Protestes gremials justificades

No fa tant, les cr¨ªtiques que alguns actors van adre?ar al govern de l¡¯Estat durant la gala dels Goya van rebre una resposta molt enrabiada d¡¯aquest mateix govern i dels seus corifeus. Entre dades i preses, l¡¯assumpte va fer c¨®rrer prou de tinta. D¡¯una banda, la irritaci¨® del govern ¨¦s comprensible. Des del seu punt de vista, els artistes guardonats i respondons no s¨®n m¨¦s que una trepa de progres malcriats que viuen de les subvencions p¨²bliques i mosseguen la m¨¤ que els d¨®na de menjar.

Com ¨¦s natural, els actors no ho poden veure aix¨ª. ?s cert que els famosos viuen b¨¦, per¨° tamb¨¦ parlen en nom dels seus companys que no ho s¨®n tant, no guanyen premis i no tenen ocasi¨® de fer-nos saber les seues amargors. D¡¯altra banda, no consideren que les subvencions al cinema siguen un privilegi excepcional ¨Cperqu¨¨ a tot Europa el cinema est¨¤ subvencionat- o que hagen de ser una mordassa. Fa d¨¨cades que la fr¨¤gil ind¨²stria audiovisual espanyola reclama ajudes per a sobreviure davant la compet¨¨ncia de les majors nord-americanes, i les rep perqu¨¨ ¨¦s una ind¨²stria important per ella mateixa i, sobretot, pel seu valor simb¨°lic. En la societat de l¡¯espectacle en qu¨¨ vivim, un pa¨ªs que no es representa a ell mateix en imatges senzillament no existeix, i Espanya no ha caigut encara tan baix.

Amb tot, la ind¨²stria audiovisual ¨¦s cara, i ha patit l¡¯impacte de la crisi m¨¦s que altres. La retallada a les subvencions s¡¯ha combinat amb l¡¯increment de l¡¯IVA, i aquest ha sigut, literalment, ver¨ª per a la taquilla. A pesar que l¡¯¨¨xit d¡¯un sol film, Lo imposible, ha maquillat una mica els n¨²meros, la temporada ha sigut desastrosa, i ara mateix els rodatges estan mig paralitzats a tot l¡¯estat. Fins i tot els els m¨¦s prestigiosos estudis de sonoritzaci¨® de Barcelona, Sonoblok, estan a punt d¡¯entrar en concurs de creditors, i va ser precisament el director de Lo imposible, J. A. Bayona, qui ha donat el crit d¡¯alarma. Si les millors empreses tanquen, no seran substitu?des, i certs projectes ¨Cjustament els m¨¦s competitius- ja no es podran dur endavant en aquest pa¨ªs.

L¡¯altra gran font de treball dels actors, el teatre, pateix uns problemes similars, i la cartellera d¡¯una ciutat que s¡¯estima tant l¡¯art de Talia com Barcelona pot servir-nos d¡¯exemple. A primera vista, ni la crisi ni la pujada de l¡¯IVA han aconseguit debilitar la ind¨°mita passi¨® esc¨¨nica dels barcelonins. Ara mateix, si no me n¡¯he descomptat, hi ha 31 sales fent teatre a la ciutat, amb una oferta d¡¯all¨° m¨¦s variada i suggestiva. Aix¨ª, aquests dies podem veure coses com els musicals Grease i The Wild Party en catal¨¤; El somni d¡¯una nit d¡¯estiu en versi¨® de Merc¨¨ Vila; el Cyrano de Bergerac de Rostand amb un repartiment de primera, amb Pere Arquillu¨¦ al capdavant; Quan despertem entre els morts de Henrik Ibsen, dirigida per Ferran Madico; la sempre exitosa Dotze homes sense pietat de Reginald Rose; Roberto Zucco, de l¡¯aspre i clarivident Bernard-Marie Kolt¨¨s, o una s¨¤tira de Dario Fo, Si no ens paguen, no paguem, de t¨ªtol ben oport¨², vist el pa que ¨²ltimament s¡¯hi d¨®na, m¨¦s una pila de com¨¨dies, drames, homenatges a l¡¯humorista Eugenio i peces de dramaturgs catalans joves, que tamb¨¦ en tenen dret.

Fa d¨¨cades que la fr¨¤gil ind¨²stria audiovisual espanyola reclama ajudes per a sobreviure

Amb aquest panorama, sembla que el teatre a Barcelona disfrute d¡¯una salut de ferro, i, fins fa poc, les xifres no ho desmentien. L¡¯ombra de la crisi va enfosquir la temporada del 2010, per¨° la professi¨® es va posar de seguida les piles i l¡¯any passat va aconseguir batre r¨¨cords de taquilla, amb 2.647.000 espectadors, ¨¦s a dir, un 8% m¨¦s que l¡¯any anterior. Enguany, la pujada de l¡¯IVA ha fet estelles tan prometedora recuperaci¨®. Hi ha qui parla d¡¯una retracci¨® del p¨²blic que voreja el 30%, i la sensaci¨®, de cara al futur, no pot ser m¨¦s ominosa. El Teatre Nacional de Catalunya ja ha avisat que tancar¨¤ la sala Tallers, que era precisament la que estrenava les obres dels autors m¨¦s joves i arriscats; la quantitat d¡¯espectacles previstos ha disminu?t de sobte, i la figura de l¡¯actor parat, esperant un paper que mai arriba, comen?a a ser habitual als cenacles del gremi.

?s l¡¯escenari que esbossava Marcos Ord¨®?ez, com sempre l¨²cid, en un article d¡¯aquest diari, el 21 de febrer passat: ¡°El eslab¨®n m¨¢s d¨¦bil¡±. El teixit teatral es trenca per ac¨ª: cada vegada hi ha m¨¦s actors sense treball. Es munten menys obres, perqu¨¨ va menys gent a veure-les, perqu¨¨ s¨®n m¨¦s cares a causa d¡¯un IVA pujat al 21%, quan a Fran?a, per exemple, est¨¤ al 5.5%. Si aix¨° continua aix¨ª, conclou Ord¨®?ez, prompte nom¨¦s es podran muntar espectacles d¡¯¨¨xit garantit, i d¡¯aquests n¡¯hi ha ben pocs. Si el teatre comen?a a fallar a Barcelona i tot, vol dir que la dif¨ªcil i meravellosa professi¨® d¡¯actor t¨¦ un problema gros. I que els actors ho pregonen, quan els deixen, no hauria d¡¯estranyar a ning¨², i menys que a ning¨² al govern que en bona part l¡¯ha provocat.