¡°Els pol¨ªtics s¨®n uns pocavergonyes¡±

Fa 75 anys, una de les batalles m¨¦s cruentes de la recent hist¨°ria espanyola va sacsejar les terres de l¡¯Ebre. La xifra de morts i desapareguts no ha pogut fixar-se amb exactitud (els historiadors encara no s¡¯han posat d¡¯acord), per¨°, en qualsevol cas, van sumar diverses desenes de miler, a les quals cal afegir m¨¦s 50.000 ferits. El proper dissabte 28 de desembre, l¡¯Auditori Felip Pedrell de Tortosa acollir¨¤ un concert en record d¡¯aquella sagnant batalla com a testimoniatge als republicans espanyols i als membres de les Brigades Internacionals.

Paco Ib¨¢?ez, que en el tr¨ªptic de presentaci¨® de l¡¯acte enarbora ¡°l¡¯orgull de pertinen?a als ideals d¡¯aquells homes que tot ho van donar en nom de la llibertat¡±, ser¨¤ el gran protagonista de la commemoraci¨®, que tamb¨¦ comptar¨¤ amb la pres¨¨ncia de la cantautora tortosina Montse Castell¨¤. ¡°No recordo la Batalla de l¡¯Ebre, jo tenia quatre anys¡±, explica Paco Ib¨¢?ez. ¡°Aix¨° s¨ª, recordo els bombardejos de Barcelona. Recordo que an¨¤vem a refugiar-nos no s¨¦ on, despr¨¦s em vaig assabentar que era el metro, i vaig saber que era la guerra¡±.

Pregunta. Quines raons el porten a celebrar aquest aniversari?

Resposta: ?s necessari rescatar tots aquests morts de la injust¨ªcia que va oc¨®rrer fa 75 anys. La desmemoritzaci¨® de la societat ¨¦s tan gran que vaig pensar que era el moment d¡¯expressar tot el que sentia. Ning¨² sap on s¨®n tots aquests cad¨¤vers, aix¨ª que estan a tot arreu i ens increpen: us heu oblidat de nosaltres. ?s dolor¨®s, i si a sobre ¨¦s veritat que ning¨² fa res per ells, ¨¦s encara m¨¦s dolor¨®s.

P. Com caldria explicar la Batalla de l¡¯Ebre als joves?

R. Deixant de costat les estad¨ªstiques i explicant el que va succeir perqu¨¨ la gent jove pugui tenir un sentiment a favor o en contra, una veritat palpable, no una veritat comptable. La Batalla de l¡¯Ebre va ser la primera gran vict¨°ria de Hitler, l¡¯inici de la seva carrera.

P. La societat espanyola ha oblidat aquestes coses?

R. La societat espanyola, de l¡¯¨²nica cosa que no s¡¯oblida ¨¦s que ha d¡¯anar al partit de futbol tal dia i tal altre. I menjar gols cada dia, fins a la indigesti¨®. De tant oblidar, fins i tot arriben a pensar que no va oc¨®rrer. Els joves no tenen ni idea del que va passar i ning¨² s¡¯ha preocupat que tinguin criteri per enfrontar-se a aquesta veritat i aquesta realitat i poder arribar a una conclusi¨® sentimental, pol¨ªtica o filos¨°fica. Els han robat la hist¨°ria o, tal vegada, se l¡¯han deixat robar, per¨° la realitat ¨¦s que d¡¯aquestes coses ni se¡¯n parla, com si no haguessin passat.

P. Qui t¨¦ la culpa d¡¯aquest oblit?

R. El m¨¦s horrible, el fet fastig¨®s, ¨¦s que la gran responsable ha estat l¡¯esquerra. Es vanten que s¨®n els portadors d¡¯aquesta mem¨°ria i, en realitat, els importa un rave. Estan a milers de quil¨°metres d¡¯aquesta veritat, han estat enganyant la gent de forma permanent, ¨¦s una esquerra tuberculosa que va amb la mentida per davant.

P. Com ha arribat l¡¯esquerra a aquest punt?

R. Per actes de covardia. De covardia en covardia, perqu¨¨ pol¨ªticament no convenia dir les coses: ja les direm despr¨¦s, l¡¯important ¨¦s arribar al poble, que ens voti i, una vegada en el poder, ja parlarem. Per¨° quan han estat en el poder se n¡¯han oblidat. Qu¨¨ han fet Felipe Gonz¨¢lez, Rodr¨ªguez Zapatero, tota aquesta gent, pels morts, pels republicans? I al que ho ha volgut fer l¡¯han apartat.

P. ?s possible que l¡¯esquerra espanyola pugui regenerar-se?

R. L¡¯esquerra existeix, els valors, els ideals existeixen. Si segueixes mantenint aquests ideals, el sentiment estar¨¤ en el teu interior, per¨° no en els pol¨ªtics. Els pol¨ªtics no representen res ni ning¨², s¨®n una banda de pocavergonyes. En coneixes algun que sigui capa? de pensar? Si el coneixes, presenta-me¡¯l!

P. Diuen que cada poble t¨¦ els pol¨ªtics que es mereix...

R. Jo no em mereixo aquesta gent. Si la gent els accepta, ¨¦s que els mereixen, per¨° jo no els accepto, a mi me¡¯ls imposen. Els pol¨ªtics actuals s¨®n culturalment uns analfabets, s¨®n ordinaris, s¨®n la vulgaritat. Els que tenen el poder volen tenir tot el poder, i els altres a callar. Volen mantenir-los en la ignor¨¤ncia perqu¨¨ no protestin i no s¡¯assabentin del que els est¨¤ passant, aix¨ª que molt futbol, molt Bar?a, molt Reial Madrid. Ara els pol¨ªtics es vesteixen de futbol per donar-se una certa import¨¤ncia.

P. Aquesta situaci¨® ¨¦s exclusiva de l¡¯Estat espanyol?

R. A Fran?a tamb¨¦ comen?a a haver-hi feuilles mortes. En altres pa?sos, com Holanda, tamb¨¦ avan?a l¡¯extrema dreta. Hi ha una mena de fascitzaci¨®, per anomenar-la d¡¯alguna manera, arreu del m¨®n que espanta. Aix¨ª les coses, jo al papa Francesc li dic Che Guevara.

P. En tot aquest panorama, com veu l¡¯actual conflicte catal¨¤?

R. Sempre ho he dit i ho dir¨¦: visc a Catalunya i defensar¨¦ sempre Catalunya i els catalans. El que hi hauria d¡¯haver ¨¦s di¨¤leg, i els de Madrid es tanquen perqu¨¨ s¨®n els hereus de Felip II. Quina gosadia la dels catalans, atrevir-se a parlar amb nosaltres! Aquesta fatxenderia que tenen els governs de la capital ¨¦s insuportable. Haurien de preguntar qu¨¨ passa, asseure¡¯s a negociar o a discutir, per¨° ni aix¨°.

P. Qu¨¨ opina del proc¨¦s cap a la consulta?

R. El d¡¯Espanya contra Catalunya ¨¦s un plantejament bast. Ara, la pregunta de voler ser un Estat i voler ser independent ¨¦s una pregunta neta. Els catalans tenen tot el dret del m¨®n a opinar i decidir el que volen ser i posar-se els mitjons del color que els doni la gana. D¡¯aix¨° se¡¯n diu democr¨¤cia. Desitjaria que s¡¯arrib¨¦s a un acord integrador respectant la condici¨® dels catalans i que ning¨² tingui el dret a dir quina corbata s¡¯han de posar. Ha de desapar¨¨ixer el dret de cuixa, hi hauria harmonia entre tots.

?