Puntada endavant

Aix¨° del catal¨¤ a les plataformes televisives sembla la puntada endavant del rugbi: un jugador clava una co?a a l¡¯ovoide per guanyar uns metres i tot l¡¯equip aprofita per avan?ar, malgrat que, ai!, amb aquesta estrat¨¨gia la pilota acaba a les mans de l¡¯equip contrari. ?s si fa no fa el que toca ara despr¨¦s de la negativa d¡¯Esquerra Republicana a impugnar els comptes de S¨¢nchez ¡ªi per tant comprometre¡¯s a la seva aprovaci¨®¡ª a canvi d¡¯alguna mena de concessi¨® en la tramitaci¨® de la llei de l¡¯audiovisual, que el diputat al Congr¨¦s Gabriel Rufi¨¢n ha concretat en una quota favorable al catal¨¤. De quina quota es tracta no ho sabem encara.

La setmana ja havia fet xup-xup amb l¡¯amena?a d¡¯ERC de no aprovar els pressupostos de S¨¢nchez si no es blindava la llengua catalana a les plataformes. No van trigar gens les hordes tuitaires a banalitzar aquesta petici¨®, sigui des del b¨¤ndol hispan¨°fil amb coses de l¡¯estil ¡°amb la crisi postpand¨¨mia que tenim i un volc¨¤ en erupci¨® ara ens venen amb aix¨°?¡±, sigui des del b¨¤ndol independentista m¨¦s conspicu, amb all¨° de ¡°hem passat de guanyar un refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia a demanar Netflix en catal¨¤¡±. En qualsevol dels dos casos, s¡¯ha trivialitzat una demanda d¡¯un abast molt m¨¦s ampli: la construcci¨® d¡¯un ecosistema audiovisual que respecti la diversitat ling¨¹¨ªstica espanyola (¨¦s a dir, que inclogui catal¨¤, basc i gallec) i que abasti, per descomptat, totes les plataformes d¡¯emissi¨®. Tant de bo el problema es limit¨¦s a fer que certa plataforma sigui m¨¦s generosa.

Ara, per primera vegada, aquesta diversitat ha agafat la forma de quota, que inicialment la mateixa ERC havia situat en el 7,5% ¡ªcorresponent a la meitat de la meitat (15%) de la producci¨® espanyola del total de la producci¨® europea (30%)¡ª, davant l¡¯amena?a del primer esborrany de la llei de l¡¯audiovisual, que permetia a les plataformes optar per la llengua que volguessin a l¡¯hora de complir amb la quota de producci¨® espanyola. Una llibertat d¡¯elecci¨® que deixava a merc¨¨ del mercat tota la producci¨® en lleng¨¹es cooficials, en benefici del castell¨¤, i esperonava la concentraci¨® de la ind¨²stria audiovisual a Madrid, en una r¨¨plica de l¡¯Espanya radial per¨° en fibra ¨°ptica. Si no tens cap inter¨¨s ni obligaci¨® de produir s¨¨ries en catal¨¤, perqu¨¨ en vols la ind¨²stria?

Rufi¨¢n ja ha sortit a dir que ser¨¤ Esquerra qui fixar¨¤ la quota, per¨° si encara no ha anunciat que ha arrencat de S¨¢nchez aquest 7,5% ¨¦s que, molt probablement, la quota final hi estar¨¤ per sota. Potser a Espanya el reconeixement de la diversitat ling¨¹¨ªstica no li havia resultat mai tan barat, i sobta constatar de quina manera un sector de la pol¨ªtica espanyola que se¡¯n podria aprofitar, especialment a l¡¯esquerra de l¡¯arc parlamentari, ha posat el crit al cel davant la possibilitat que els pressupostos puguin dependre d¡¯una afecci¨® per la llengua que es continua veient com a identit¨¤ria i supremacista. De fet, la llei de l¡¯audiovisual seria una bona coartada per aplicar finalment la Constituci¨® en el seu article 3.3, aquell que diu que la resta de lleng¨¹es de l¡¯Estat hauran de ser objecte d¡¯un especial respecte i protecci¨®, per¨° ni tan sols amb l¡¯excusa d¡¯aplicar un precepte constitucional s¡¯ha pogut arrossegar cap a l¡¯empatia els sectors m¨¦s sensibles a la plurinacionalitat de l¡¯Estat, i, com deia la ministra Margarita Robles, aix¨° de la llengua es continua veient com una reivindicaci¨® partidista.

La pilota vola endavant. Ara Esquerra tindr¨¤ la pressi¨® de mostrar, davant la tramitaci¨® de la llei de l¡¯audiovisual, que la quota assolida justifica fer de crossa del govern central, mentre que S¨¢nchez ha salvat l¡¯escull dels pressupostos i podr¨¤ negociar una quota per al catal¨¤ i la resta de lleng¨¹es a la baixa. Tret, esclar, que l¡¯esquerra espanyola aprofiti l¡¯oportunitat per bastir una televisi¨® ling¨¹¨ªsticament descentralitzada en la qual, per primera vegada, l¡¯Estat es converteixi en garant del desplegament de mesures pr¨°pies de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica de les lleng¨¹es cooficials. Veient per¨° les reaccions a la catxa dels republicans, potser no conv¨¦ ser optimistes.