Al Tall, an¨¨cdota i categoria

Ara se¡¯n van, despr¨¦s de prop de quaranta anys inoblidables, sobretot perqu¨¨ el temps i la fatiga inevitablement passen factura. Han estat all¨° que sap tothom amb ulls i seny: una part insubstitu?ble i substancial d¡¯aquest pa¨ªs ingrat i oblidad¨ªs. I despr¨¦s de tants anys, els estimem, no solament els ¡°avis¡± sin¨® tamb¨¦ els nostres fills i els nostres n¨¦ts, cosa molt m¨¦s dif¨ªcil, per¨° certa. I repassant la llarga hist¨°ria, la periodista del setmanari El Temps pregunta: Amb qui o contra qui heu cantat millor? I el m¨²sic contesta: Qu¨¨ podem dir que no s¨¤piga greu? No s¨¦ si ¨¦s casualitat o no, per¨° quan pitjor ho hem passat va ser en l¡¯¨¨poca de Lerma. Estigu¨¦rem a punt de tancar. I l¡¯altre m¨²sic continua: Se¡¯ns deia que ja hav¨ªem aconseguit tot el que vol¨ªem, que no calia continuar menejant-nos per res. Tenim democr¨¤cia, tenim autonomia, tenim les Corts, ja est¨¤ b¨¦, ens deien. I completa: Es va notar molt en la gent del partit socialista perqu¨¨ abans els alcaldes ens buscaven i ens contractaven, per¨° es veu que hi va haver consigna de no fer-ho. Recorden que ells anaven a gust als m¨ªtings dels partits d¡¯esquerres, a cantar i a lluitar per l¡¯esquerra i pel pa¨ªs, i si no els pagaven els era igual, i es van quedar amb els ulls com a plats quan van veure que la cosa comen?ava a baixar, i quan notaven que estaven sent excessivament utilitzats. El m¨²sic diu que sobre aix¨° prefereix callar, i l¡¯altre m¨²sic recorda el primer m¨ªting de Felipe Gonz¨¢lez, el 1982, a la pla?a de bous: va ser desagradable, asseguren. Per qu¨¨?, pregunta la periodista. Pel tracte, diu el m¨²sic. Els capos ni tan sols ens arribaren a saludar: no pareixia un partit d¡¯esquerres, semblava m¨¦s una oficina de la Ford. Un dels oradors amoll¨¤: ¡°Ciudadanos de la piel de toro!¡±, i la gent li xiul¨¤. Un altre l¨ªder, valenci¨¤ i ben conegut, va dir: ¡°Qu¨¦ maravilla, el socialismo naci¨® en Sevilla¡±. La gent torn¨¤ a xiular, i els m¨²sics d¡¯Al Tall recorden que pensaren: Qu¨¨ collons fem ac¨ª? Qu¨¨ volen de nosaltres? Tal com afirmava fa pocs dies el senyor P¨¦rez Rubalcaba, ¡°de aquellos lodos... perd¨®n, de aquellos polvos, vinieron estos lodos¡±. Per¨° en aquest pa¨ªs, ai dolor, la mem¨°ria ¨¦s tan curta, tan curta, que sembla que ning¨² ho vol recordar. I tanmateix, hi ha an¨¨cdotes, com deia el c¨¨lebre fil¨°sof espanyol, que tenen valor de categoria. Els nostres m¨²sics d¡¯Al Tall, grans m¨²sics insignes, s¨®n, en efecte, una categoria a part.