Fons europeus per rehabilitar els barris de l¡¯¨¤rea metropolitana

L¡¯abans anomenada Ciutat Sat¨¨l¡¤lit de Sant Ildefons, a Cornell¨¤ de Llobregat, n?¨¦s un bon exemple. Sobre un tur¨® perif¨¨ric ple de camps de gavarres i ac¨¤cies, es va improvisar a correcuita, en el primers anys de la d¨¨cada de 1960, un barri per a treballadors nouvinguts que va acabar reunint prop de 60.000 habitants.

El gruix d¡¯aquesta primera fornada d¡¯habitatges encara es conserva. Avui, molts d¡¯aquests immobles presenten un estat d¡¯avan?ada obsolesc¨¨ncia f¨ªsica, agreujada en la majoria del casos per problemes estructurals, ventilaci¨® deficient i a?llaments inadequats. No es tracta d¡¯un fenomen exclusiu de Sant Ildefons, sin¨® m¨¦s aviat d¡¯una realitat ben comuna als 35 municipis que formen part de la corona metropolitana de Barcelona, siguin de grans dimensions, com l¡¯Hospitalet de Llobregat, o m¨¦s aviat petits, com La Palma de Cervell¨®.

¡°L¡¯estat de conservaci¨® del parc d¡¯edificis ¨¦s un dels principals problemes que hem de combatre¡±, explica Jos¨¦ Antonio Art¨ªmez, director general del Consorci Metropolit¨¤ d¡¯Habitatge, l¡¯organisme que coordina aquesta trentena llarga de poblacions que envolten la capital catalana, ¡°i la pand¨¨mia ha fet encara m¨¦s palesa la necessitat de realitzar intervencions fermes per tal de millorar les condicions de seguretat, accessibilitat i efici¨¨ncia energ¨¨tica d¡¯una part substancial d¡¯aquests immobles¡±. Art¨ªmez recorda que el 40% de les emissions contaminants s¨®n realitzades per edificis i infraestructures.

El primer pas d¡¯un cercle virtu¨®s

Tot i que la present convocat¨°ria t¨¦ en compte tot el parc d¡¯habitatges metropolit¨¤, la prioritat de l¡¯equip d¡¯Art¨ªmez s¨®n els 424.147 habitatges constru?ts abans de 1981 que hi ha als municipis metropolitans. ¡°Estem parlant de m¨¦s del 70% del total, i molts d¡¯ells presenten, tant per la seva antiguitat com per les t¨¨cniques de construcci¨® que es van fer servir en el seu moment, defici¨¨ncies que fan necess¨¤ria una rehabilitaci¨®¡±. El problema ¨¦s que molts propietaris no acaben d¡¯assumir aquesta necessitat ¡°per falta de voluntat o falta de recursos¡±.

La convocat¨°ria d¡¯ajuts permetr¨¤ rehabilitar 13.650 immobles

Des del passat 2 de maig, l¡¯AMB disposa d¡¯una eina efica? per comen?ar a trencar aquesta in¨¨rcia negativa. Es tracta d¡¯una convocat¨°ria d¡¯ajuts a la rehabilitaci¨® que es finan?a amb fons europeus Next Generation distribu?ts pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L¡¯import dels ajuts pel per¨ªode 2022-2026 ¨¦s de 100 milions d¡¯euros, que es dedicaran a rehabilitar 13.650 habitatges.

L¡¯empenta per fer un salt qualitatiu

Art¨ªmez considera que ¡°la responsabilitat de mantenir de forma adequada un habitatge i reformar-lo quan s¡¯escau ¨¦s del propietari, per¨° a l¡¯AMB entenem que en alguns casos es produeixen situacions de vulnerabilitat i falta de recursos de finan?ament que fan que aix¨° resulti dif¨ªcil¡±.

Que es generi un programa d¡¯ajuts p¨²blics ¡°amb aportacions que superaran en molts casos els dos ter?os del costos total¡± pot suposar un est¨ªmul definitiu. El director del Consorci afegeix que ¡°els propietaris que es trobin en situaci¨® de vulnerabilitat econ¨°mica podran accedir a ajuts de fins el 100% de l¡¯import que els correspongui pagar per les obres¡±. Els interessos a satisfer per part de les persones que s¡¯acullin a aquesta opci¨® ¡°seran compensats amb escreix per l¡¯increment del valor de la propietat, que pot arribar a multiplicar-se per tres¡±.

