El col¡¤loquial est¨¤ de moda

Les novetats editorials sobre la llengua no deixen d¡¯amuntegar-se¡¯m a la taula i no dones l¡¯abast d¡¯arribar a totes, amb prou feines te¡¯n llegeixes la contracoberta que ja veus que has fet tard. Si fos per l¡¯abund¨¤ncia de la producci¨® editorial, ning¨² diria que tenim una llengua en emerg¨¨ncia com diuen, devem ser la comunitat ling¨¹¨ªstica que, proporcionalment, parla m¨¦s sobre ella mateixa. Tenint en compte que el castell¨¤ t¨¦ unes 50 vegades el nostre nombre de parlants, compto que sobre aquesta llengua s¡¯haurien d¡¯escriure entre 750 i 1.000 t¨ªtols a l¡¯any, considerant que nosaltres en fem entre 15 i 20. No ens arriben ni a la sola de la sabata.

Ara sembla que canvio de tema, per¨° despr¨¦s tot encaixar¨¤. No es donen gaires detalls de com ¨¦s que funciona l¡¯acc¨¦s a la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, de vegades no t¡¯expliques com ¨¦s que en forma part gent que no s¨®n ni fil¨°legs (per exemple Vicent Partal, que ni tan sols aplica la nova llista dels diacr¨ªtics al mitj¨¤ que dirigeix), i en canvi n¡¯estan exclosos gram¨¤tics de primera magnitud com Neus Nogu¨¦ o Jordi Ginebra. Quan hi ha una vacant, primer es decideix quin perfil es vol cobrir, per exemple alg¨² versat en lexicografia, en traducci¨®, en catal¨¤ medieval, en la llengua dels mitjans; d¡¯aquesta manera, el conjunt dels membres de la Filol¨°gica forma un tot heterogeni m¨¦s fidel a la llengua mateixa que no pas si tots fossin gram¨¤tics lletraferits. I un cop definit el perfil, els diversos membres proposen candidats que s¨®n triats per votaci¨®.

Reprenc l¡¯inici. D¡¯entre les novetats editorials destaca l¡¯empoderament que proposa Pau Vidal amb el seu Nivell ?, editat per P¨°rtic, que s¡¯apropia de la terminologia feminista per reclamar un ¨²s de la llengua col¡¤loquial que reprengui velles pr¨¤ctiques de les generacions d¡¯antes i faci perdre la por davant de les consignes que conviden a prescindir de coses com dumenge, aiga o indicci¨®. All¨¤ als anys vuitanta, quan es van consolidar els mitjans en catal¨¤, la necessitat de bastir un est¨¤ndard medi¨¤tic compartit va aplanar tota la variaci¨® geogr¨¤fica, social i generacional en un ¨²nic model de llengua informal que els experts van dir-ne col¡¤loquial mediatitzat ¡ªves quin ox¨ªmoron¡ª, cosa que va servir per proscriure la col¡¤loquialitat aut¨¨ntica dels ¨¤mbits d¡¯¨²s comunitaris. A aquest aplanament s¡¯hi havia d¡¯afegir modernament la correcci¨® ultrancera d¡¯aquells que no s¨®n capa?os de concebre la llengua fora dels l¨ªmits diccionarials.

Torno a l¡¯IEC. La feina dels membres de la Filol¨°gica no ¨¦s remunerada, m¨¦s enll¨¤ de possibles dietes derivades de despla?aments. La secci¨® consta de diverses comissions de treball (per exemple la de gram¨¤tica, la lexicogr¨¤fica), a les quals els membres s¡¯afegeixen per aportar-hi el seu saber, i fruit d¡¯aquest treball s¨®n les diverses eines que posen a l¡¯abast de l¡¯usuari de la llengua: la gram¨¤tica, el diccionari, l¡¯ortografia. ?s sens dubte una feinada que, amb una bona gesti¨® comunicativa, explicaria la relativa tardan?a en algunes decisions, sobretot a l¡¯hora d¡¯admetre paraules noves, i que sovint s¡¯atribueix a una parsim¨°nia end¨¨mica.

La iniciativa de Pau Vidal s¡¯insereix de ple en un corrent de recuperaci¨® de la llengua informal que abasta ¨¤mbits diversos i que pret¨¦n difondre la variaci¨® ling¨¹¨ªstica que el corr¨® de l¡¯est¨¤ndard ens havia ocultat. El col¡¤loquial treu el cap amb for?a en les novel¡¤les de Marta Rojals o Gemma Ruiz, en la traducci¨® de Dostoievski de Miquel Cabal, en la poesia d¡¯Enric Casasses, en la llengua apressada de les xarxes socials, en lletres de can?ons (sense anar m¨¦s lluny, el recent tema Paraules d¡¯antes d¡¯Arribar i Ploure), i fins la mateixa Secci¨® Filol¨°gica ha elaborat la darrera gram¨¤tica amb la voluntat d¡¯establir els l¨ªmits de la llengua informal. El col¡¤loquial est¨¤ de moda i Vidal ens convida a fer-lo servir sense esporuguiment.

Ai, per¨°, a la Secci¨® Filol¨°gica cap comissi¨® s¡¯ocupa de la llengua col¡¤loquial, ning¨² vetlla per la fortalesa del registre informal, no hi ha cap garant que el protegeixi de l¡¯abusananos estandarditzat. Ni tan sols s¡¯ha definit mai un possible perfil d¡¯expert en llengua col¡¤loquial si fos el cas que calgu¨¦s cobrir alguna vacant. Alg¨² ha pensat a crear dins la Filol¨°gica una comissi¨® dedicada a la llengua oral, viva, espont¨¤nia? Seria possible que hi entr¨¦s un especialista que hi pos¨¦s ordre? Si fos el cas, jo ja tinc un nom al cap.