Catalunyes impossibles

Hem de ser neutrals perqu¨¨ no podem ser una altra cosa¡±, va escriure Francesc Camb¨® a La Veu de Catalunya, l¡¯agost de 1914, en comen?ar la Primera Guerra Mundial. El novembre de 1918, quan la fi de la guerra i els 14 punts del president nord-americ¨¤ Wilson albiraven una primavera de les nacions a Europa, i en un context social revolucionari tamb¨¦ a Espanya, el mateix Camb¨® va pronunciar en un m¨ªting la c¨¨lebre frase: ¡°Monarquia? Rep¨²blica? Catalunya!¡±. Per¨° ni Catalunya va ser del tot neutral durant la guerra ¡ªtot i que la burgesia catalana va saber aprofitar la neutralitat espanyola per fer bons negocis¡ª ni tots els catalanistes van sortir per la mateixa tangent davant del dilema h¨¤bilment resolt pel l¨ªder de la Lliga Regionalista.

Si el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, era german¨°fil, altres dirigents de la Lliga abra?aven el neutralisme pragm¨¤tic de Camb¨® o la francof¨ªlia de Puig i Cadafalch. I mentre uns 12.000 voluntaris catalans combatien a la Legi¨® Estrangera francesa, a la premsa espanyola es lliurava una dura batalla de paper entre german¨°fils i aliad¨°fils. El combat el van guanyar aquests darrers, des de la francof¨ªlia i a trav¨¦s de la revista Iberia, editada a Barcelona entre el 10 d¡¯abril de 1915 i el 22 de febrer de 1919: una publicaci¨® sobretot en castell¨¤, subvencionada per la diplom¨¤cia francesa i l¡¯ag¨¨ncia Havas-Fabra, per¨° impulsada per figures del puixant catalanisme liberal, que era fill, per¨° nom¨¦s en part, de la Lliga. Noms com Claudi Ametlla, Antoni Rovira i Virgili, Rom¨¤ Jori, Amadeu Hurtado, Eugeni Xammar, Prudenci Bertrana, M¨¤rius Aguilar, Josep Maria Junoy, Feliu Elias Apa, Pere Ynglada i Alexandre Plana s¨®n els que, i no per casualitat, van escollir o prestigiar Iberia com a cap?alera d¡¯una revista que va dur Unamuno a la seva primera portada.

L¡¯estudi d¡¯Iberia i de la Catalunya impossible ¡ªde tradici¨® iberista, europeista i federalitzant, m¨¦s liberal que conservadora, progressista per¨° no socialitzant¡ª, que una d¨¨cada m¨¦s tard va recollir una altra revista m¨ªtica, Mirador, ¨¦s el que el periodista Joan Safont aborda a la seva tesi doctoral, publicada amb el t¨ªtol equ¨ªvoc Per Fran?a i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels aliad¨°fils catalans. I ¨¦s que si b¨¦ les 60 p¨¤gines introduct¨°ries responen al que s¡¯anuncia, el corpus d¡¯una obra que en t¨¦ 400 tracta de la g¨¨nesi del periodisme modern (reporterisme de guerra incl¨°s) que van significar els 200 n¨²meros d¡¯Iberia. I de la traject¨°ria dels 11 homes ja esmentats, sorgits de la Penya de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, que van fer possible una revista que va arribar als 8.000 exemplars de tiratge. I una gran n¨°mina de col¡¤laboradors (poc o mal analitzats) entre el bo i millor del catalanisme noucentista i de la intel¡¤lectualitat espanyola, amb una selecta representaci¨® internacional: Anatole France, Pierre Loti, Maurice Barr¨¦s, ?mile Verhaeren, Ben Tillet, Gabriele D¡¯Annunzio, Tolstoi, Rub¨¦n Dar¨ªo...

Amb una estructura similar, per¨° menys ordenada i exhaustiva que la de Josep Maria Huertas i Carles Geli a Mirador, la Catalunya impossible (Proa, 2000), Safont s¡¯aproxima a l¡¯univers del catalanisme liberal que professionalment va excel¡¤lir (sobretot en les lletres) per¨° que pol¨ªticament no va reeixir. Ni amb el fracassat partit Acci¨® Catalana, on van militar molts intel¡¤lectuals, ni amb el seu comprom¨ªs personal amb una Rep¨²blica desbordada per les contradiccions i ven?uda pels seus enemics. Iberia (com Mirador) s¨ª que va existir, per¨° el seu pa¨ªs no va poder ser.