Tu quoque, universitas?

L¡¯acci¨® es desenvolupa en un institut de Secund¨¤ria de la costa de Calif¨°rnia. Els protagonistes de la s¨¨rie, una colla d¡¯adolescents amb les hormones revolucionades. En una de les seq¨¹¨¨ncies crucials, Stella, una jove amb tacons de pam i mig i falda curt¨ªssima, crida al seu amic: ¡°Lucas! ego sum¡­ sum¡­ gravida!¡± (Lucas, estic... estic¡­ embarassada!).

L¡¯audiovisual Pac¨ªfica!, una s¨¨rie per a joves subtitulada a l¡¯angl¨¦s i realitzada per Salvi (Septentrionale Americanum Latinitatis Vivae Institutum), ¨¦s un dels nombrosos recursos que s¡¯anuncien en Internet per a aprendre llat¨ª. Salvi, amb seu a Santa Monica (Calif¨°rnia), ofereix eines did¨¤ctiques, fins i tot tallers d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica que poden costar, aproximadament, 1.000 d¨°lars. ¡°Des del 1997 organitzem seminaris d¡¯estiu, d¡¯una setmana o d¡¯un cap de setmana, en els quals els participants nom¨¦s parlen llat¨ª¡±, ens conta des dels Estats Units, mitjan?ant el correu electr¨°nic, Nancy Llewellyn, responsable de l¡¯institut.

El contrast el trobem, paradoxalment, en un antic territori rom¨¤ com ¨¦s Val¨¨ncia. El llat¨ª es mor, i no tan sols en els estudis de Secund¨¤ria i Batxiller (alguns centres l¡¯inclouen nom¨¦s com a assignatura optativa). Tamb¨¦ ha desaparegut de les universitats en disciplines que es nodreixen directament de les fonts en llat¨ª, com ¨¦s la Hist¨°ria. I el fet ¨¦s especialment greu en els estudis d¡¯Hist¨°ria Medieval i d¡¯Informaci¨® i Documentaci¨® (antiga Arxiv¨ªstica).

¡°Quan jo estudiava¡±, explica el medievalista Rafael Narbona, ¡°hi havia una fort¨ªssima resist¨¨ncia de l¡¯alumnat a l¡¯assignatura de llat¨ª que es feia el primer curs, perqu¨¨ la majoria dels estudiants volien llicenciar-se en Hist¨°ria Moderna, Contempor¨¤nia, Geografia o Hist¨°ria de l¡¯Art¡±. ¡°Per¨° ara¡±, afig Narbona, ¡°en el grau d¡¯Hist¨°ria, el llat¨ª ha desaparegut per l¡¯oposici¨® del mateix professorat d¡¯aquestes especialitats¡±.

El departament d¡¯Hist¨°ria Medieval de la Universitat de Val¨¨ncia, que dirigeix Narbona, el des¨¤nim i la perplexitat envaeixen els despatxos. ¡°El coneixement del llat¨ª ¨¦s zero¡±, es lamenta Enric Guinot. ¡°Actualment, l¡¯alumnat no est¨¤ en condicions de fer una m¨ªnima investigaci¨® hist¨°rica¡±. De fet, amb el pla d¡¯estudis nou, el llat¨ª no tan sols ha desaparegut del grau d¡¯Hist¨°ria, sin¨® tamb¨¦ dels m¨¤sters de postgrau. A la Universitat Jaume I de Castell¨®, tan sols hi ha l¡¯assignatura Llat¨ª i Lleng¨¹es Europees el primer curs, i a la d¡¯Alacant, Hist¨°ria de l¡¯Escriptura Llatina.

El desconeixement de la que fins al segle XIX fou la llengua comuna del m¨®n cient¨ªfic i acad¨¨mic pot afectar greument la recerca del passat i, per tant, l¡¯enteniment del present. ¡°Nom¨¦s a l¡¯arxiu hist¨°ric de Gandia hi ha 1.700 pergamins. El 80% o 90% estan en llat¨ª¡±, explica l¡¯historiador Vicent Olaso. ¡°S¨®n documents absolutament imprescindibles per a estudiar la hist¨°ria de qualsevol ciutat o poble. Com pot, un historiador, encetar cap investigaci¨® si no t¨¦, almenys, una base de llat¨ª?¡±, es pregunta Olaso.

