Els patis del Vatic¨¤

Cada mat¨ª, poc despr¨¦s de les vuit, jo arribava a la porta lateral, on els gu¨¤rdies su?ssos em saludaven amb un ¡°Buon giorno, professore¡±, i llavors entrava als patis interiors, passava pel cortile Borgia (els Borja s¨®n els ¨²nics que tenen un pati, una torre i uns apartaments amb nom propi als palaus apost¨°lics), i enfilava l¡¯escala cap a la biblioteca. En aquells patis interiors hi ha portes de bronze i de fusta massissa que donen a institucions reservades, i hom constata que l¡¯Esgl¨¦sia romana no ¨¦s una multinacional com les altres: no ¨¦s ef¨ªmera, sin¨® permanent; no t¨¦ resid¨¨ncia en edificis lleugers de vidre i de pl¨¤stic, sin¨® en palaus robustos de pedra picada. Dins d¡¯aquells patis, trobava cada dia mongetes de servei diligents i discretes, monsenyors amb carteres de cap de negociat, i cardenals que hi passejaven conversant, refregant-se suaument les mans davant del pit i amb el cap una mica inclinat de costat, a la manera de Giulio Andreotti. All¨¤ dins les veus sempre s¨®n baixes, els gestos continguts, les mirades discretes, i tot plegat (patis, portes robustes, corredors i escales, monges, prelats, investigadors d¡¯arxiu i biblioteca, l¡¯aire subtil carregat de moltes m¨¦s preguntes que respostes) forma el conjunt hum¨¤ i urb¨¤ m¨¦s extraordinari de la terra. Aquest petit regne independent de mig quil¨°metre quadrat, aquest recinte hist¨°ric que ¨¦s un petit estat emmurallat, cont¨¦ una combinaci¨® ¨²nica d¡¯esperit i de pedra, de religi¨®, diplom¨¤cia i pol¨ªtica, de servei a les ¨¤nimes i de finances no sempre confessables, d¡¯homes de D¨¦u i d¡¯ambicions de poder. Cal tenir tot aix¨° present quan la premsa publica not¨ªcies de dossiers vaticans perillosos, de filtracions massives, de lluites de cardenals i de partits, o del judici de Paolo Gabrieli, dit Paoletto, el majordom del papa, i d¡¯altres fets m¨¦s o menys escandalosos. I al fons de tot, la figura trista i distant del sobir¨¤: Benet XVI, a?llat, impotent, sense esperan?a, incapa? d¡¯aguantar ferm el tim¨® en aquell petit m¨®n ple d¡¯ambicions, de tractes ocults, i de visions oposades sobre l¡¯Esgl¨¦sia present i futura. M¨¦s o menys com ha estat sempre, a l¡¯interior dels murs del Vatic¨¤. Del qual interior, siga dit de passada, els periodistes forasters a Roma no en solen tindre la m¨ªnima idea.