Separatisme

Aquesta era l¡¯antiga paraula, el mateix pecat infamant que aquests dies es miren amb ulls t¨¨rbols molts comentaristes ben acreditats, conservadors o progressistes, a prop¨°sit d¡¯una manifestaci¨® recent a Barcelona. Com si les ¡°separacions¡± foren una anomalia perversa, quan s¨®n la hist¨°ria d¡¯un segle d¡¯Europa. Des del 1906, quan Noruega se separa de Su¨¨cia, passant per l¡¯esclat del 1918-1920, quan se separen Hongria, Finl¨¤ndia, Pol¨°nia, Est¨°nia, Let¨°nia, Litu¨¤nia, Tx¨¨quia i Eslov¨¤quia conjuntament, i Eslov¨¨nia i Cro¨¤cia, que s¡¯uneixen a S¨¨rbia, i abans Alb¨¤nia, i no s¨¦ si em deixe cap altre territori. Per cert, el 1919, els austr¨ªacs, que s¡¯havien quedat sols, volien justament ser ¡°unionistes¡±: una assemblea ¡ªamb majoria socialdem¨°crata¡ª proclam¨¤ la Rep¨²blica Alemanya d¡¯?ustria, els aliats vencedors van impedir-ne la uni¨®, i la uni¨® es va fer vint anys m¨¦s tard per obra de Hitler i amb grans aplaudiments al carrer. Despr¨¦s, com vost¨¦s saben, es va separar Irlanda, i vingu¨¦ la Segona Guerra Mundial, que port¨¤ unions a la for?a entre el B¨¤ltic i el mar Negre. Despr¨¦s vingu¨¦ el 1989, caigu¨¦ el mur, se separaren una altra volta els estonians, els letons i els lituans, i hi hagu¨¦ separacions noves i afegides com la de txecs i eslovacs, la d¡¯eslovens, croats, macedonis, bielorussos, ucra?nesos, moldaus i, si arribem fins al Caucas, la d¡¯armenis, ¨¤zeris i georgians. Aix¨° significa que, sense separacions ni divisions, la major part del territori europeu seria encara ocupat pels imperis del segle xix, que eren el turc, el rus, l¡¯austr¨ªac i el prussi¨¤. De manera que la hist¨°ria contempor¨¤nia de la nostra mare Europa ¨¦s un seguit de separatismes consumats; i tanmateix, resulta que els qui encara sostenen la doctrina o el desig de separar-se, tal com han fet tants altres en tants altres llocs amb gran ¨¨xit i reconeixement, s¨®n acusats d¡¯aix¨° mateix com a pecat imperdonable. He recordat aquesta hist¨°ria, per si de cas alg¨² es considera poc o molt separatista (que en el vocabulari habitual ara es diu ¡°independentista¡±) i aix¨° li crea c¨¤rrecs de consci¨¨ncia. Que pense que una Europa sense l¡¯¨¨xit hist¨°ric dels abundants separatismes del segle xx ¨¦s tan dif¨ªcil d¡¯imaginar que no sabem en qu¨¨ consistiria.