El diccionari creix

D¨¨iem la setmana passada que, segons com, la lentitud de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans a l¡¯hora d¡¯admetre novetats al diccionari es podia associar matusserament a una parsim¨°nia end¨¨mica, i patapam!, ni 24 hores no va trigar l¡¯IEC a fer p¨²bliques les noves incorporacions i esmenes al DIEC. Val a dir que el ritme amb qu¨¨ darrerament s¡¯estan produint aquestes novetats no pot sin¨® moure a l¡¯elogi, en tant que el que abans es feia bianualment (del 2007 al 2019 es van fer canvis al diccionari cada dos anys), ara es fa biennalment (els anys 2020 i 2021 hi ha hagut dues tongades de novetats, respectivament, la darrera al mes de mar?). Espanta i tot tanta dilig¨¨ncia.

Hem de celebrar alguna de les novetats, especialment aquesta de covid, que temps enrere hav¨ªem reivindicat com l¡¯aut¨¨ntic neologisme de l¡¯any passat i que ni tan sols va ser finalista (vegeu l¡¯article ¡°Voteu ¡®grup bombolla¡¯¡±). Per for?a hi havia d¡¯apar¨¨ixer, seria excessivament prudent creure que el terme necessitava m¨¦s temps per demostrar arrelament, i tamb¨¦ ingenu pensar que la malaltia patir¨¤ una erradicaci¨® tal que far¨¤ oblidar el terme. Al contrari, la inclusi¨® al diccionari servir¨¤ per fixar definitivament la vacil¡¤laci¨® que encara ara presenta en molts punts: ¨¦s paraula aguda, no plana; ¨¦s femenina, no masculina; s¡¯escriu tot amb min¨²scules; no ens cal afegir-hi el guionet amb el dinou; i la seva definici¨® afecta nom¨¦s la malaltia, no el virus mateix. La pand¨¨mia ha dut altres fitxatges al DIEC, com ara coronavirus o cribratge, per¨° ens hem quedat sense uns meritoris teletreball (desmentir¨ªem aix¨ª els que advoquen per telefeina), videotrucada o sind¨¨mia.

La resta de la llista de novetats no ¨¦s especialment llaminera: si descomptem els nombrosos participis verbals que ara tindran entrada pr¨°pia amb forma d¡¯adjectiu (cardat, correspost, equivocat, gla?at, mesurat, quadriculat, etc¨¨tera), de fet les entrades noves s¨®n un grapat, a banda de les ja esmentades: conductista, culleradeta, dialogant, espertinar, nord-core¨¤, paral¨ªmpic, fer el ronso, rumrumejar i sud-core¨¤. Molt m¨¦s interessants s¨®n sempre les correccions a les entrades ja incloses al diccionari, les quals no s¨®n mai objecte de titulars i que informen molt m¨¦s tant dels canvis que es produeixen a la llengua com dels principis que en guien la comprensi¨®.

Per exemple, ¨¦s dins de la correcci¨® de les entrades que trobem novetats quant a la incorporaci¨® de locucions i frases fetes: ja podem trobar al diccionari coses com avall, que fa baixada, no fer ni brot, cridar el mal temps, cridar l¡¯atenci¨®, dia a dia, cada dos per tres, a l¡¯hora de la veritat, de lloguer, anar (o venir) a menys (o a m¨¦s), en tot moment, passar-ho b¨¦, segons sembla, en s¨ªntesi, sol com un mussol, a tot tardar, ¨¦sser a temps. Deunid¨® amb les novetats, hi ha m¨¦s suc aqu¨ª que no pas a les entrades noves, perqu¨¨ si b¨¦ n¡¯hi ha que s¨®n dites de tota la vida i fem b¨¦ de tenir-les al diccionari, d¡¯altres han tingut de sempre l¡¯etiqueta de castellanismes i hem maldat per esquivar-les cada dos per tres.

I una novetat m¨¦s, en aquest cas entre les definicions, estranya, inopinada, aparentment inn¨°cua, per¨° venint d¡¯on ve, d¡¯una transcend¨¨ncia rellevant. L¡¯IEC ha optat per retallar la definici¨® del terme biling¨¹isme tot deixant-la en la m¨ªnima expressi¨® i, possiblement, evitant haver de definir un concepte espin¨®s: ¡°Condici¨® de biling¨¹e¡±. Per¨° a l¡¯entrada biling¨¹e hi apareix una accepci¨® nova que podria ser molt discutida des dels mateixos rengles de la filologia i la socioling¨¹¨ªstica catalanes, i que potser agrairan aquells que, precisament, fa anys que malden per inocular la idea que Catalunya ¨¦s ben biling¨¹e perqu¨¨ s¨ª: ¡°biling¨¹e 4 adj En qu¨¨ coexisteixen dues lleng¨¹es¡±. I amb un exemple que embolica encara m¨¦s la troca, perqu¨¨ matisa el sentit del mot a trav¨¦s d¡¯un adverbi pol¨ªticament circumstancial: ¡°Irlanda ¨¦s un pa¨ªs oficialment biling¨¹e¡±. Tenint en compte que el mateix diccionari defineix coexist¨¨ncia com a ¡°exist¨¨ncia simult¨¤nia¡±, sense m¨¦s matisos, hem de concloure que d¡¯acord amb el DIEC Catalunya ¨¦s biling¨¹e?