Elogi de la prud¨¨ncia

Escriure despr¨¦s (Lleonard Muntaner Editor) ¨¦s un dels llibres m¨¦s recomanables per a aquells que vulguin saber com funcionen i com es fan malb¨¦ algunes parts del nostre sistema cultural. El volum recull el seguit de reaccions que es van produir a partir de la publicaci¨® de Viure mata, un llibre d¡¯aforismes d¡¯Abel Cutillas, on s¡¯hi pot llegir: ¡°L¡¯Holocaust fou, en certa manera, un homenatge als jueus: se¡¯ls va recon¨¨ixer com a poble escollit¡±. Els darrers anys i potser fins i tot d¨¨cades els editors ens han volgut vendre assaigs que no passaven de ser pamflets, pamflets que no arribaven a manifestos, manifestos prescindibles i insults disfressats d¡¯aforismes. Escriure despr¨¦s ¨¦s m¨¦s que una resposta, cont¨¦ la descripci¨® de com fallen els filtres, els procediments de cr¨ªtica i de recepci¨® a les editorials i a la premsa.

Poetes, fil¨°sofs, traductors, historiadors i cr¨ªtics reflexionen sobre els mecanismes que han legitimat aqu¨ª no tan sols l¡¯aforisme, sin¨® la seva homologaci¨® i fins i tot exaltaci¨®. Arnau Pons coordina els articles que han escrit, entre d¡¯altres, Idith Zertal, Fina Birul¨¦s, Emmanuel Faye, Felip Mart¨ª-Jufresa, Josep Maria Llur¨®, Llibert Tarrag¨® i Simona Skrabec. L¡¯article de Zertal comen?a dient que no, que no calen aquest tipus d¡¯homenatges en forma d¡¯aforisme i acaba recordant una dita jueva: ¡°Savis, sigueu prudents amb les vostres paraules¡±, que ella mateixa complementa, ¡°els que no ho sigueu tant, de savis, sigueu encara m¨¦s prudents¡±. Res, picar ferro fred.

A Escriure despr¨¦s hi trobem l¡¯explicaci¨® d¡¯una pol¨¨mica que ¨¦s molt m¨¦s propera a la categoria que a l¡¯an¨¨cdota. Davant de la impossibilitat de desplegar una reflexi¨® pautada, dial¨°gica i oberta es recorre al pamflet i a l¡¯aforisme. ?s un dels s¨ªmptomes de qu¨¨ parla Llur¨® en un article antol¨°gic: ¡°En tot aquest afer estem davant d¡¯un episodi de degradaci¨® del nivell intel¡¤lectual i cr¨ªtic¡±. El m¨¦s perill¨®s ¨¦s que aquesta degradaci¨® ha esdevingut, en certa manera, que diu l¡¯aforisme, estructural, i forma part del cinisme i de la impunitat a qu¨¨ al¡¤ludeix Tarrag¨® i que acaba inundant la dreta m¨¦s r¨¤ncia a la TDT. Pons i Xavier Antich recullen el menyspreu del director d¡¯Unescocat, Agust¨ª Colomines, que va tractar Zertal de turista intel¡¤lectual i obren el camp als articles de Rosa Planas, Antoni Mora o de l¡¯enyorat Adri¨¤ Chavarria. Skrabec ens mena cap als conflictes d¡¯Europa Central i les raons de la censura i l¡¯encegament. La ra¨® no s¡¯atura i fa que Enric Casasses escrigui un article d¡¯autocr¨ªtica, una excepci¨® lloable en un pa¨ªs que fa propi all¨° del mantenella y no enmendalla.

Fa temps vaig escoltar la conversa d¡¯un escriptor catal¨¤ que volia escriure un llibre sobre el patiment de l¡¯Holocaust. Tant li feia el patiment, tant li feia l¡¯Holocaust. El que importava era el llibre, la publicaci¨®, l¡¯efectisme dels Funny Games que descriu Antoni Mora. Qualsevol cosa que tingui a veure amb la frivolitzaci¨® de l¡¯Holocaust, la Guerra Civil o el Gulag pot acabar tenint un lloc en un sistema editorial a qui, curiosament, li fa mandra el debat o l¡¯anul¡¤la a trav¨¦s de l¡¯insult. Turistes intel¡¤lectuals em sembla que ho som tots una mica, la vida ¨¦s tan curta que no d¨®na temps per a gaire res m¨¦s.

¡°No, gr¨¤cies, no necessitem els vostres homenatges¡±, diu tamb¨¦ Zertal, i ¨¦s que tot document de la suposada cultura pot ser tamb¨¦ un document, m¨¦s que de la barb¨¤rie, de la mediocritat. Escriure despr¨¦s d¡¯Auschwitz ¨¦s possible. ?s molt m¨¦s recomanable llegir sobre Auschwitz, afortunadament hi ha llibres excel¡¤lents per a nosaltres, pobres turistes intel¡¤lectuals.