Arrenca el Pacte per la Llengua

El Pacte Nacional per la Llengua comen?a a caminar amb uns excel¡¤lents prop¨°sits i una metodologia que, d¡¯entrada, permet decantar-se a l¡¯optimisme. Dijous passat la consellera de Cultura, Nat¨¤lia Garriga, i el secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Francesc Xavier Vila, van presentar les l¨ªnies d¡¯actuaci¨® del Pacte en els propers mesos i els diferents passos que se seguiran fins a la signatura solemne de l¡¯acord, prevista pel desembre d¡¯aquest mateix any, entre els quals destaca l¡¯obertura d¡¯un proc¨¦s participatiu a la ciutadania. Si tots plegats ens hi dediquem amb la mateixa d¨¨ria amb qu¨¨ juguem cada dia al Paraul¨°gic, la llengua la salvarem segur.

Sobre els actors pol¨ªtics que ja hi han confirmat la participaci¨®, hem de celebrar, aix¨ª d¡¯entrada, que nom¨¦s n¡¯hagin quedat fora els partits que aplaudeixen el final judicial del model d¡¯immersi¨® a les escoles, tal com ja va quedar reflectit en la votaci¨® al Parlament el passat 30 de setembre, quan l¡¯impuls del Pacte va rebre 115 vots per 20 de contraris. Aix¨° significa que partits com En Com¨² Podem i el PSC faran honor a la seva hist¨°ria en defensa de la llengua i s¡¯arrengleraran, almenys de sortida, en l¡¯acord. La consellera Garriga, a la roda de premsa de presentaci¨®, ja va subratllar el comprom¨ªs directe de Salvador Illa.

Tamb¨¦ cal destacar que, almenys pel que fa a les intencions actuals, es preveu donar al Pacte una incid¨¨ncia real, davant el perill, perfectament fonamentat, que acabi sent paper mullat. Aix¨ª, el document final hauria de servir de ¡°base per al futur pla de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica pluriennal¡±, una circumst¨¤ncia que suposa un tomb en la pol¨ªtica de la llengua: s¡¯ha acabat la in¨¨rcia, l¡¯atonia de l¡¯anar fent en qu¨¨ dormitava fins ara el foment del catal¨¤; ara es preveu l¡¯elaboraci¨® d¡¯un pla pluriennal que, tal com hem dit en comen?ar, es basar¨¤ en part en la participaci¨® ciutadana. S¨®n bones not¨ªcies.

Per¨° tamb¨¦ hi ha coses que ens fan estar amb la mosca darrere l¡¯orella. D¡¯entrada, un grup de set experts estan acabant d¡¯enllestir l¡¯informe sobre la situaci¨® del catal¨¤ que ser¨¤ la base dels futurs treballs, per¨° no sabem qui s¨®n aquests set samurais; a pregunta d¡¯un periodista, el secretari Vila va excusar no dir-ne els noms per no afegir-los pressi¨® extra. A continuaci¨®, aquest informe ser¨¤ presentat als partits pol¨ªtics i a les entitats i representants del Consell Social de la Llengua Catalana, tot buscant la m¨¤xima implicaci¨® de la societat civil i de tots els sectors possibles. I encabat, s¡¯obrir¨¤ el proc¨¦s d¡¯informaci¨® i participaci¨® en qu¨¨ la ciutadania podrem dir-hi la nostra.

Hi ha, doncs, un pes espec¨ªfic en aix¨° del Consell Social de la Llengua, perqu¨¨ ¨¦s l¡¯element a partir del qual el Pacte s¡¯ha d¡¯obrir a tot el teixit social i associatiu i depassar l¡¯estricta pol¨ªtica. D¡¯acord amb el decret de creaci¨® del Consell, hi trobem representants dels empresaris, dels sindicats, de les universitats, de l¡¯¨¤mbit audiovisual, del m¨®n municipal, de l¡¯administraci¨®, de les cambres de comer?, i d¡¯un reguitzell de sectors que acaben completant el teixit civil suficient i necessari per esperonar el Pacte i les mesures que reculli. Oli en un llum, doncs, tret d¡¯uns petits detalls: es tracta d¡¯un ¨°rgan merament consultiu, sense capacitat de decisi¨® ni en la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica ni ¡ªmolt important¡ª en els seus propis ¨¤mbits (els representants de les organitzacions empresarials estaran apoderats per decidir per elles?); i d¡¯acord amb la p¨¤gina web del Consell, ara far¨¤ tres anys de la seva darrera declaraci¨®, mentre que l¡¯¨²ltim dictamen de la Comissi¨® Permanent es remunta al 2017. No consten enlloc tampoc les mem¨°ries que, anualment, el Consell hauria d¡¯elaborar sobre la seva activitat. O b¨¦ el web del Consell no est¨¤ actualitzat, o b¨¦ estem confiant el Pacte en un organisme ab¨²lic.

Hi ha per¨° una escletxa per enrobustir el Consell de cara al Pacte. Segons l¡¯esmentat decret, tamb¨¦ poden formar part del Consell entre 30 i 40 persones designades per Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica ¡°entre persones de compet¨¨ncia i prestigi reconegut en l¡¯¨¤mbit de l¡¯estudi de la llengua catalana o del foment del catal¨¤¡±, cosa que podria dur a la tramoia del Pacte un bon gruix de professionals de la llengua compromesos a fer l¡¯extinci¨® de la llengua cada vegada m¨¦s dif¨ªcil. Si els calen noms, els en podem donar uns quants.