Firar-se

Han tornat les fires, si ¨¦s que mai se n¡¯havien anat. N¡¯hi ha cada setmana, a llocs ben diferents i de tota mena. He arribat a pensar que sovint ¨¦s la mateixa gent la que es va movent pel pa¨ªs sense parar, sobretot els que compren i els que venen, tothom abrigat sota una mateixa carpa ambulant, un dia amb motiu del vi i l¡¯altre de la carn, o b¨¦ perqu¨¨ avui ¨¦s Sant Eduard, m¨¦s endavant Santa Ll¨²cia i despr¨¦s Nadal. El calendari d¨®na per a molt i quan no ¨¦s el santoral ens empeny la gastronomia o la tradici¨® i, ¨¦s clar, el record d¡¯aquells oficis que es van anar perdent amb el temps i que ara es recuperen ni que sigui per una q¨¹esti¨® de superviv¨¨ncia.

La gent va i ve i es fira poc o molt perqu¨¨ quedi const¨¤ncia de la seva sortida i tamb¨¦ de la seva milit¨¤ncia. No tot ¨¦s turisme, sin¨® que hem tornat a recuperar els espais comuns i ens agrada fer barrila sobre la vida. Aquest mes, el dia 13, que no hi havia futbol, vaig anar a la Tria dels Mulats. Uns 300 caps de bestiar van baixar, aquesta vegada de Roj¨¤ a les Planes d¡¯Espinavell, despr¨¦s de pasturar durant l¡¯estiu a muntanya en virtut del Tractat dels Pirineus. M¡¯agrada fer cap durant unes hores al Costabona, contemplar el Canig¨® i trepitjar el Conflent, per despr¨¦s veure com les eugues, els cavalls i els pollins travessen el Riutort.

Unes cinc o sis mil persones s¡¯apleguen a Espinavell des de bon mat¨ª fins a la tarda pendents del bestiar i dels pagesos. Els que porten la fira van amb un bast¨® llarg i prim i xiulen fort, net i fit, res de cridar. Fa goig veure com corren els pollins abans de ser separats de les mares. ?s la Tria dels Mulats. Tot va b¨¦ fins que apareixen els negociants, gent amb la sang freda que sovint compra com qui fa caritat i et perdona la vida. Asseguren que els poltres mengen molt, que els costa fer-se grossos i que despr¨¦s la seva carn no ¨¦s apreciada, ara que ning¨² ja no els vol com a b¨¨sties per a les feines del camp, de manera que paga molt m¨¦s la pena criar vedells.

Llegeixo a El 9 que a Camprodon es venen de 1.500 a 1.800 quilos de carn de poltre a la setmana. N¡¯ofereixen a bon preu a la majoria dels restaurants i fondes de la zona i del Ripoll¨¨s. A mi em passa la gana nom¨¦s de pensar que pot ser d¡¯algun dels pollins de Moll¨®. Em diuen que estic carregat de punyetes i roman?os i b¨¦ que em foto la carn de xai, de porc i de vedella. No s¨¦ pas si m¡¯hi atrevir¨¦ algun dia, tal vegada a la fira del cavall de Puigcerd¨¤ o a la de l¡¯ovella a Ripoll. A Espinavell no puc menjar-me aquell poltre que des de la innoc¨¨ncia mamava per ¨²ltima vegada.