La maldat

La maldat humana (que ¨¦s l¡¯¨²nica existent i l¡¯¨²nica possible) no ¨¦s ¨²nicament un concepte abstracte, sobre el qual el pensament occidental ha produ?t especulacions infinites, redundants i que mai no han condu?t enlloc: ¨¦s una realitat, un fet, i t¨¦ un atractiu pervers. Per aix¨° s¨®n tan populars els contes i les llegendes amb crims i desgr¨¤cies i v¨ªctimes innocents, amb bruixes dolentes, amb monstres i ogres i esperits mal¨¨fics: fins i tot s¨®n m¨¦s atractius per als infants, que s¡¯avorreixen amb les versions edulcorades o sense dolenteria. Provoquen la fascinaci¨® de la maldat, il brivido que en diuen els italians, le frisson dels francesos, aquell estremiment on es barregen la repugn¨¤ncia i l¡¯angoixa amb un petit plaer sota la pell, inconfessable: ¨¦s horrible que aix¨° els passe als altres, sovint ¨¦s gaireb¨¦ inconcebible, per¨° no em passa a mi, ni em passar¨¤, i potser per aix¨° em complau secretament saber-ho. ?s l¡¯oculta complicitat amb la maldat: si hagu¨¦ssem de triar per for?a ser v¨ªctima o botx¨ª, torturador o torturat, estem segurs de saber qu¨¨ triar¨ªem? Hi ha hagut i hi ha maldat en tots els pobles i en tots els continents, i n¡¯hi havia entre els nens que, en la meua infantesa, trobaven un plaer pervers torturant llargament animals, fent patir les bestioles del camp. I entre els joves que, a les nostres ciutats, de tant en tant apallissen o cremen ancians desvalguts o captaires borratxos. El Mal ¨¦s abstracte, la maldat existeix: no ¨¦s gen¨¨tica, ni ¡°producte social¡± excusable, ni malaltia. ?s saber que hom fa mal, i fer-ho: la voluntat de fer mal. I si voleu, per acabar, hi ha tamb¨¦ formes menys visibles i m¨¦s toves de maldat, entre les quals jo inclouria la petita o gran maldat d¡¯aquells pol¨ªtics que saben que all¨° que fan, promouen o consenten ¨¦s immoral, ¨¦s injust, propaga la mentida, afavoreix nom¨¦s els poderosos, destrossa el patrimoni o el paisatge, destrueix una llengua, atia l¡¯odi. Sabent que fan un mal, el fan, i val m¨¦s que ho deixem estar en aquest punt. Estic llegint per segona vegada (de la primera ja fa molts anys) l¡¯impressionant Voyage au bout de la nuit, de C¨¦line, escriptor prodigi¨®s, pronazi i antisemita repugnant (a Fran?a encara cueja el debat pel cinquantenari de la seua mort), i potser aquesta lectura nocturna em fa veure els humans amb colors tenebrosos. O la lectura dels diaris, qui sap.

?