Amb la cara tapada: els usos pol¨ªtics de la m¨¤scara

Durant la pand¨¨mia, els propietaris dels ¨²ltims models d¡¯iPhone han patit una tortura molt del primer m¨®n: la mascareta impedeix el reconeixement facial, la funci¨® estrella del tel¨¨fon que permet desbloquejar-lo sense ni tan sols tocar-lo. Just quan els poders ocults han incrementat el seu grau de vigil¨¤ncia i control sobre les nostres cada vegada m¨¦s transparents vides, hem vist com una simple pe?a de tela frustrava els sistemes de biometria m¨¦s capdavanters. La modernitat ha intentat donar llum sobre totes les foscors, per¨° l¡¯opacitat de la m¨¤scara resisteix.

Aquesta batalla entre claredat i ambig¨¹itat ¨¦s la que narra La m¨¤scara no menteix mai, exposici¨® comissariada per Servando Rocha, escriptor i activista cultural, i Jordi Costa, cr¨ªtic i cap d¡¯exposicions del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, on es va inaugurar a mitjan desembre. La sospita d¡¯oportunisme pand¨¨mic que podria despertar aquest tema sembla infundada: el projecte ja estava en marxa abans del virus i es basa en un assaig publicat per Rocha el 2019, Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la m¨¢scara y los enmascarados (La Felguera). S¡¯ha afegit un cap¨ªtol sobre la covid al final de la visita, per¨° amb la mateixa naturalitat amb qu¨¨ s¡¯afegiria a una reedici¨® del llibre.

Que la visita ser¨¤ inquietant ho entenem tot just entrar, rebuts per la sinistra ambientaci¨® sonora creada per a l¡¯ocasi¨® pel m¨²sic Nico Roig i per la r¨¨plica d¡¯una m¨¤scara ritual que ens confronta amb 9.000 anys d¡¯ocultisme. Aquesta ser¨¤ l¡¯¨²nica picada d¡¯ullet antropol¨°gica de l¡¯exposici¨®, molt m¨¦s interessada en els usos pol¨ªtics de la m¨¤scara moderna. Hi apareixen capes d¡¯humor i entreteniment, i el negre de l¡¯at¨¤vic passa a ser tamb¨¦ el d¡¯una sala de cinema o el del tintat d¡¯un c¨°mic, com correspon a la inclinaci¨® de Costa i Rocha per la pulp fiction. Cada episodi de l¡¯exposici¨®, dividida en set sales, es mant¨¦ fidel a la impuresa de registres: obres d¡¯art al costat d¡¯objectes profans, documentaci¨® hist¨°rica juxtaposada amb v¨ªdeos de performances dadaistes, entrevistes serioses al costat d¡¯instal¡¤lacions l¨²diques. Quan Judit Carrera, directora del CCCB, escriu que la gr¨¤cia d¡¯aquesta proposta ¨¦s l¡¯ambival¨¨ncia ¡°que oprimeix i subverteix, menteix i revela veritats ocultes, difumina les fronteres entre ficci¨® i realitat¡±, no sabem si parla de la m¨¤scara o del llenguatge expositiu marca de la casa.

El millor exemple d¡¯aquesta dualitat ¨¦s el Ku Klux Klan: necessari t¨¦mer-los; impossible no trobar-los pat¨¨tics. En una de les sales es pot veure una vinyeta anguniosa en qu¨¨ un encaputxat blanc encanona una fam¨ªlia negra que sembla desprevinguda. Just al costat, hi apareixen projectades declaracions reals de v¨ªctimes del Klan, m¨¦s sornegueres que espantades: s¨®n esclaus sorpresos perqu¨¨ els mateixos amos que veuen cada mat¨ª, perfectament reconeixibles malgrat les seves m¨¤scares, necessiten disfressar-se per continuar sembrant el terror de nit. Quin sentit t¨¦ aquesta representaci¨®? La historiadora Elaine Franz ho aclareix poc despr¨¦s en un v¨ªdeo: es tractava de perpetuar el trop cultural segons el qual els negres eren tan est¨²pids i supersticiosos que podien tenir por de fantasmes. La m¨¤scara que no aconseguia un impacte emocional sobre els oprimits refor?ava, en qualsevol cas, l¡¯autoestima cultural dels opressors.

