L¡¯adolesc¨¨ncia segons Murgia

Un dels encerts del Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta ha estat sempre el seu afany per donar a con¨¨ixer els nous creadors de l¡¯escena internacional i aconseguir, a partir dels seus muntatges, fidelitzar el p¨²blic amb una f¨®rmula tan senzilla com efica?: al costat dels noms dels directors esc¨¨nics m¨¦s coneguts, i que arriben a ser-ho seguint precisament aquesta f¨®rmula, n¡¯apareix algun de jove de qui no en sabem res que presenta un muntatge impactant; l¡¯any seg¨¹ent o l¡¯altre aquest hi torna amb una proposta nova, i aix¨ª es va donant a con¨¨ixer i, si no es tor?a, acaba formant part de la constel¡¤laci¨® que componen els m¨¦s consagrats.

Amb el muntatge Ghost Road, interpretat per l¡¯actriu Viviane De Muynck i programat la passada edici¨® del festival, vam tenir l¡¯oportunitat de con¨¨ixer Fabrice Murgia (Verviers, B¨¨lgica, 1983), un dels talents m¨¦s brillants de la jove escena belga. Enguany Murgia torna al Temporada Alta amb el seu primer treball, Le chagrin des ogres (L¡¯aflicci¨® dels ogres), un espectacle inspirat en fets reals, protagonitzats per adolescents, que l¡¯ha consagrat arreu d¡¯Europa.

El 20 de novembre del 2006, Bastian Bosse, un jove de 18 anys, va tornar al seu institut d¡¯Emsdetten (Alemanya) amb una escopeta i va ferir cinc alumnes abans de su?cidar-se. Uns mesos abans, la jove austr¨ªaca Natascha Kampusch, de la mateixa edat, va aconseguir escapar del segrestador que la tenia captiva des de feia deu anys, un cas que va obtenir molt ress¨° medi¨¤tic. A partir del blog personal del primer, escrit en un llenguatge molt instintiu i corrent, i de les entrevistes que els mitjans van fer a la segona, Murgia va construir una faula amb elements de ficci¨® que ens mostra el desconcert absolut de tota una generaci¨®.

La dosi de cada ingredient, ens explica en una entrevista per correu electr¨°nic, ¨¦s la seg¨¹ent: ¡°El 90% del que veureu sobre en Bastian ¨¦s cert; en el cas de la Natascha, un 40%, perqu¨¨ hi trobareu moltes refer¨¨ncies que parteixen d¡¯un esdeveniment similar que va commocionar B¨¨lgica als anys noranta, l¡¯afer Dutroux, i en el qual la veu del poble va adquirir dimensions monstruoses.¡±

Murgia va crear Le chagrin des ogres el 2009 per al Festival de Li¨¨ge despr¨¦s de ser pare. ¡°Ara no faria el mateix espectacle¡±, afirma. ¡°Em trobava enmig d¡¯un conflicte d¡¯identitat com a pare jove i com a jove que ha d¡¯esdevenir responsable. Volia el millor per al meu fill, per¨° no sabia si seria capa? d¡¯oferir-li el que aix¨° significa¡±. Els interrogants s¨®n el motor de les seves propostes; ¡°em persegueixen ¡ªdiu¡ª, per¨° ara ja no vaig a Internet com a mitj¨¤ de fuga dels ¨¦ssers solitaris sin¨® als deserts, que ¨¦s on situava l¡¯acci¨® de Ghost Road¡±.

Segons la cr¨ªtica, Le chagrin des ogres ¨¦s un conte on¨ªric de gran impacte visual i d¡¯una auda? escriptura esc¨¨nica, una opera prima magistral que parla l¡¯idioma dels adolescents i connecta amb el seu crit desesperan?at que, tanmateix, ning¨² no escolta. Les aberracions criminals d¡¯una minoria revelen un malestar social latent.

Murgia matisa que ¡°no ¨¦s un espectacle destinat als adolescents, sin¨® que t¨¦ diferents graus de lectura; parla de la joventut com a forma d¡¯abandonament i apel¡¤la a all¨° que ens queda de l¡¯adolesc¨¨ncia¡±. Espera que aquells que ja fa temps que han superat aquesta etapa ¡°facin un viatge cap a un per¨ªode de les seves vides que potser ja han enterrat¡±. I afegeix que ¡°si no s¡¯identifiquen amb la joventut de l¡¯obra, aleshores ¨¦s que he fracassat en el meu prop¨°sit.¡±

?