¡°S¡¯acabar¨¤ abans la crisi que la banalitat¡±

Valent¨ª Puig (Palma de Mallorca, 1949) ha publicat durant els darrers temps quatre llibres, espl¨¨ndids de pensament i d¡¯estil: l¡¯assaig Lo que va de siglo (Encuentro Editores), el dietari Ratas en el jard¨ªn (Libros del Asteroide; Edicions 62, en catal¨¤), la novel¡¤la Barcelona cau i el recull de tots els seus contes, Tot contat. I ve un cinqu¨¨...

Pregunta. D¨¦u n¡¯hi do! Quina producci¨®! Com s¡¯explica?

Resposta. Els llibres v¨¦nen com v¨¦nen, alguna vegada per atzar o per enc¨¤rrec, o responen a una vella incitaci¨® larvada. Tamb¨¦ responen a la disponibilitat de temps de l¡¯autor, molt minvada ara per les necessitats de superviv¨¨ncia econ¨°mica. En realitat, dels ¨²ltims llibres publicats, nom¨¦s Barcelona cau ¨¦s un llibre fet del no-res. No ¨¦s reedici¨®, enc¨¤rrec o compilaci¨® d¡¯un dietari escrit molt abans. Detesto el clix¨¦ de carrera liter¨¤ria. Fa pensar en un sprinter artr¨ªtic que ja ha perdut tantes energies volent aparentar que no sap com pujar al p¨°dium.

P. En q¨¹esti¨® de setmanes sortir¨¤ Los a?os irresponsables (Pen¨ªnsula), sobre els reptes que els nous aven?os t¨¨cnics i cient¨ªfics plantegen a la moral.

R. M¡¯agrada molt escriure assaig. En temps d¡¯incerteses, volem saber qu¨¨ passa i no tenim temps per esperar les novel¡¤les que ens ho expliquin, com Balzac o Tolstoi. I la vitalitat de l¡¯assaig ¡ªals EUA, per exemple¡ª ¨¦s formidable. Los a?os irresponsables ¨¦s una reflexi¨® sobre com podr¨ªem ser despr¨¦s de la crisi, dels riscos d¡¯alterar la naturalesa humana, de la postliteratura, del futur global, d¡¯una certa derrota de l¡¯esperit i a la vegada un possible ren¨¦ixer humanista.

Als dietaris concentro l¡¯estranya energia d¡¯escriure al dia. ?s com fer-ho ¡®online¡¯

P. Barcelona cau mostra fatalisme sobre la condici¨® humana. La documentaci¨® ¨¦s molt precisa, plena de detalls d¡¯ambient, i l¡¯atmosfera recorda vagament les novel¡¤les de Patrick Modiano, amb personatges ambigus i t¨¨rbols. D¡¯acord?

R. El to de Barcelona cau ve m¨¦s dels historiadors romans, d¡¯un cert sentit ombr¨ªvol de la Hist¨°ria ¡ªespecialment T¨¤cit, que ¨¦s tenebra patr¨ªcia, perqu¨¨ ¨¦s un coneixedor altiu de la condici¨® humana, un estoic de solemnitat que no pot creure en futurs il¡¤lusoris de la literatura actual¡ª. Per¨°, qui sap? L¡¯error seria escriure sobre la Guerra Civil, m¨¦s de setanta anys despr¨¦s, com si fos un relat de bons i dolents. Una guerra civil, moralment parlant, la perd tothom. Quan Barcelona cau militarment en mans de Yag¨¹e, abans havia caigut en mans del terror, la persecuci¨® religiosa, la il¡¤legalitat, la fam i el derrotisme.

P. Com es va documentar?

R. Hem passat d¡¯una idealitzaci¨® de l¡¯etapa republicana a una revisi¨® ferotge, i ara compareixen historiadors postideol¨°gics, amb perspectiva i veracitat. M¡¯he interessat pels llibres de mem¨°ries i els relats testimonials. De fet, volia escriure la vida d¡¯un indiferent, i l¡¯escenari dels ¨²ltims dies de la Catalunya republicana era temptador per incorporar-hi la figura d¡¯un home jove que no creu absolutament en res i que ¨¦s capa? d¡¯actuar com un agent doble, del SIM i a la vegada de la Quinta Columna.

P. Vost¨¨ es va donar a con¨¨ixer amb un dietari sobre els anys setanta, Bosc endins, que va publicar el 1982 i va ser molt ben acollit. Rates al jard¨ª ¨¦s un altre dietari, de 1985, publicat el 2011 en catal¨¤ i ara fa poc en castell¨¤. Suposo que a l¡¯ordinador deu tenir molt m¨¦s material que ha descartat.

Refer la vitalitat intel¡¤lectual ¨¦s feina dels individus i no de cap gesti¨® cultural

R. Ja m¡¯agradaria anar publicant m¨¦s dietaris. Vaig comen?ar els dietaris com un exercici de prosa, i despr¨¦s, sobretot en etapes que no escrivia relats, novel¡¤la o poemes, hi vaig concentrar l¡¯estranya energia d¡¯escriure al dia. ?s gaireb¨¦ escriure online. Tamb¨¦ m¡¯agrada molt escriure poemes, encara que, segons constatem, hi ha m¨¦s poetes que lectors de poesia. Tinc pendent de publicar un llibre de poemes, i enguany, si no estic mal informat, estreno una obra de teatre que m¡¯ha divertit molt escriure.

P. Qu¨¨ li ha semblat el dietari que s¡¯acaba de publicar de Joan Estelrich?

R. Vinc del mallorquinisme cultural i pol¨ªtic. La figura central va ser i ¨¦s Miquel dels Sants Oliver, un intel¡¤lectual i escriptor de magnitud, avui ben maltractat. Estelrich ve d¡¯Oliver i a la vegada t¨¦ la passi¨® de la diplom¨¤cia cultural, una certa idea d¡¯Europa i una not¨°ria fidelitat a l¡¯esperit de la Lliga. Els seus dietaris, fins ara incomplets, tenen a la vegada l¡¯atractiu d¡¯una vida amorosa intensa i la immediatesa de cat¨¤strofes com la Guerra Civil i la gran crisi de la consci¨¨ncia europea.

P. Com valora el moment catal¨¤? Creu que algun dia sortirem de la crisi?

R. La crisi econ¨°mica pot tenir un efecte de destrucci¨® creativa pel que fa a la cultura, si hi ha ambici¨® creativa. ?s m¨¦s previsible un final de la crisi del 2008 que un final de la gran confusi¨® i de la banalitat cultural. Refer l¡¯ambici¨® liter¨¤ria i la vitalitat intel¡¤lectual correspon als individus i no ¨¦s substitu?ble per cap gesti¨® cultural. Afegim-hi la bombolla independentista i acabarem per no distingir entre els arbres i el bosc.

P. Ha viscut a Barcelona, a Madrid, a Londres, a Madrid una altra vegada i ha tornat a Barcelona, fa un any m¨¦s o menys... Qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s li agrada o desagrada de Madrid i Barcelona, si podem dir alguna cosa del tema?

R. M¡¯agrada viure a Barcelona, vaig ser feli? a Londres i he viscut b¨¦ a Madrid. La veritat ¨¦s que m¡¯adapto. I podria tornar a adaptar-me. Als matins, miro la lenta corba que fa el carrer Balmes avall abans de Travessera, i si el sol llepa les finestres dels pisos alts s¨¦ que tinc el dia guanyat. La resta ¨¦s mediocritat.