Els 100 milions els aporten el fons europeus Next Generation

El missatge que es vol fer arribar al conjunt de la ciutadania afectada ¨¦s, com explica Art¨ªmez, ¡°que si a la teva comunitat fa molt de temps que no es renoven fa?anes ni cobertes, si no tens ascensor, si les teves instal¡¤lacions comunit¨¤ries no estan actualitzades, si passes fred a l¡¯hivern o calor a l¡¯estiu o el teu consum energ¨¨tic es dispara per falta de bons a?llaments, ara, gr¨¤cies als fons europeus, tens l¡¯oportunitat perfecta per posar-hi remei¡±.

Art¨ªmez considera que es tracta d¡¯una iniciativa ¡°que contribuir¨¤ a dinamitzar l¡¯economia, incrementar¨¤ la cohesi¨® social i permetr¨¤ que els edificis afectats obtinguin certificacions d¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica¡±. Es calcula que se¡¯n beneficiaran al voltant de 35.000 persones i els projectes i obres generaran 4.000 llocs de treball.

Un procediment simple i ¨¤gil

El termini de sol¡¤licitud d¡¯aquests ajuts p¨²blics ja est¨¤ obert, i l¡¯AMB preveu dinamitzar-lo amb l¡¯enviament de cartes personalitzades als prop de 400.000 propietaris d¡¯edificis susceptibles de ser rehabilitats. Ser¨¤ el tret de sortida d¡¯una intensa campanya de comunicaci¨®. ¡°La prioritat ara mateix ¨¦s difondre b¨¦ la iniciativa entre els interlocutors socials, explicar els seus evidents avantatges i fer una mica de pedagogia per tal de v¨¨ncer possibles retic¨¨ncies¡±.

Part d¡¯aquesta pedagogia consisteix en fer b¨¦ els n¨²meros. Segons Art¨ªmez, ¡°¨¦s important no afegir complicacions ni entrebancs burocr¨¤tics a un proc¨¦s que ha de ser el m¨¦s ¨¤gil possible. No hi temps a perdre, ¡°la primera tongada dels fons estar¨¤ disponible fins a 2026 i quatre anys, encara que no ho sembli, passen molt r¨¤pid¡±.

Els projectes i obres generaran 4.000 llocs de treball directes

Amb l¡¯agilitat com a criteri prioritari, s¡¯ha dissenyat un protocol que permet la gesti¨® dels ajuts: ¡°Ens sembla clau que propietaris i comunitats es posin en mans d¡¯un t¨¨cnic i que sigui aquest qui pugui actuar com a agent rehabilitador i enceti el procediment de la manera m¨¦s r¨¤pida i simple¡±.

Rehabilitar ¨¦s molt m¨¦s que pintar la fa?ana

Art¨ªmez insisteix en que es tracta de ¡°la convocat¨°ria m¨¦s ambiciosa i de m¨¦s impacte social que hem pogut llan?ar en molt de temps, i volem remoure obstacles i fer els possibles per tal que funcioni de manera ¨°ptima¡±. La idea ¨¦s que darrere d¡¯aquests m¨¦s de 13.000 habitatges hi vinguin uns quants milers m¨¦s, per tal d¡¯apropar-se a la xifra m¨¤gica de m¨¦s de 50.000 rehabilitacions abans de 2030 que es va anunciar quan el programa tot just feia les seves primeres passes.

L¡¯¨¨xit de la iniciativa dependr¨¤, en ¨²ltima inst¨¤ncia, de la resposta ciutadana. I si el que cal ¨¦s, a m¨¦s, millorar l¡¯accessibilitat de l¡¯edifici amb instal¡¤lacions tan b¨¤siques com un ascensors, els ajuts dels fons Next Generation s¨®n tamb¨¦ una oportunitat magn¨ªfica.