La llengua de l¡¯imperi

La festivitat del 12 d¡¯octubre, dia en qu¨¨ se celebra l¡¯arribada de Colom a Am¨¨rica, ens ha donat una declaraci¨® ben grandiloq¨¹ent de Pablo Casado, que al capdavall ha reaccionat a rebuf d¡¯un discurs propi de Vox i, sobretot, de les declaracions de qui ara com ara ¨¦s la seva principal amena?a, Isabel D¨ªaz Ayuso, que ja havia lloat la tasca civilitzat¨°ria i evangelitzadora del descubrimiento. Necess¨¤riament si no vol que el tsunami Ayuso se l¡¯emporti, Casado havia d¡¯apujar l¡¯aposta: ¡°La Hispanidad es el acontecimiento m¨¢s importante de la Historia tras la romanizaci¨®n¡±, on aquest importante t¨¦ un clar mat¨ªs elogi¨®s, perqu¨¨ possiblement som molts els que convindrem que l¡¯esdeveniment va ser important per¨° no especialment positiu.

No s¨¦ ben b¨¦ si la comparaci¨® amb la romanitzaci¨® ¨¦s gaire reeixida, perqu¨¨ per b¨¦ que ens sentim orgullosos del nostre passat llat¨ª, tenim prou coneixements d¡¯hist¨°ria per saber que aquell proc¨¦s va resultar de tres factors decisius: la conquesta, la colonitzaci¨® i l¡¯assimilaci¨® ling¨¹¨ªstica, recolzada en l¡¯expansi¨® d¡¯una estructura administrativa que avui en dir¨ªem estat. Una pol¨ªtica imperial, en definitiva. B¨¦, de fet ja ho alertava el primer gram¨¤tic del castell¨¤, Antonio de Nebrija, que el mateix any del descobriment ja deia: ¡°Siempre la lengua fue compa?era del imperio¡±. Evidentment, Casado no en diu res, d¡¯aix¨°, i en canvi enumera les grans coses fetes per Espanya a Am¨¨rica, ¡°universidades, prosperidad, ciudades enteras¡±, una mica a l¡¯estil dels aq¨¹eductes, i les termes, i les carreteres, i el clavegueram, del Front Popular de Judea de La vida d¡¯en Brian.

Conquesta, colonitzaci¨® i assimilaci¨® ¨¦s doncs el m¨¨tode pel qual el castell¨¤ s¡¯est¨¦n a Am¨¨rica al llarg dels segles XVI i XVII i gr¨¤cies al qual ¨¦s avui una de les lleng¨¹es m¨¦s parlades del m¨®n. S¨ª, ja sabem que hi ha qui diu que mai es va imposar per la for?a, per¨° de fet no ¨¦s necessari que t¡¯obliguin a parlar una llengua perqu¨¨ aquesta s¡¯imposi: n¡¯hi ha prou a esperar que la poblaci¨® parlant de les altres lleng¨¹es quedi delmada a causa dels processos de conquesta i malalties impr¨°pies (no cal biling¨¹itzar la poblaci¨® local si aquesta traspassa), i a estendre h¨¤bilment el mantell de la digl¨°ssia per convertir el que parlen les comunitats locals en un estigma d¡¯endarreriment i barb¨¤rie. Hi fas una universitat, s¨ª, per¨° la fas en castell¨¤.

Hom podria pensar que la castellanitzaci¨® d¡¯Am¨¨rica ¨¦s fruit dels tres segles de colonitzaci¨®, per¨° el gros de la Hispanitat t¨¦ lloc despr¨¦s, quan els territoris conquerits ja no s¨®n col¨°nia. De fet, les independ¨¨ncies dels territoris americans respecte d¡¯Espanya, al principi del XIX, comporten la instauraci¨® de l¡¯estat modern, que prendr¨¤ la llengua de les elits blanques ¡ªno ind¨ªgenes¡ª i, per tant, del castell¨¤. La descolonitzaci¨® no va comportar la deshispanitzaci¨®, ben al contrari: els processos de substituci¨® ling¨¹¨ªstica es van accelerar a mesura que el nou estat es desplegava en ¨¤mbits decisius (administraci¨®, ensenyament, comunicacions) i les lleng¨¹es ind¨ªgenes quedaven recloses en l¡¯oralitat i la transmissi¨® comunit¨¤ria.

Per¨° avui les coses han canviat, i l¡¯omnipot¨¨ncia del castell¨¤ a l¡¯Am¨¨rica Llatina ja ha hagut de comen?ar a conviure amb una cosa tan extravagant com la cooficialitat amb les lleng¨¹es natives de la m¨¤ del reconeixement del llegat cultural dels pobles ind¨ªgenes. Si en un article previ (De pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica bolivariana) ja hav¨ªem esmentat les reformes constitucionals a l¡¯Am¨¨rica del Sud donant cabuda a les lleng¨¹es aut¨°ctones ¡ªBol¨ªvia enumera fins a 36 lleng¨¹es cooficials; Vene?uela fa oficials les lleng¨¹es ind¨ªgenes en els seus territoris; el Paraguai fa cooficial el guaran¨ª a tot el pa¨ªs, etc.¡ª, l¡¯any passat va ser ni m¨¦s ni menys que M¨¨xic, el pa¨ªs amb m¨¦s parlants de castell¨¤ del m¨®n, qui va reformar la Constituci¨® per proclamar que ¡°todos los idiomas vivos s¨®n oficiales¡±. Tenint en compte que aquest todos, en un pa¨ªs com M¨¨xic, s¨®n 68 lleng¨¹es, ja es pot dir que el reconeixement ling¨¹¨ªstic, all¨ª, supera de llarg el que mai es pugui imaginar a Espanya.

Potser ¨¦s per aix¨° que Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va aprofitar per fer escarni del president mexic¨¤ Andr¨¦s Manuel L¨®pez Obrador, tot desqualificant qualsevol pretensi¨® d¡¯aquest de demanar explicacions a Espanya pels seus excessos i destacant la castellanitat del seu nom. Recordant-li quina ¨¦s la llengua de l¡¯imperi.