Suplements d¡¯¨¤nima

Em sap greu descobrir el final prec¨ªs, Caelum, non animum mutant qui trans mare currunt (De cel, no pas d¡¯¨¤nima, canvia qui els mars travessa), amb qu¨¨ Xavier Rubert de Vent¨®s tanca el seu Dimonis ¨ªntims (Eds. 62, octubre 2012), per¨° el vers d¡¯Horaci ¨¦s com el principi que resumeix i d¨®na vida alhora als dos centenars de p¨¤gines esmer?ades per l¡¯autor a organitzar els seus records i, en conseq¨¹¨¨ncia, mereix aquest lloc. Es tracta, d¡¯altra banda, d¡¯un final que enlla?a amb la declaraci¨® preliminar de l¡¯autor sobre la naturalesa del llibre: un relat que participa ¡°del dietari ¨ªntim i de l¡¯assaig¡± i que ¡°es mou entre all¨° ¨ªntim i all¨° pol¨ªtic, entre l¡¯observaci¨® greu i l¡¯observaci¨® poca-solta¡±. Un viatge, al capdavall, de la m¨¤ del record, a la fi del qual, les an¨¨cdotes, els descobriments, les maniobres ling¨¹¨ªstiques emprades per a expressar-los, fins i tot el to (a vegades, greu; unes altres, d¡¯una ironia m¨¦s que incisiva; i gaireb¨¦ sempre, amable i d¡¯una sagacitat envejable) i els punts de vista adoptats, no tenen cap altre objectiu que posar-se al servei del jo que s¡¯autoanalitza i s¡¯escriu (s¨ª, a si mateix, com si exigira la paraula per a existir) des de l¡¯exercici de la mem¨°ria. T¨¦ sentit resseguir aquesta concepci¨® del viatge (no ¨¦s l¡¯assaig exactament aix¨°, un viatge, el pensament en promenade?, no participa el dietari d¡¯aquest viatge del jo gaireb¨¦ sempre a la recerca de si mateix?) a trav¨¦s del recorregut d¡¯un jo que formula amb contund¨¨ncia l¡¯oposici¨® entre el viatge interior i l¡¯exterior, per¨° tamb¨¦ la seua complementarietat en la mesura que ¡°sense una mica de diversitat i distracci¨® externes, [¡­], aviat hauria sucumbit a l¡¯angoixa que comporta el tracte immediat i continuat amb mi mateix¡±.

La veritat ¨¦s que hi ha poques observacions poca-solta en aquest espl¨¨ndid assaig

La veritat ¨¦s que hi ha poques observacions poca-solta en aquest espl¨¨ndid (gener¨®s quant a la precisi¨® de l¡¯autoretrat i admirable per la prosa que el posa en clau liter¨¤ria) assaig de Rubert de Vent¨®s. Si ¨¦s cert que l¡¯experiment d¡¯un llibre aix¨ª convidava a oferir l¡¯altre semblant de l¡¯¨¤nima, tamb¨¦ ho ¨¦s que els millors moments del conjunt s¨®n aquells en qu¨¨ la descobrim sencera, ¨¦s a dir, corpresa pels recursos de la ra¨® i enganxada, alhora, a les passions i a un cert arravatament. Potser fent la balan?ada en les emocions, per¨° sense renunciar ni un bri a les armes de la comprensi¨®. El lector veur¨¤ repartits ac¨ª i all¨¤ s¨ªmptomes, tamb¨¦ formulacions expl¨ªcites, d¡¯aquesta mena de contraposici¨®, que tants i tants ¡°intel¡¤lectuals¡± confessen, entre el que ¨¦s ¡°clar i distint¡± i el que solament aspira al clarobscur. Com que no tinc el prop¨°sit de fer cap descripci¨® objectiva del llibre, puc veure-hi la contraposici¨® des de l¡¯angle de la recerca de la veritat, com ara quan el jo-protagonista de Dimonis ¨ªntims troba en un pensament d¡¯Adorno (¡°Els ¨²nics pensaments que valen alguna cosa s¨®n els que encara no acaben d¡¯entendre's a si mateixos¡±) el confort necessari per a seguir exercint la seua activitat pol¨ªtica. O quan, a prop¨°sit d¡¯una conversa amb Borges, ens parla de la ¡°mala dist¨¤ncia¡±, un concepte tan ¨²til per a l¡¯escriptura com per a la boxa i, sobretot, per al pensament: ens sentim c¨°modes amb les idees semblants a les nostres o amb les m¨¦s allunyades, per¨° les que se¡¯ns presenten a ¡°mitja dist¨¤ncia¡± ens incomoden perqu¨¨ ¡°ens obliguen a un lleu per¨° cert despla?ament del nostre punt de vista¡±. I, sobretot, em permet subratllar aquells passatges en qu¨¨ la contraposici¨® no tan sols es formula amb claredat meridiana sin¨® que, de m¨¦s a m¨¦s, se¡¯ns presenta ¡°encadenada¡± amb formes ling¨¹¨ªstiques d¡¯una bellesa admirable, com ara aquell en qu¨¨ Rubert de Vent¨®s, en transcriure els apunts presos a prop¨°sit dels intents per salvar un dels seus matrimonis, escriu: ¡°S¨¦ prou b¨¦ que per curar-se d¡¯amor nom¨¦s cal acceptar la grollera distinci¨® entre cos i ¨¤nima, i reconstruir des d¡¯aqu¨ª una nova felicitat a for?a de t¨¨cniques corporals, d¡¯aventures terap¨¨utiques, de conviccions pures o sensacions c¨°smiques. Per¨° jo s¨¦ tamb¨¦ que mil d¡¯aquestes gestes ¡®clares i distintes¡¯ no valen un sol, indestriable, gest d¡¯amor: una abra?ada sexual untada de tendresa, una mirada d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia i provocaci¨® alhora¡­¡±

Si l¡¯escriptura assag¨ªstica t¨¦ molt a veure amb el viatge, tamb¨¦ la lectura s¡¯hi assembla. Al capdavall, escrivim i llegim per descobrir-nos. Llegir ¨¦s un ¡°anar a¡± la recerca d¡¯idees que se¡¯ns presenten a la dist¨¤ncia justa per a 0modificar els nostres punts de vista i que, com diu Rubert de Vent¨®s, ens descobreixen ¡°un suplement d¡¯¨¤nima que ten¨ªem sense encetar¡±. D¡¯idees tals, Dimonis ¨ªntims en t¨¦ per a donar i per a vendre.