Q¨¹esti¨® de noms

El passat 1 de juny, a Mequinensa, 30 alcaldes de la Franja de Ponent van firmar una declaraci¨® de protesta contra la nova llei de lleng¨¹es d¡¯Arag¨®, que denomina lapao (lengua aragonesa propia del ¨¢rea oriental) el catal¨¤ que es parla en aquell territori. En la declaraci¨®, els alcaldes es comprometen a dur a la just¨ªcia aquesta llei. Tamb¨¦ subratllen que el govern d¡¯Arag¨® ha fet un rid¨ªcul espant¨®s amb tot aquest assumpte, i que l¡¯¨²nica cosa que aconseguir¨¤ la nova llei ¨¦s complicar la vida de la gent. En efecte, molts habitants de la Franja emigren a Catalunya (i a Val¨¨ncia) a treballar i a estudiar. All¨¤ s¡¯integren amb facilitat fins als nivells m¨¦s alts (el pol¨ªtic Duran i Lleida, per exemple, prov¨¦ d¡¯all¨ª) perqu¨¨ parlen catal¨¤ i l¡¯escriuen amb solv¨¨ncia. Fins ara, l¡¯aprenentatge del catal¨¤ a l¡¯escola era voluntari a la Franja ¨Caix¨° era tot el que el govern aragon¨¦s estava disposat a consentir-, per¨° la immensa majoria dels alumnes triava estudiar-lo. La nova llei, en canvi, no t¨¦ cap previsi¨® feta sobre l¡¯aprenentatge del lapao. En realitat, el nou nom nom¨¦s ¨¦s una pantalla per a dur endavant una liquidaci¨® en tota regla, i ¨¦s evident que aix¨° s¨ª que amargar¨¤ la vida de la gent que ha tingut la dubtosa sort de ser aragonesa i parlar en catal¨¤. De tota manera, pitjor ho tenen els pocs parlants que queden de l¡¯aragon¨¦s, perqu¨¨ la seua llengua ara es diu lapapyp, que no est¨¤ malament. El lapao, almenys, ¨¦s un idioma que s¨ª que existeix i que es parla al sud de la Xina. Potser si alg¨² demana que donen classes de lapao a la Franja, els ensenyaran aix¨°. Tal com va el m¨®n, aprendre un idioma xin¨¦s pot tindre utilitat.

La Franja ¨¦s un territori prim i llarg que s¡¯est¨¦n per les tres prov¨ªncies d¡¯Arag¨®, de nord a sud. Inclou 62 municipis i t¨¦ uns 50.000 habitants. ?s una zona que sempre ha format part de l¡¯Arag¨® i on sempre s¡¯ha parlat catal¨¤. De fet, ¨¦s el territori de la nostra ¨¤rea ling¨¹¨ªstica amb m¨¦s percentatge de poblaci¨® catalanoparlant sobre el total dels habitants. A l¡¯estiu, la cosa pot no par¨¦ixer tan clara, perqu¨¨ hi ha molt de turisme, per¨° costa poc de comprovar que la gent del terreny s¡¯expressa sempre en catal¨¤. En canvi, l¡¯¨²s oficial de la llengua ¨¦s senzillament inexistent. Ni r¨¨tols de carrers, ni cartells, ni indicacions, ni res. Com si el que de veritat parla la gent estiguera prohibit o no existira. O com a Val¨¨ncia en temps de Franco. Alg¨² ha dit que l¡¯Arag¨® ¨¦s un microcosmos del que ¨¦s Espanya en general: la diversitat no es tolera; es reprimeix, es silencia, es persegueix o es manipula amb bestieses burocr¨¤tiques. El que la gent ¨¦s i fa no importa. L¡¯¨²nic que importa ¨¦s la unitat. Despr¨¦s s¡¯estranyen que hi haja qui es vulga escapar d¡¯aquesta piconadora eterna i sense frens.

Aquella gent parla igual que nosaltres, o millor dit, nosaltres igual que ells

Els problemes del catal¨¤ a la Franja ¨Cel vergony¨®s intent d¡¯exterminar-lo a qu¨¨ assistim- tenen molta repercussi¨® a Catalunya, on aquest tema se segueix amb atenci¨®, i crec que a Val¨¨ncia haurien de tindre¡¯n tanta o m¨¦s, perqu¨¨ aquesta ¨¦s tamb¨¦ la nostra llengua. Els habitants de la Franja, com els lleidatans, parlen la modalitat occidental del catal¨¤ en formes molt acostades a les valencianes. En la comarca de la Matarranya, que fita amb el nostre pa¨ªs, parlen exactament igual que al nord de Castell¨®. Vocabulari, pros¨°dia, entonaci¨® i el que vulguen. Al dialect¨°leg m¨¦s primfilat li costaria de distingir unes parles de les altres. Jo mateix, que s¨®c un valenci¨¤ molt m¨¦s meridional, tinc la sensaci¨® d¡¯estar a casa quan visite aquells pobles. Per raons hist¨°riques, que tenen a veure amb la proced¨¨ncia dels repobladors cristians del regne de Val¨¨ncia, els parlars de l¡¯oest de Lleida i de la Franja s¨®n els que m¨¦s s¡¯assemblen als del delta de l¡¯Ebre i del Pa¨ªs Valenci¨¤. En resum, aquella gent parla igual que nosaltres, o millor dit, nosaltres igual que ells.

Potser vost¨¦s no n¡¯eren ben conscients, ni ells tampoc, per¨° el que el govern d¡¯Arag¨® ha decretat pel seu compte ¨¦s que els valencians parlem lapao, ni m¨¦s ni menys. Ni el blavero m¨¦s aferrissat havia arribat mai tan lluny. Sincerament, em sembla un nom tan estrafolari que ja passa de mida, i que no es pot consentir. A m¨¦s, ¨¦s una estranya inger¨¨ncia d¡¯un govern ali¨¦ en el nostre conflicte ling¨¹¨ªstic particular, que fins ara hav¨ªem dut amb m¨¦s discreci¨®. A fi de comptes, dir-ne valenci¨¤, del catal¨¤ que parlem ac¨ª, t¨¦ a favor el pes de la tradici¨®, el costum, el fet que ¨¦s un nom bonic i bensonant, etc. Fins i tot els catalans accepten, a vegades, que ells parlen valenci¨¤ del nord. I ja ens enten¨ªem. Per¨° lapao ¨¦s massa. Qu¨¨ es pot fer de bo amb un nom aix¨ª? El fet ¨¦s que aquesta nova amargor afecta a una gent que parla exactament igual que nosaltres, just perqu¨¨ parla aix¨ª. Per tant, ens afecta de ple a nosaltres i al que parlem. Si vost¨¦s tampoc estan d¡¯acord amb aquesta nova i rid¨ªcula denominaci¨® per a la nostra llengua, s¡¯haurien d¡¯afegir a la protesta dels alcaldes de la Franja. Segur que ho agrairan.