La Cigale et la Fourmi

Fa molts anys vaig trobar i adquirir, en una llibreria de vell, un exemplar delici¨®s de les Fables de La Fontaine, impr¨¦s a Par¨ªs el 1820, un volum petitet, relligat en pell, ple de gravats tan ingenus i delicats com els versos de Monsieur La Fontaine. I la fable premi¨¨re del livre premier ¨¦s, justament, La Cigale et la Fourmi. Que comen?a, com en la faula d¡¯Esop, recordant que la cigala pass¨¤ l¡¯estiu cantant, i que en arribar l¡¯hivern, tal com tothom sap i recorda, es va trobar sense recursos, amb un futur dram¨¤tic per davant. Llavors la cigala arru?nada, la cigala que passa fam, va a buscar la ve?na, i li demana cr¨¨dit: ¡°Elle alla crier famine / Chez la fourmi sa voisine, / La priant de lui pr¨ºter / Quelque grain pour subsister / Jusqu¡¯¨¤ la saison nouvelle: / Je vous paierai, lui dit elle, / Int¨¦r¨ºt et principal¡±. Per¨° la formiga treballadora, estalviadora, previsora, diu La Fontaine, no t¨¦ gens de ganes d¡¯atorgar cr¨¨dit a la cigala imprudent. Ni tan sols quan la cigala li promet que li ho tornar¨¤ tot ¡ªel capital i els interessos¡ª quan arribe el bon temps. La formiga, simplement, deixant de banda els sentiments, la caritat i altres virtuts, no se¡¯n refia. No t¨¦ cap garantia que la cigala li puga efectivament tornar el cr¨¨dit en comptes de posar-se una altra vegada a cantar i a fer festa. Pensa que no ¨¦s gens clar que qui treballa i estalvia haja de pagar els deutes de qui mentrestant gandulejava. Ja s¨¦ que la part de tendresa que cadasc¨² portem a dins, la part de romanticisme i de simpatia (i la part fins i tot d¡¯admiraci¨® que arribem a sentir pels qui viuen de la fantasia), fan que ens posem instintivament al costat de la cigala, despreocupada, que no pensava en el futur, que vivia feli? i contenta. I pensem, no cal dir-ho, que la formiga ¨¦s antip¨¤tica, egoista i cruel, que aix¨° de treballar i estalviar ¨¦s cosa de gent grisa i trista, etc¨¨tera, i que per tant hauria de compartir amb la cigala les reserves que tant li costaren d¡¯acumular. Aquesta ¨¦s, d¡¯entrada, la nostra reacci¨® afectiva i rom¨¤ntica, per¨° no la conclusi¨® moral de la faula: perqu¨¨ la faula mostra o ensenya, segons Esop i La Fontaine, aix¨° mateix que vost¨¦s estan pensant. I no estic segur que la moral d¡¯aquesta hist¨°ria siga precisament una moral reaccion¨¤ria.