¡®Stoner¡¯, de Williams

Far¨¤ cosa d¡¯un any, la directora liter¨¤ria de can 62 em va enviar un llibre, Stoner, de John Williams, editat per ells en traducci¨® d¡¯Albert Torrescasana, Barcelona, 2012, amb una nota a dintre que deia: ¡°Amic, aquest ¨¦s el llibre que tantes ganes tinc que llegeixis. Em sembla que t¡¯agradar¨¤ for?a i que potser hi trobar¨¤s reflectits uns quants col¡¤legues universitaris. Ja em dir¨¤s alguna cosa quan l¡¯hagis llegit¡±. Va passar el temps. D¡¯una banda, em feia mandra llegir un llibre en qu¨¨ es narren unes quantes de les mateixes mis¨¨ries universit¨¤ries que jo mateix vaig explicar en un pamflet sense cap import¨¤ncia. D¡¯altra banda, va succeir que, justament per rescabalar-me dels disgustos universitaris causats per una colla de col¡¤legues fementits, vaig comen?ar, cap a aquell temps, a submergir-me en l¡¯estudi dels manuscrits b¨ªblics de Qumran, descoberts l¡¯any 1947 a la part nord de la mar Morta, a Palestina: aix¨ª mateix Edmund Wilson va acabar la seva vida, del tot enlluernat, estudiant aquests textos: no s¡¯ha produ?t, des del temps de l¡¯Humanisme, una descoberta filol¨°gica tan important com aquesta. El cas ¨¦s que les ru?nes de Qumran ¡ªsobre el tema ja dec haver llegit una cinquantena de volums¡ª van deixar pr¨°piament sepultat el llibre de Williams.

Va passar el temps, doncs, i ara, el passat cap de setmana, vaig proposar-me de llegir aquest llibre: sempre ¨¦s millor deixar reposar les novetats, no fos cas que ens sent¨ªssim excessivament atrets per una obra pel sol fet que s¡¯acaba de publicar, costum que ens portaria a llegir gaireb¨¦ sempre bagatel¡¤les.

I el llibre em va encantar. John Williams (1922-1994), tex¨¤, va ser m¨¦s aviat un freelance ¡ªaix¨° ve dels mercenaris anglesos medievals: ¡°llan?a lliure¡±¡ª que va acabar els seus pelegrinatges ensenyant, a la Universitat de Denver, all¨° que en diuen ¡°escriptura creativa¡±: possiblement, la m¨¦s inadequada de les vies per convertir-se en un bon escriptor. Si ell va ser-ne un de bo ¡ªun dels seus llibres, August, ara publicat tamb¨¦ per Edicions 62, va rebre el National Book Award l¡¯any 1973¡ª, va ser, senzillament, perqu¨¨ havia llegit molt i s¡¯havia fixat en com escriuen cada frase, cada par¨¤graf i cada cap¨ªtol els escriptors de patent.

Aquest nostre llibre d¡¯avui, Stoner, narra les aventures d¡¯un professor universitari especialista en literatura anglesa de l¡¯edat mitjana, que es veu sotm¨¨s, al centre en qu¨¨ acabar¨¤ havent-hi treballat quaranta anys, a totes les humiliacions, perversions i burocratitzacions que s¨®n pr¨°pies de l¡¯ensenyament superior: pel que sembla, un mal universal. Les discrep¨¤ncies amb el deg¨¤ de la facultat el porten a un bescantament cada cop m¨¦s gran; per¨° ell es converteix en un professor excel¡¤lent, m¨¦s com m¨¦s va.

Com s¡¯espera d¡¯una bona novel¡¤la des de fa segles, no hi manca una bella hist¨°ria d¡¯amor (ad¨²lter) ¡ªaventura que tamb¨¦ s¡¯encarrega de carregar-se la universitat, no la muller¡ª, no hi manca el discapacitat f¨ªsic que, per raons de correcci¨® pol¨ªtica, acaba convertint-se en un tir¨¤ ¡ªcom va passar amb tots els soldats que van tornar esguerrats del Vietnam, que encara es pensen que s¨®n els reis del mambo, sense haver estat ni tan sols herois¡ª, ni hi manca una malaltia severa, que no comento per no espatllar el goig de la lectura als llegidors.

La novel¡¤la t¨¦ poques pretensions, per¨° en aquesta humilitat resideix justament la seva grandesa: podria haver estat un llibre m¨¦s del g¨¨nere, ja extens, de les novel¡¤les de campus, per¨° acaba sent una magn¨ªfica novel¡¤la: amable, llegidora, amb el pols de l¡¯hum¨¤. Com va escriure Enrique Vila-Matas: ¡°Potser la seva aparent senzillesa va despistar m¨¦s d¡¯un¡±. Jo tamb¨¦ em vaig despistar, com ja he comentat. Ara que s¡¯acosta Sant Jordi, conv¨¦ que cap altre lector en pot¨¨ncia no es despisti. Quantes garanties ofereixen els llibres que no s¨®n cap novetat!

?