?s ben sabut que cada exercici de terror institucional emmascarat ha trobat una resposta en la contracultura. Un exemple c¨¨lebre n¡¯¨¦s El nacimiento de una naci¨®n, el cl¨¤ssic de D. W. Griffith, del qual podem veure projectada la coneguda c¨¤rrega dels encaputxats del Klan al so de la Cavalcada de les valqu¨ªries, retratats com a herois de la ra?a. Francis Ford Coppola va transformar l¡¯escena en una cr¨ªtica pacifista en el seu Apocalypse now, en qu¨¨ la hist¨°ria d¡¯uns helic¨°pters que arrasen el Vietnam, tamb¨¦ al so de Wagner, acaba amb el capit¨¤ Willard cridant embogit, amb el rostre cobert de fang, convertit en m¨¤scara petrificada per l¡¯horror de la guerra.

A l¡¯exposici¨® no trobem Coppola, sin¨® una iteraci¨® postmoderna que mostra un joc cultural encara m¨¦s rocambolesc. En una paret de la secci¨® Prohibit desapar¨¨ixer es projecta el cl¨ªmax narratiu de Spring Breakers, la pel¡¤l¨ªcula de culte del 2013 que narra les aventures de quatre universit¨¤ries de vacances, encarnades per actrius ic¨°niques de la factoria Disney. La seq¨¹¨¨ncia que proposa el director Harmony Korine ¨¦s coneguda per la seva inversi¨® del blackface, el maquillatge que es feia servir perqu¨¨ actors blancs representessin persones negres en el cinema. La t¨¨cnica que Griffith va utilitzar a la seva pel¡¤l¨ªcula per ridiculitzar els negres s¡¯actualitza aqu¨ª, amb gran inventiva visual, per denigrar els blancs: a causa de l¡¯efecte dels llums fosforescents, les noies en biquini se¡¯ns apareixen amb la pell radicalment enfosquida durant una orgia de viol¨¨ncia. En l¡¯estat actual del somni americ¨¤, les blanques riques poden jugar a ser g¨¤ngsters negres dins de les seves bombolles de fantasia cultural, assajant els codis criminals sense recon¨¨ixer que s¨®n les mateixes sobre les quals se sost¨¦ el seu sistema de valors. Hi podran tornar, indemnes, en treure¡¯s la m¨¤scara i deixar que la llum del dia torni el blanc a la seva pell. Malgrat les seves difer¨¨ncies, les dues seq¨¹¨¨ncies formen part de la mateixa cavalcada supremacista.

Reprenent la q¨¹esti¨® del reconeixement facial, es pot evocar el personatge de Fantomas, creat per Marcel Allain i Pierre Souvestre el 1911. Rei dels lladres emmascarats, supermalvat de James Bond avant la lettre, Fantomas lluitava contra el control biopol¨ªtic incipient. En l¡¯exposici¨®, aquest antiheroi se¡¯ns presenta com un mestre del canvi d¡¯identitat que aconsegueix escapolir-se de la pseudoci¨¨ncia fisiogn¨°mica a trav¨¦s de l¡¯enginy i la disfressa. La ironia rau en el fet que, en un 2022 en qu¨¨ les t¨¨cniques antropom¨¨triques de qu¨¨ fugia Fantomas ja no s¨®n ci¨¨ncia-ficci¨®, empatitzem m¨¦s amb la pulsi¨® de caos del malvat que amb el programa d¡¯ordre de detectius i policies. La possibilitat d¡¯esdevenir completament transparents davant dels ulls de la tecnologia no ens sembla una garantia per a la democr¨¤cia, sin¨® per a la tirania. Potser la m¨¤scara ni menteix ni diu la veritat: ¨¦s l¡¯instrument amb qu¨¨ evitem donar una resposta als que la voldrien gestionar.

¡®La m¨¤scara no menteix mai¡¯. CCCB. Barcelona. Fins a l¡¯1 de maig del 2022.