Pensar amb el cap i trobar-s¡¯hi b¨¦

Al Prat de Llobregat tenen un equipament pensat amb el cap i no amb els peus. I aix¨° ¨¦s not¨ªcia. El 2010 van obrir-hi el C¨¨ntric, un equipament que concentra la biblioteca, l¡¯arxiu i l¡¯auditori, a m¨¦s d¡¯una sala d¡¯exposicions, sales d¡¯estudi i un gastrobar on es pot trobar g¨¨nere local com ara carxofes i pollastre de pota blava. Obvi, deu pensar alg¨². Per¨° no ho ¨¦s tant. Desmenjats i descreguts de tot, veient sempre la dist¨¤ncia entre el desig i la realitat, les xarxes i el quotidi¨¤ tangible, entrar al C¨¨ntric ¨¦s una estona de tranquil¡¤litat: la pau de trobar peces que per fi encaixen, una reconciliaci¨® amb les pol¨ªtiques culturals (sort d¡¯aquestes realitats que neguen el possible ox¨ªmoron de ¡°pol¨ªtiques culturals¡±...).

Quan he estat a Reykjav¨ªk i a Berl¨ªn he sentit enveja d¡¯espais i programacions que m¡¯agradaria tenir a tocar de casa. En aquells equipaments s¡¯hi estava b¨¦. Et portaven a llocs que no sabies, a les ganes de sorpresa. No et tractaven de burro (que tamb¨¦ ¨¦s un gran qu¨¨), ni tenies la impressi¨® que t¡¯alli?onaven. No eren equipaments tarima. Eren llocs de ¡°vine i al¡¤lucinar¨¤s¡±. Quan vaig entrar al C¨¨ntric, vaig pensar en llocs vistos i viscuts a Reykjav¨ªk i a Berl¨ªn. Llocs que m¡¯havien somogut. Havia de ser bo viure a prop d¡¯all¨¤, havia pensat. Al C¨¨ntric hi vaig entrar venint d¡¯una perif¨¨ria al nord de Barcelona per parlar des d¡¯una perif¨¨ria del sud. El tema de la conversa era aquest, marges en un sentit ampli jugats en un camp sense estretors. El C¨¨ntric feia d¡¯enlla? i desxifrador d¡¯hist¨°ries que s¨®n bessones. Ja ¨¦s hora que deixem de classificar els llocs per clix¨¦s i els eixamplem per les opcions que ens donen de comprendre el m¨®n.

Al C¨¨ntric hi han programat un cicle de pensament contemporani que bascula sobre les fragilitats, els corrents pol¨ªtics contestataris i aquesta perif¨¨ria que no es deixa atrapar tan f¨¤cilment. L¡¯han programat Albert Llad¨®, Rub¨¦n Mart¨ªnez i Rosa Ribas (que, per cert, acaba de publicar nova novel¡¤la, Lejos) i durar¨¤ fins al maig. Aneu-hi. Al bell mig de la pla?a hi arriba el metro, una l¨ªnia nova nov¨ªssima de viatges d¡¯ascensor pesadots, per¨° potser ¨¦s l¡¯¨²nic ascensor social que en aquesta societat encara no s¡¯ha encallat. Al Prat han batallat per mantenir-se sencers i dignes davant l¡¯amena?a d¡¯ind¨²stries i d¡¯aeroport. A la xerrada amb la Rosa Ribas vam parlar de pudors. Les que agermanen marges i records diversos. I ens vam trobar com a casa. La difer¨¨ncia perif¨¨rica nom¨¦s ¨¦s una i ¨¦s transparent: ve de si al marge hi poses discurs i pensament o b¨¦ deixes que es converteixi en un ermot.