Els grecs i els jocs

Probablement, l¡¯any 776 aC, quan segons l¡¯antiga tradici¨® es van celebrar les primeres competicions en honor del Zeus d¡¯Ol¨ªmpia, els grecs tenien ja aquell amor abrandat a la polis que despr¨¦s van mostrar amb tanta profusi¨®. Els grecs, en condicions normals, eren patriotes de la pr¨°pia ciutat: la polis, ¨¦s a dir, l¡¯estat, era la patr¨ªs dels ciutadans, i nom¨¦s en situacions extremes ¡ªquan els atacaven els perses, posem per cas¡ª es consideraven un sol poble davant d¡¯un enemic exterior. De manera que aquesta ¨¦s la tradici¨® que hem heretat, al costat de la pr¨¤ctica dels jocs. Que si b¨¦ es mira no eren de cap manera ¡°jocs¡±, diversions o passatemps, sin¨® agones o competicions: agon¨ªa ¨¦s lluita (i per aix¨° el sentit d¡¯angoixa o patiment), i els verbs agoniao i agon¨ªzomai volen dir combatre, enfrontar-se, rivalitzar. Res de ¡°jugar¡±, per tant: l¡¯atleta s¡¯esfor?a a guanyar pel propi honor (de fet, athletes ¨¦s un derivat de la paraula, que significa lluita i premi), i tamb¨¦ per l¡¯honor de la p¨¤tria. En temps dels cl¨¤ssics, aix¨° era una cosa relativament modesta i familiar: els atletes guanyaven la corona i el premi, el poeta de torn els dedicava una oda que solia ser avorrida i ret¨°rica, i quan tornaven a casa podien rebre algun homenatge oficial i popular. Els grecs, doncs, inventaven les coses, i nosaltres, passats els segles, les deformem, les inflem fins a l¡¯infinit, i ens fem la il¡¤lusi¨® que som hereus dels antics invents. Mireu qu¨¨ passa amb el teatre: fins a quins extrems d¡¯exc¨¦s grotesc i pretensi¨®s es poden deformar modernament les antigues trag¨¨dies. Mireu l¡¯¨²s de la filosofia grega: la de Plat¨® convertida en receptari banal, substitut de les pastilles. I, ara que hi som, mireu les Olimp¨ªades modernes, les de Londres o qualsevol altra. Se suposa que els Jocs per excel¡¤l¨¨ncia han de ser nom¨¦s jocs, exercici de les virtuts morals aplicades al cos (esfor?, perseveran?a, resist¨¨ncia, i tot aix¨°), o de les virtuts del cos aplicades amb rigor moral. Se suposa que els atletes s¨®n individus excel¡¤lents per ells mateixos, competidors per l¡¯honor personal, i que el seu ¨¨xit ¨¦s seu i nom¨¦s seu. Se suposa, i ¨¦s fals: s¨®n combatents per l¡¯honor dels estats, i l¡¯¨¨xit significa himne i bandera. Tal com passava, m¨¦s o menys, en els jocs grecs.