada dia.

¡°Penedir-se no ¨¦s professional¡±, deixa anar M. a un intr¨¨pid (tipus Bernab¨¦) Bond, en qu¨¨ va projectar all¨° vital i all¨° professional (Ian Fleming va canviar el periodisme per les novel¡¤les), cosa que mai no far¨¦. Per a satisfacci¨® del meu fetitxisme, comprovo que en la col¡¤lecci¨® de cotxes no hi haur¨¤ el model que conservo de petit, l¡¯Aston Martin DB5: el que m¨¦s ha aparegut als seus films (vuit). Hi veig simbolismes i ess¨¨ncies... I hi ha tamb¨¦, ¨¦s clar, una filosofia de vida, no tan allunyada com semblaria de la dels samurais de Kurosawa: el valor del grup i aquell final en qu¨¨ s¡¯entreveu un sacrifici incompr¨¨s.