Poesia aliena nostra

No hem sabut resistir la temptaci¨® de fer un poc nostra la poesia aliena¡±. I sort d¡¯aix¨°, cal respondre al poeta Josep Maria Llompart (Palma de Mallorca, 1925-1993) per fer pr¨°pia la poesia dels altres com a principal criteri de traducci¨®. Confessava la temptaci¨® en un pr¨°leg de l¡¯any 1984 i contribu?a aix¨ª a nodrir la cultura liter¨¤ria dels catalans, no com a assagista o professor, sin¨® com a poeta de la poesia aliena: la galaicoportuguesa. Li era propera, per¨°, i no solament pel vincle amb Camilo Jos¨¦ Cela i Papeles de Son Armadans, sin¨® perqu¨¨ es retrobava amb una de les lleng¨¹es de la seva infantesa, quan el dest¨ª militar del seu pare el dugu¨¦ a la Gal¨ªcia de 1926-1930.

Les versions catalanes de la m¨¦s gran poesia gallega i portuguesa van conviure amb el millor dels seus propis versos, i tot aix¨° ho explica el fil¨°leg i estudi¨®s Gabriel de la S. T. Sampol en l¡¯escrupolosa edici¨® del que van ser les diverses antologies de Llompart i que ara recull Totes les aus del m¨®n.

L¡¯oralitat dels trobadors s¡¯enlaira amb Alfons X i el rei Dion¨ªs, amb els grans cantors del mar que foren Martim Codax i Mendinho, o amb la pulsi¨® er¨°tica de Pero Meogo entre prats i fonts gebrades on pasturen els c¨¦rvols. L¡¯esplendor renaixentista l¡¯obre un Gil Vicente lliure de la mordacitat del seu teatre i el tanca Lu¨ªs Vaz de Cam?es, de qui Llompart versiona sonets inoblidables, com ara la millor de les definicions petrarquistes de l¡¯amor, Amor ¨¦s foc que crema sens cremar, o el ser¨¨ i neoplat¨°nic Gentil ¨¤nima meva que deixares. No perd l¡¯angoixa vital el seu Muden els temps i muden les voluntats, ni ¨¦s menys dram¨¤tic en catal¨¤ l¡¯¨ªntim desassossec d¡¯Errors meus i dissort, amor ardent.

?s veritat que hi ha mancances, com assenyala Sampol, perqu¨¨ Llompart no va traduir mai tot el que s¡¯ha trobat de Martim Codax ni cap de les punyents cantigas de escarnho e maldizer; ¨¦s cert tamb¨¦ que no hi s¨®n el Barroc ni el XVIII, tot i que l¡¯abs¨¨ncia no ¨¦s un gran mal. Per¨° a canvi d¨®na veu als dos grans poetes del XIX, Rosalia de Castro, malgrat que no hi s¨®n els dur¨ªssims versos al silenci de D¨¦u, i Antero de Quental, de qui s¡¯enyora el terrible Elogio da Morte, preludi i justificaci¨® del su?cidi del poeta. Hi ¨¦s el saudosista Teixeira de Pascoaes, amb la llarga Elegia de l¡¯amor; i com sempre ocorre amb Pessoa, es fa curta la seva pres¨¨ncia, tot i que La Bubota, la versi¨® del Mostrengo de Mensagem, ¨¦s excepcional, i hi ha un tast del mestre Alberto Caeiro amb els seus ramats plens de sensacions, a m¨¦s de fragments de les Odes enfebrides d¡¯?lvaro de Campos, seguits per l¡¯estoic Ricardo Reis de Vine a seure amb mi, L¨ªdia, a la vora del riu.

V¨¦nen ganes de m¨¦s, d¡¯aquesta poesia aliena, i l¡¯editor n¡¯¨¦s conscient. Potser per aix¨° ofereix tres ap¨¨ndixs, el primer dels quals ¨¦s una veritable lli?¨® de literatura, tot i que discutible en alguns aspectes, com b¨¦ diu Sampol, on Llompart justifica la seva tria i m¨¨tode de traducci¨®; i en el segon, de gran utilitat per al lector, es recullen notes biogr¨¤fiques sobre els poetes seleccionats. El darrer ¨¦s un regal: les tres versions del sonet camoni¨¤ Sete anos de pastor Jacob servia, a c¨¤rrec de Miquel Forteza, Joan Alegret i Llompart mateix. Totes les aus del m¨®n, vers del trobador Nuno Fernandes Torneol, esdev¨¦ un gran passeig en catal¨¤ per la l¨ªrica de l¡¯occident peninsular.

?