Politxinel¡¤la explica el ¡®Lazarillo¡¯ a la Sala F¨¨nix

Es pot explicar el Lazarillo de Tormes, novel¡¤la clau de la literatura espanyola, precursora de la novel¡¤la picaresca (si no la primera) a trav¨¦s de la veu (i els gestos) de Politxinel¡¤la, personatge clau de la Commedia dell'Arte, i amb accents de Dante? "Es tracta d'explicar un personatges cl¨¤ssic espanyol amb un personatge cl¨¤ssic itali¨¤", argumenta el napolit¨¤ Luca Gatta,erudit del teatre i actor i director de El romancero de Lazarillo, que es pot veure a la Sala F¨¨nix de Barcelona fins al diumenge. L'obra de Gatta subratlla la visi¨® folcl¨°rica i popular i, alhora, culta que t¨¦ el Lazarillo i que tamb¨¦ t¨¦ la Commedia dell'Arte.

M¨¢s informaci¨®n

¡®El Pont¡¯, al teatre Mald¨¤: Una decisi¨® fatal que fa venir ganes de viure

Somnis que ens fan seguir vius

La ¡®Commedia dell¡¯arte¡¯ com a ¡°alternativa de l¡¯alternativa¡±

Politxinel¡¤la ho ¨¦s tot en l'obra. Assumeix tot el pes del text, adaptat i convertit en versos octos¨ªl¡¤labs per una altra estudiosa del g¨¨nere teatral, Stefania Bruno, i exprimeix emocions alternatives a la paraula: m¨¤scara, mim, teatre gestual, m¨²sica... "A m¨¦s de les m¨¤scares, la Commedia dell'Arte est¨¤ en el narrador, un buf¨® que narra una hist¨°ria", explica Gatta. "I aquest origen el trobem en els histrions, que narraven a trav¨¦s del propi cos. Amb ells va n¨¦ixer tot. Ells feien pantomimar la realitat. Sense paraules, amb mim, esdevenien vells, joves, divinitats... Ara histri¨°nic ¨¦s un terme pejoratiu, perqu¨¨ es queden sols amb les exageracions i, per tant, el treuen de context. Aqu¨ª els reivindico, d'alguna manera".

Aquesta Commedia dell'Arte en estat pur s'alimenta, a m¨¦s a m¨¦s, de la font argumental i social que aporta el Lazarillo. "Bruno fins i tot inventa un final i omple certs buits que hi ha a l'obra original, per¨° n'¨¦s totalment fidel", explica Gatta. Aqu¨ª trobem tota una cr¨ªtica, la mateixa que ja plantejava el text an¨°nim del segle XVI i que, com passa amb els cl¨¤ssics, mant¨¦ tota la seva vig¨¨ncia. "Hi ha una cr¨ªtica amarga d'aquesta ascenci¨® social des de la pobresa fins a la riquesa de la burgesia", diu el director. "M'agrada parlar del personatge com un antiheroi que apr¨¨n a renunciar a valors humans per d'altres que no ho s¨®n tant, m¨¦s aviat pragm¨¤tics i interessats. Alg¨² que canvia el 'ser' pel 'tenir'. En aquest sentit ¨¦s una obra contra l'arribisme".

Luca Gatta ¨¦s, sobre tot, un incansable investigador teatral. Prov¨¦ del Terzo Teatro, corrent que a trav¨¦s de la ficci¨® arriba a la m¨¦s absoluta sinceritat, amb influ¨¨ncies com?Leo de Berardinis, Carmelo Bene i la vangu¨¤rdia del teatre itali¨¤ a partir dels anys 80.Tot, per a ell, t¨¦ significat, comen?ant per la m¨¤scara blanca de Politxinel¡¤la que fa servir: "Est¨¤ documentat per Silvio Fiorillo [actor i comedi¨°graf del segle XV], que la primera m¨¤scara de Politxinel¡¤la va ser, a principis del 1600, una m¨¤scara blanca. Fiorillo va posar en escena Politxinel¡¤la amb el seu fill petit com a actor, i li va fer fabricar aquesta careta blanca que no sabem ben b¨¦ com era, i que ara ens ha creat un artes¨¤, amb forma d'ocell".

"El protagonista del Lazarillo, igual que la Politxinel¡¤la de Fiorillo, tamb¨¦ ¨¦s un nen, una altra coincid¨¨ncia, no?", observa Gatta, que tot sol representa tots els personatges que pul¡¤lulen per la novel¡¤la. "Politxinel¡¤la ¨¦s tots els personatges", diu. "Arrossego un personatge cap a un altre amb transformacions a la vista: l'actor muta als ulls de l'espectador, en una dimensi¨® m¨¦s po¨¨tica que teatral. Tot el que es veu en escena cap en una maleta".

La inspiraci¨® l'ha trobat en la pr¨°pia realitat. "Els personatges de refer¨¨ncia no s¨®n reals. Per exemple, el cec que ¨¦s el primer amo del Lazarillo, est¨¤ inspirat en un pobre amb discapacitats que jo veia anant als assajos cada dia. Vaig estudiar els seus moviments, la seva manera de moure's, i s¨®n els que reprodueixo a l'obra".

Una altra eina del teatre de Gatta ¨¦s la m¨²sica. "Sentim m¨²siques populars i medievals que no hi s¨®n d'una manera gratu?ta", especifica, "sin¨® que ajuden a comprendre la hist¨°ria, s¨®n elements absolutament narratius". Recitada en castell¨¤, en itali¨¤ i, fins i tot "en llat¨ª macarr¨°nic (que s'ent¨¨n perfectament)", aquest Romancero del Lazarillo, que compta amb el suport de l'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, s'havia d'haver representat fa un any per¨° les restriccions per la pand¨¨mia van obligar a ajornar-lo.