¡°?s com si un metge cardi¨°leg no sabera res d¡¯anatomia¡±, compara Vicent Pons, professor de Ci¨¨ncies i T¨¨cniques Historiogr¨¤fiques. ¡°El llat¨ª no ¨¦s una llengua morta, els documents encara ens parlen¡±. ¡°Fins al segle XII¡±, afig Pons, ¡°quasi la totalitat dels documents estan en llat¨ª, i del XIII al XV, pr¨¤cticament el 75%. Hem de recordar que el llat¨ª ha estat la llengua comuna del m¨®n occidental com ho ¨¦s ara l¡¯angl¨¦s, i encara hui ¨¦s l¡¯idioma oficial de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica¡±.

Com es pot superar aquest entrebanc sense formaci¨® curricular? En el pla d¡¯estudis anterior encara hi havia una m¨ªnima possibilitat. ¡°Jo vaig aprendre llat¨ª a Val¨¨ncia en una assignatura optativa i en una altra a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona¡±, recorda Vicent Baydal, membre d¡¯Harca, un grup de joves valencians investigadors i divulgadors de la hist¨°ria que fan servir els nous canals de comunicaci¨® (web, blocs i Facebook) per als seus objectius. Ara, per¨°, ¡°l¡¯alumne s¡¯haur¨¤ de buscar la vida¡±, diu Narbona. ¡°Supose que es deu poder anar d¡¯oient a les classes de llat¨ª de Filologia Cl¨¤ssica¡±, suggereix Vicent Pons com a alternativa.

Tamb¨¦ l¡¯Associaci¨® d¡¯Arxivers Valencians observa el fenomen amb preocupaci¨®. ¡°Un arxiver¡±, n¡¯analitza el president, Jes¨²s Alonso, ¡°hauria de saber llat¨ª de la mateixa manera que hui cal saber angl¨¦s per a circular pel m¨®n. Cal entendre¡¯l per a datar un document i descriure¡¯l correctament¡±. Els arxivers s¨®n ara record managers, gestors de documents. Tampoc no ¨¦s present el llat¨ª en el seu pla d¡¯estudis. Segons Alonso, aix¨° es deu a ¡°la dicotomia global entre la tradici¨® human¨ªstica i la concepci¨® de la universitat com una formaci¨® professional de nivell 4, supeditada a l¡¯economia productiva a curt termini¡±. ¡°Paradoxalment¡±, conclou, ¡°portem cam¨ª de crear arxivers analfabets¡±.

Les causes d¡¯aquesta desfeta s¨®n profundes: la devaluaci¨® de les humanitats envers les carreres t¨¨cniques, el pla Bolonya i la fragmentaci¨® del coneixement en una estrat¨¨gia d¡¯acostament al m¨®n laboral cada volta m¨¦s especialitzat. I amb la reducci¨® de cursos i hores en la carrera d¡¯Hist¨°ria, el mateix professorat ha sacrificat el llat¨ª en favor d¡¯altres assignatures m¨¦s t¨¨cniques i amb m¨¦s expectatives.

Aix¨ª doncs, continua vigent la c¨¨lebre expressi¨® ¡°Tu quoque?¡± (Tu tamb¨¦?) atribu?da a C¨¨sar en descobrir el seu protegit Brut entre els seus assassins. La universitat, llevat de la branca de Filologia Cl¨¤ssica, s¡¯ha desfet de la seua llengua materna.

Amb tot, Internet ha esdevingut una eina de resist¨¨ncia global. Google l¡¯inclou en el traductor i, amb una simple recerca per la xarxa, es poden trobar cursos i diccionaris en l¨ªnia, i tamb¨¦ blocs i webs escrits ¨²nicament en llat¨ª, com Philia, la p¨¤gina de l¡¯associaci¨® dels joves llatinistes europeus. Fins i tot hi ha missatges d¡¯error: ¡°Nulla pagina nunc temporis hic est¡±, es llig en la pantalla en intentar entrar en la web de la Societas Latina Vallisoletana, un missatge equivalent a l¡¯angl¨¦s ¡°Non found¡± al qual ja estan acostumats els internautes.