Pier Paolo Pasolini, la integral

Han dit de mi que tinc tres grans ¨ªdols: Crist, Marx i Freud. Per¨° en realitat el meu gran ¨ªdol ¨¦s la realitat¡±. S¨®n paraules de Pier Paolo Pasolini (1922-1975), icona del cinema d¡¯autor itali¨¤ dels anys seixanta i setanta i gran renovador del g¨¨nere amb la seva mirada l¨²cida i controvertida, palpable tan en pel¡¤l¨ªcules en poemes i articles.

Des d¡¯avui i fins al 31 de juliol, la Filmoteca de Catalunya oferir¨¤ una aproximaci¨® a la figura d¡¯un dels grans intel¡¤lectuals contemporanis amb una retrospectiva ¨ªntegra (mai feta abans a Catalunya) amb material in¨¨dit provinent de la Cineteca de Bolonya, la seva ciutat natal, i Roma.

¡°Pasolini molestava a tothom: era un home cristi¨¤, per¨° comunista i homosexual; li agradava portar bons cotxes, per¨° atacava la burgesia...¡±, contraposa el cineasta Xavier Juncosa, que va treballar 12 anys a It¨¤lia i coneix amb profunditat l¡¯obra de Pasolini. Aquestes contradiccions, embolcallades pel seu talant contestatari i rebel, revesteixen la seva producci¨® f¨ªlmica d¡¯una contemporane?tat innegable. ¡°Si Pasolini fos viu ara, donaria suport al moviment dels indignats¡±, afirma el director adjunt de la Filmoteca, Octavi Mart¨ª. Salvant les dist¨¤ncies, Juncosa compara Pasolini amb un Arcadi Oliveres, o un Chomsky, o un V¨¢zquez Montalb¨¢n de l¡¯¨¨poca. Cr¨ªtic, tremendament brillant i, en part, antisistema, va aconseguir tenir l¡¯establishment, l¡¯Esgl¨¦sia i la burgesia en contra. Apallissat i assassinat brutalment, el seu final va mitificar la figura del creador d¡¯obres com Teorema, El Decamer¨® i Sal¨® o els 120 dies de Sodoma. ¡°La seva personalitat feia nosa¡±, apunta el programador del cicle.

Al llarg de la retrospectiva, que inclou 22 peces i que serveix de pr¨°leg a l¡¯exposici¨® La Roma de Pasolini ¡ªque a partir del dia 22 oferir¨¤ el CCCB¡ª, es podr¨¤ veure el Pasolini dels inicis, amb l¡¯Anna Magnani de Mamma Roma (1962), que tracta del salt del camp a la ciutat d¡¯una exprostituta, o Comizi d¡¯amore (1965), documental fet a partir d¡¯entrevistes al carrer sobre l¡¯amor i la sexualitat en la mentalitat italiana. Tamb¨¦ hi haur¨¤ altres joies menys conegudes, com ara el curtmetratge Che cosa sono le nuvole? (1967) i cl¨¤ssics com L¡¯Evangeli segons sant Mateu (1964), Medea (1969) i els Contes de Canterbury (1973).

A banda de la seva extensa filmografia, tamb¨¦ es passaran documentals al voltant del cineasta. Pasolini, un viaggio (dirigida per Juncosa) apropa la realitat m¨¦s ¨ªntima de l¡¯intel¡¤lectual. ¡°M¨¦s que un documental, ¨¦s un document d¡¯un valor, ara, intangible¡±, afirma Juncosa. La cinta, filmada durant un viatge a It¨¤lia el 1998, recopila testimonis del cercle m¨¦s proper de Pasolini. Molts d¡¯ells ja s¨®n morts, com els artistes Giuseppe Zigaina o Fabio Mauri, l¡¯editora Silvana Mauri o Attilio Bertolucci (pare del cineasta Bernardo Bertolucci). El film tamb¨¦ contraposa tres hip¨°tesis al voltant de la seva mort el 1975 a ?stia, encara avui un misteri.