Una neurosi su?cida

Per als liberals anglesos o francesos de la primera meitat del segle XIX, els imperis, o els grans estats expansius (i colonialistes), semblaven una condici¨® gaireb¨¦ natural, i en tot cas no la imaginaven reversible a curt termini. La llibertat ¡ªla dels pobles, per exemple, com la de les classes subalternes¡ª era un principi universal magn¨ªfic: a condici¨® de no intentar posar-lo en pr¨¤ctica. En efecte, qui va fer for?a per a aplicar un principi tan liberal com el de les nacionalitats, no va ser un home d¡¯estat europeu, sin¨® el president Wilson; i nom¨¦s despr¨¦s que els imperis interiors d¡¯Europa (almenys els que eren reconeguts com a tals) ja havien rebentat per totes les costures com a resultat de la Gran Guerra i de les tensions acumulades. En un segle, doncs ¡ªel que va del Congr¨¦s de Viena del 1815 als tractats de Versalles del 1919¡ª, s¡¯havia obert cam¨ª el principi que els pobles, com a tals pobles, eren subjectes de drets. No els pr¨ªnceps sobirans, com cent anys abans, sin¨® els pobles. Ara b¨¦, acceptat el principi, el problema pr¨¤ctic i te¨°ric era saber qu¨¨ ¨¦s un ¡°poble¡±, qu¨¨ fa que siga una naci¨®, i com es delimita. Coses que, quan s¨®n clares, semblen clar¨ªssimes. I quan no s¨®n clares semblen inextricables. Pass¨¤ la II Guerra Mundial i el dret a la independ¨¨ncia, ¨¦s a dir, a ¡°separar-se¡±, esdevingu¨¦ tan imparable i tan universal, que al llarg de la segona meitat del segle XX han estat reconeguts uns 150 estats nous. I aquesta ¨¦s la hist¨°ria contempor¨¤nia. No s¨¦, ara mateix, si la ¡°reivindicaci¨® separatista¡± de Catalunya tindr¨¤ l¡¯¨¨xit que uns esperen i uns altres miren amb horror. S¨¦ que, per part dels que s¡¯hi oposen, la virul¨¨ncia, la ignor¨¤ncia, l¡¯insult i el menyspreu, dominen, i de llarg, sobre la consist¨¨ncia dels raonaments. Com en aquestes ratlles exemplars, obra d¡¯un conegut escriptor valenci¨¤ del sud, resident a Madrid: ¡°?La indepedencia de Catalu?a o de Ciudad Real? Nunca una reivindicaci¨®n separatista result¨® m¨¢s grotesca y tan ajena a lo real. Todo caso de este tipo, sea del car¨¢cter que sea, denota s¨ªntomas de neurosis suicida o delirio institucional o cerebral¡±. Deu ser que el m¨®n sencer (¡°todo caso de este tipo¡±) ja fa un segle llarg que t¨¦ alienaci¨® delirant, cervells alterats i su?cides, i que la bona salut mental era la del segle anterior, la del Congr¨¦s de Viena: mireu els mapes.