Les nenes tamb¨¦

Un dia, en una conversa informal, el ling¨¹ista M¨¤rius Serra em va alertar d¡¯un fenomen que jo desconeixia i que era resultat de les pr¨¤ctiques indiscriminades d¡¯aplicar el llenguatge inclusiu, concretament el mecanisme del desdoblament. Despr¨¦s de tant afegir les nenes al sintagma els nens, a fi d¡¯incloure-les en el discurs, era ben possible que, a partir d¡¯ara, les nenes no se sentissin interpel¡¤lades per l¡¯¨²s del mascul¨ª gen¨¨ric, i per tant, si en algun moment la mestra deia ¡°que els nens que hagin acabat la feina surtin al pati¡±, era ben possible que no es mogu¨¦s cap nena, ni les que havien enllestit ni les que no. Serra m¡¯ho deia com una cosa dolenta, com una conseq¨¹¨¨ncia negativa dels abusos amb qu¨¨ s¡¯aplicava el desdoblament de mascul¨ª i femen¨ª.

El sintagma compost els nens i nenes ¡ªo els nens i les nenes, duplicant l¡¯article¡ª s¡¯ha est¨¨s com una taca d¡¯oli i ara ¨¦s estrany que el mestre faci servir espont¨¤niament nom¨¦s el mascul¨ª gen¨¨ric. A base de rec¨®rrer al desdoblament per garantir la inclusi¨®, els sintagmes els nens i les nenes, per separat, han passat a estar marcats tots dos, de manera que esdevenen exclusius i inequ¨ªvocs de cada sexe i funcionen com una marca de g¨¨nere m¨¦s. Per descomptat, qualsevol que cregui en els rigors inalterables de la morfologia es posar¨¤ les mans al cap, per¨° un parell d¡¯elements ens fan pensar que potser no n¡¯hi ha per tant.

En primer lloc, conv¨¦ recordar que, per als adults, no existeix un ¨²s del mascul¨ª gen¨¨ric i no marcat que sigui equivalent a la f¨®rmula els nens, tret que recorrem a condicions, c¨¤rrecs o oficis (els pares, els presidents, els metges). Aix¨ª, ¨¦s ben normal que es comenci una al¡¤locuci¨® amb un formal senyores i senyors, que no ha despertat mai sospites ni d¡¯enfarfegament ¡ªcom alerten els contraris al desdoblament¡ª ni d¡¯atemptar contra la gram¨¤tica ¡ªcom asseguren els que veuen que, repetint el femen¨ª, es vulneren principis morfol¨°gics b¨¤sics¡ª. I si pretenem referir-nos a algun comportament d¡¯un grup, la mateixa paraula senyors o homes al¡¤ludeix marcadament nom¨¦s als senyors o als homes, no pas a tothom, homes i dones. Si diem a la manifestaci¨® hi havia molts homes/senyors amb samarreta groga, estem excloent les dones, mentre que si diem a classe hi ha molts nens amb jersei vermell, te¨°ricament, i fins a la irrupci¨® del desdoblament, estem parlant tant dels nens com de les nenes.

I en segon lloc cal tenir en compte que, segons sembla, en edats primerenques les nenes no se senten identificades amb el mascul¨ª gen¨¨ric, l¡¯assumpci¨® del qual forma part de l¡¯aprenentatge de la llengua. Segons Rosa Estop¨¤, de la Universitat Pompeu Fabra, en el seu article del llibre col¡¤lectiu Som dones, som ling¨¹istes, som moltes i diem prou (coordinat per Carme Junyent i publicat per Eumo), fins als vuit anys les nenes no se senten incloses en el mascul¨ª gen¨¨ric, fins al punt que, quan ella entrava en una classe i els deia: ¡°Ja sabeu que estem treballant per construir un diccionari per a nens¡±, a totes les escoles sempre hi havia una nena que aixecava la m¨¤ i deia: ¡°I per a nenes no?¡± o ¡°Em pensava que tamb¨¦ seria per a nenes¡±. I afegeix Estop¨¤: ¡°Consultant-ho amb mestres, em van confirmar que ¨¦s ben com¨² que a P5, primer i segon, les nenes no s¡¯incloguin sempre en el col¡¤lectiu del mascul¨ª gen¨¨ric; per aix¨°, discursivament cal anar molt amb compte per no deixar-les¡±. Seria a partir dels nou anys que les nenes es fan seu el mascul¨ª, ves que no sigui a c¨°pia d¡¯exposar-les-hi.

?s tan greu que, a partir d¡¯ara, les nenes se sentin incloses nom¨¦s quan ling¨¹¨ªsticament s¨®n esmentades de manera expl¨ªcita? Potser no ho ¨¦s tant. D¡¯una banda es reprodueixen patrons habituals entre els adults, on els homes parla d¡¯homes i les dones parla de dones, i de l¡¯altra ¨¦s mant¨¦ viva una intu?ci¨® primerenca en l¡¯¨²s de la llengua, aix¨° ¨¦s, que si es parla de nens no es parla de nenes. I si un dia la mestra, en referir-se als nens, rep la resposta nom¨¦s dels nens, doncs potser ¨¦s que ja ha de ser aix¨°.