Llenguatge refigurat

En l¡¯¨²ltim llibre de Tamara Kamenszain, Chicas en tiempos suspendidos (Eterna Cadencia), hi ha una mena de rep¨¤s geneal¨°gic de les grans poetes de les Am¨¨riques, des de Sor Juana In¨¦s a Mar¨ªlia Garcia. En arribar a aquesta darrera, Kamenszain en cita un fragment on Garcia cita Emmanuel Hocquard amb una pregunta magn¨ªfica: ¡°Quina operaci¨®, matem¨¤tica o l¨°gica, pot / comptar, al mateix temps, en metres, / en arbres i en anys?¡±. Evidentment, ha de ser una operaci¨® po¨¨tica, que ¨¦s l¡¯¨²nica manera, a cent sospirs a la rodona, d¡¯utilitzar un llenguatge de forma completament oberta, vinculant-se al ¡°temps susp¨¨s¡±, un temps ¡°que no ¨¦s el de les dates¡± (cito la cita de Didi-Huberman que obre el volum) i un espai que no ¨¦s el dels pams. I aix¨° passa, hi afegeixo, perqu¨¨ les paraules (i els nombres) tenen un guany que va m¨¦s enll¨¤ del seu sentit literal (al peu de la lletra) i, per tant, en l¡¯esfera del seu sentit figurat (al peu de la figura), grinyolen amb cinquanta harm¨°nics i ressonen per totes les c¨²pules de la realitat.

En la ret¨°rica, es diu que les figures modifiquen l¡¯expressi¨® del pensament, per¨° ¨¦s m¨¦s aviat al contrari: el fan sortir sense manies, en un rebrec d¡¯impulsos el¨¨ctrics, en la connexi¨® directa que se salta especificacions. Com m¨¦s figuratiu, m¨¦s dreturer.

Aix¨° s¨ª, hom pot analitzar-lo, el llenguatge figurat, per veure per quina operaci¨® s¡¯han establert lligams d¡¯un punt a un altre. Es pot descompondre el rellotget neuronal en peces menudes i veure com les figures ret¨°riques s¡¯encabeixen l¡¯una dins de l¡¯altra: el llenguatge re-figurat.

Provem de fer una d¡¯aquestes re-composicions: agafem una meton¨ªmia cl¨¤ssica com la de prendre el lloc de proced¨¨ncia per l¡¯objecte (all¨° que fem amb els vins: ¡°Posa¡¯m un Priorat!¡±) i diem que una gota de cristall ¨¦s un Murano; tot seguit, apliquem-hi una met¨¤fora de genitiu per convertir la gota de cristall en una gota real: ¡°un Murano de rosada¡±. Vet aqu¨ª, senyors, l¡¯inici del poema ¡®Campo¡¯ de Juana de Ibarbourou: ¡°Inocente Murano del roc¨ªo...¡±.

Fem-ho m¨¦s dif¨ªcil: agafem una figura com l¡¯ep¨°nim ¡ªun personatge, real o fictici, que serveix per representar fets abstractes (com quan diem a alg¨² que ¨¦s un Casanova)¡ª, i situem Jon¨¤s com a representant de la possibilitat de viure dins de la panxa d¡¯una balena; a continuaci¨®, prenem el mot i el convertim en una met¨¤fora verbal creant el verb ajonasar-se per descriure un viure assardinat, fosc, humit i recl¨°s. Ja tindr¨ªem mig vers de Blanca Varela: ¡°se viaja en la misma orca indigesta. ajonasados todos. sin tu¨¦tanos ni risa. hechos mierda. s¨®lo mierda. arrodillada mierda sin sombra¡±.

Aix¨ª, les grans poetes d¡¯Am¨¨rica ens ensenyen a pensar en llibertat.