Imatges d'un frac¨¤s

Ja fa una temporada que els anys vuitanta s¨®n recordats per aquells que els van viure a la c¨²spide de la seva joventut, com a espectadors o com a part¨ªcips al damunt de l'escenari. Particularment, l'ambient punk ha estat recordat en llibres recents com ara Que pagui Pujol , de Joni D., o Harto de todo. Historia oral del punk en la ciudad de Barcelona , de Jordi Llansam¨¤, entre d'altres. Ara toca el torn a una recuperaci¨® visual, en clau de fotografies, de l'escena d'aquelles bandes que als vuitanta i noranta es van distingir per no arribar a all¨° que s'ent¨¦n per popularitat.

Eren temps d'una certa ingenu?tat, tal com assenyala en el pr¨°leg de Balas perdidas Jose Lapuente -actual m¨¤nager de Loquillo i excomponent del grup de rock Los Proscritos-, en recordar que "todo nos parec¨ªa posible, hasta vender discos: todav¨ªa recuerdo a Los Mestizos en su local de ensayo enzarzados en una ingenua y postadolescente discusi¨®n acerca de cu¨¢ntos Discos de Oro se iban a repartir entre ellos".

En definitiva, el m¨®n de la m¨²sica estrenava un nou entorn; fer-se m¨²sic professional, no m¨²sic a seques, no semblava una quimera; la r¨¤dio, tot i que t¨ªmidament, programava aquella nova m¨²sica que feia una generaci¨® que despertava i la paraula llibertat semblava que ho explicava tot. Per a molts, ser optimista resultava inevitable...

En aquest context d'ingenu?tat, i alhora de determinaci¨® i convenciment per aconseguir qualsevol fita, se situa Balas perdidas , un record de l'optimisme de finals del segle XX a trav¨¦s d'una s¨¨rie de fotografies d'aquelles bandes que, dit ras i curt, van fracassar. En aquest sentit, el llibre del fot¨°graf Xavier Mercad¨¦ se situa en el carril del marge, aquell que, com tamb¨¦ indica Lapuente, era el reivindicat per Neil Young, un dels grans referents de diverses generacions de m¨²sics, i aficionats tamb¨¦, als vuitanta i noranta.

Aix¨ª, aquest volum ¨¦s un recull d'imatges acompanyades per breus per¨° encertats resums biogr¨¤fics (tamb¨¦ de Mercad¨¦), marcadament informatius, amb discografies seleccionades de totes aquelles bandes que van deixar una col¡¤lecci¨® de can?ons que no van trobar l'¨¨xit per¨° s¨ª la complicitat d'una petita part del p¨²blic. En cert sentit, es pot dir que el volum documenta el frac¨¤s, cosa que, paradoxalment, constitueix un dels seus grans atractius. Aquesta ha estat la l¨ªnia que ha fixat Mercad¨¦ per donar espai en el llibre a les bandes que hi apareixen, un total de 127.

Entre els noms de tots aquests grups trobem un ampli ventall estil¨ªstic que ha portat l'autor a endre?ar el material agrupant-los sota ep¨ªgrafs com Los desheredados de la Movida -amb fotos i perfils de bandes com ara Alphaville, Ciudad Jard¨ªn, Esclarecidos...-; La Barcelona preol¨ªmpica -Las Flores del Mal, BB Sin Sed, Claustrofobia-; Punk, ?qu¨¦ punk? -Eskorbuto, C¨®digo Neur¨®tico-; Cuando haces pop -La Granja, Umpah-Pah-, i Indie y noise -Fang, El Ni?o Gusano.

Es tracta gaireb¨¦ sempre d'instant¨¤nies captades en concerts, instant¨¤nies tan prec¨¤ries i il¡¤lusionades com el so dels grups retratats, fotografies que a m¨¦s a m¨¦s recorden velles sales ara desaparegudes. La mirada de Mercad¨¦, hist¨°ric del fotoperiodisme musical que mantenia aquest arxiu amagat als racons de casa seva, mostra els artistes en moments vibrants que evoquen la catarsi associada al directe. I de retruc, l'obra, modesta per¨° equilibrada quant a resultats i intencions, permet als que no van viure aquella ¨¨poca d'inconscient esperan?a trobar moltes pistes per seguir i recuperar el so del que llavors era underground , a m¨¦s de la petjada sonora d'una ¨¨poca.I, per cert, ¨¦s molt d'agrair l'absoluta abs¨¨ncia en el text de qualsevol intenci¨® nost¨¤lgica.