Les morts volgudes

Quan el 2005 un septuagenari Llu¨ªs Maria Xirinacs va ingressar a Can Brians, ja estava cancel¡¤lat. Va ser una mica pioner d¡¯aquesta tend¨¨ncia tan actual com ¨¦s pringar per delicte de pensament i expressi¨®. En aquell cas, va tornar a llepar la sola de la just¨ªcia espanyola per enaltiment del terrorisme. Va ser un episodi prof¨¨tic, bastant indigne. Poca gent el va sortir a defensar, quan el seu pecat ¡ªsuperb, esclar¡ª nom¨¦s va ser expressar un sil¡¤logisme, caracter¨ªstic de totes les teories pacifistes, que ve a dir que quan existeixen dos agressors que s¡¯hostien m¨²tuament, la moral impel¡¤leix a posar-se del costat del m¨¦s feble.

La teoria pot agradar m¨¦s o menys, per¨° ¨¦s evident que es tractava d¡¯una escenificaci¨® filos¨°fica i que aquell home cristi¨¤ no hauria hagut d¡¯entrar a la pres¨®. Tanmateix, com deia, el pa¨ªs se¡¯l mirava m¨¦s aviat com qui es mira un pallasso vell, rememorant les batalletes del tardofranquisme. L¡¯any 2000 Xirinacs es va plantar a la pla?a Sant Jaume en el que va ser el seu ¨²ltim intent de concitar l¡¯atenci¨® i tenir repercussi¨®, com l¡¯havia tingut dues d¨¨cades enrere, incl¨²s aconseguint mig mili¨® de vots que el van dur al Senat.

Era una ¨¨poca en qu¨¨ un jove independentista se sentia completament orfe d¡¯idees i referents i me n¡¯hi vaig anar. Vaig aguantar tres hores i vaig quedar fascinat pels contrastos de l¡¯acci¨® reivindicativa i el personatge. D¡¯una banda, Xirinacs es dirigia a la consci¨¨ncia ¨ªntima del poble, per¨°, mentrestant, el poble transitava pl¨¤cidament ignorant-lo, com si fos un colom m¨¦s de la pla?a. Valorava que els qui f¨¨iem rotllana l¡¯escolt¨¦ssim, com si fos sant Nicolau Pistoler, per¨° ens feia comprendre que tant li fotia qui f¨®ssim. Mentre que les seves paraules t¡¯empenyien a la reflexi¨® pac¨ªfica, els seus ulls t¡¯incitaven inequ¨ªvocament a la viol¨¨ncia; si hagu¨¦s volgut t¡¯hauria muntat un Waco amb una sabata i una espardenya. Era un rotllo passiu-agressiu estimulant i est¨¨ril. Per fugir-ne com de la pesta, vaja. Es va acabar prou malament, amb la seva declaraci¨® d¡¯amistat a ETA al Fossar. All¨° va ser per la Diada del 2002.

Nom¨¦s tres mesos m¨¦s tard vam tenir un altre cap¨ªtol de l¡¯ancestral tradici¨® catalana ¡ªegolatria i immolaci¨®¡ª que no he sabut mai deixar de relacionar. Despr¨¦s que el Bar?a perd¨¦s contra el Sevilla per 0 a 3, Joan Gaspart va oferir la seva carn en sacrifici en un Camp Nou inundat de mocadors blancs. Va fer marxar els directius de la llotja i, amb el cap cot, va aguantar la pedregada trenta segons llargu¨ªssims mentre el p¨²blic, atiat per l¡¯oferiment ritual, s¡¯engoril¡¤lava m¨¦s i m¨¦s. Gaspart dimitiria poc despr¨¦s i, en la seva mort volguda, s¡¯enduia a l¡¯altre m¨®n uns pecats no nom¨¦s seus, fecundant la regeneraci¨® del club. Hero?citat o divisme?

El su?cidi ritual agrada molt els catalans. Xirinacs, que ho sabia, va voler que el seu ¨²ltim pollastre fos la seva mort. I ens va voler fer sentir malament deixant una nota de comiat que era una crida. Realment, va anar a punxar on sabia que podia fer mal, en aquella consci¨¨ncia montserratina xirucaire que tan b¨¦ descriu Oriol Mall¨® a Confessions d¡¯un kumba ressentit. Sigui casualitat o no, la seva mort plena de retrets al poble va coincidir amb l¡¯arrencada de la d¨¨cada ominosa del Proc¨¦s. Si era el que pretenia, no se li pot negar l¡¯¨¨xit de matar-se o deixar-se morir, segons la versi¨®.

El que jo no havia ent¨¨s era el perqu¨¨ del revival de les ¨²ltimes setmanes, que ha arribat fins i tot a TV3 amb una adaptaci¨® c¨°mica i woke del llibre de Jordi Lara Sis nits d¡¯agost, feta pel mateix autor, amb un documental hagiogr¨¤fic pagat per ni m¨¦s ni menys que 372 mecenes i ¡ªpotser el m¨¦s incre?ble¡ª amb la nota de su?cidi ¡®Acte de sobirania¡¯ musicada magn¨ªficament per Sanjosex, que el noi ho fa tot b¨¦. Ves a saber qu¨¨ ens vol dir el r¨¨gim amb aquesta reivindicaci¨® d¡¯un personatge m¨¦s que amortitzat. I dic que no ho entenia perqu¨¨ ara ja s¨ª. M¡¯hi ha ajudat molt Oriol Junqueras, que, per aquesta Diada, ha fet una crida ins¨°lita a la desmobilitzaci¨®, atraient les ires populars cap a la seva c¨°rpora voluminosa, en un acte messi¨¤nic que no es veia a Catalunya des de Gaspart. Que ja em sembla b¨¦, perqu¨¨ el tema ja fa pudor de peix podrit i s¡¯ha de matar. Ara b¨¦, no em direu que no ¨¦s divertit que ens vulguin fer fer un Xiri, deixant-nos morir mentre hiperventilem. Potser li hauria agradat i tot.