Albert Serra: ¡°El director de cinema no t¨¦ per qu¨¨ dirigir res¡±

Albert Serra (46 anys, Banyoles), un dels directors de cine catalans (i espanyols) m¨¦s influents a nivell internacional, va enlluernar el Festival de Cannes amb la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, Pacifiction. El seu pr¨°xim film s¡¯endinsar¨¤ en el m¨®n del toreig, i aprofitem el temps entre un i l¡¯altre dos per parlar.

Pregunta. Als seus rodatges indueix el caos amb una intenci¨® art¨ªstica. Com s¡¯ha manifestat aix¨° en el de Pacifiction?

Resposta. Els cinc primers minuts de rodatge vaig veure que l¡¯actriu que havia de fer un paper protagonsita no funcionaria. Tenia contracte i li vam pagar, per¨° la vaig apartar. Despr¨¦s no sabia qui triar, i vaig fer venir una actriu de Libert¨¦. Va arribar, va fer tres o quatre escenes molt bones, es va discutir amb al productor i va marxar. Era el dia 18 de 26 dies de rodatge. I aleshores vam improvisar tota una trama que ha quedat una mica abstracta, per¨° que, evidentment, ¨¦s millor que cap de les anteriors, molt m¨¦s original. El que la c¨¤mera grava ¨¦s invisible als ulls humans, i per aix¨° cal acceptar el caos amb una certa indifer¨¨ncia.

P. Ha improvisat la que tothom diu que ¨¦s la seva pel¡¤l¨ªcula m¨¦s narrativa?

R. Que hagi acabat sent narrativa ¨¦s una casualitat. L¡¯¨²nic que hi havia al gui¨® era el prop¨°sit de fer una cosa romanesca: lleugeresa i perip¨¨cia. Que tot acab¨¦s quallant i hi hagu¨¦s una evoluci¨® de la trama i les relacions ¨¦s un miracle. Per mi la narrativa ¨¦s un tema de producci¨®. Jo sempre treballo igual: si cada dia vaig a un lloc diferent amb tota la gent disponible, far¨¦ el que sempre he fet, per¨° amb el simple canvi d¡¯espai, ja es crear¨¤ una sensaci¨® narrativa.

P. Aix¨° canvia la idea que tenim de director com demi¨¹rg que ho organitza tot

R. La manera cl¨¤ssica de treballar no serveix avui que la gent ¨¦s m¨¦s fina, que estem acostumats a tot tipus d¡¯imatges. ?s massa previsible i dona un resultat infantil; no s¡¯est¨¤ produint res m¨¤gic davant de la c¨¤mera. El director nom¨¦s ¨¦s el responsable de les imatges, el director no t¨¦ perqu¨¨ dirigir res, potser el director destrueix. Hi ha frases i actituds del protagonista que, encara ara, si jo hagu¨¦s de dir si ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula o una imatge robada, hauria afirmat la segona opci¨®. La gr¨¤cia ¨¦s que no ¨¦s una cosa ni l¡¯altra. Destrueixo la possibilitat que l¡¯actor es comuniqui conscientment amb la c¨¤mera. Jo mateix no puc arribar a penetrar en el rostre dels actors en molts moments de la pel¡¤l¨ªcula.

P. Si tot ¨¦s tan misteri¨®s, com ¨¦s que a moltes entrevistes arran de la pel¡¤l¨ªcula ha fet declaracions pol¨ªtiques, com si li preocup¨¦s la desigualtat o el colonialisme?

R. ?s un cert cinisme. La ra¨® de ser de les opinions que emeto ¨¦s la seva utilitat art¨ªstica. Si jo vaig a Tahit¨ª, qu¨¨ s¨¦ jo dels indigenes, si eren una gent molt pura i els occidentals els hi han xafat el parad¨ªs? Probablement sigui veritat, per¨° ni ho s¨¦, ni m¡¯importa. Jo vaig all¨¤ i comen?o a odiar aquesta gent, els hi busco defectes i els detesto sincerament. No ¨¦s res m¨¦s que una estrat¨¨gia per no caure en el clix¨¦ i per qu¨¦ la utilitzaci¨® que far¨¦ del seu m¨®n se n¡¯escapi¡­ per¨° l¡¯odi ¨¦s sincer! Tamb¨¦ ¨¦s cinisme pensar que cap opini¨® pol¨ªtica expressada en obres d¡¯art pugui tenir conseq¨¹¨¨ncies. ?s evident que no ¨¦s aix¨ª. Aquesta gent tan rid¨ªcula que fa pel¡¤l¨ªcules amb ¡°missatge¡±, ho deuen fer per sentir-se b¨¦ amb elles mateixes.

P. Per¨°, per aconseguir subvencions, les seves pel¡¤l¨ªcules d¡¯autor necessiten que la comissi¨® pol¨ªtica aprovi el missatge

R. Evidentment, jo estic en contra de tot aix¨°. Que no pots fer una pel¡¤l¨ªcula de toros perqu¨¨ ¨¦s dolent, o que per ser una dona hagis de tenir alguna mena d¡¯identitat pr¨°pia? No s¨®n criteris est¨¨tics. Aix¨° s¡¯acaba transformant en autocensura: no acceptar conscientment el risc de certes decisions est¨¨tiques. Jo, miraculosament, sempre em quedo al l¨ªmit de l¡¯autocensura, sense creuar-lo mai. Portat a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies tot plegat voldria dir que en una pel¡¤l¨ªcula no pot sortir gent dolenta. Aix¨° ¨¦s especialment apassionant en el cine: els actors estan tan propers a la vida real, que el que fan pot tenir conseq¨¹¨¨ncies. Qui et diu que quan dos actors es fan un pet¨® no hi troben gust?

P. I per qu¨¨ no quedar-se el pol¨ªticament correcte?

R. Perqu¨¨ no t¨¦ gr¨¤cia. Com diu un personatge de la pel¡¤l¨ªcula, has de ser capa? de crear una llengua estrangera, que serveixi per enfosquir m¨¦s que per aclarir.