2014, una odissea del cinema catal¨¤

El cinema catal¨¤, com passa amb altres sectors culturals, viu immers en una crisi financera que impedeix produir nous t¨ªtols de qualitat. De les 90 pel¡¤l¨ªcules que han optat a les candidatures dels premi Gaud¨ª, nom¨¦s sis complien els est¨¤ndards pressupostaris europeus. Menys t¨ªtols rodats, menys espectadors i menys recaptaci¨®, que impedeixen invertir els recursos necessaris per fer bon cinema. Els protagonistes del cinema catal¨¤ busquen noves f¨®rmules i formes de finan?ament que ajudin el cinema a trencar aquest cercle tancat. Entre les iniciatives posades sobre la taula, hi ha la de cobrar una taxa o ¡°c¨¤non audiovisual¡± que permeti produir nous t¨ªtols per a la gran pantalla, televisi¨® o internet. La mesura, sorgida a proposta dels Productors Audiovisuals Federats (PROA), es debatr¨¤ en els mesos vinents al Parlament. Si s¡¯aprova representar¨¤ una injecci¨® de 16 milions d¡¯euros anuals. L¡¯equilibri entre un cinema comercial que arrossegui un bon nombre d¡¯espectadors i el cinema d¡¯autor ¡ªla gran marca del cinema catal¨¤¡ª, i la digitalitzaci¨® de les sales perqu¨¨ puguin superar l¡¯apagada anal¨°gica del cinema s¨®n altres reptes que es viuran al llarg de l¡¯any que ara comen?a.

Que el cinema catal¨¤ no es troba en el seu millor moment i pateix falta de finan?ament queda demostrat amb un fet, a simple vista anecd¨°tic, que ¨¦s simptom¨¤tic d¡¯una situaci¨®: l¡¯efem¨¨ride del 1714 no tindr¨¤ la seva gran pel¡¤l¨ªcula. Aquest any que est¨¤ presidit, en el pla cultural, gaireb¨¦ de forma monotem¨¤tica pels fastos de la celebraci¨® del Tricentenari, no veur¨¤ l¡¯estrena d¡¯una superproducci¨® cinematogr¨¤fica sobre els fets, com s¨ª que va tenir, per exemple, el 2008 amb el bicentenari de 1808 a Madrid, on la Comunitat va gastar 15 milions a produir Sangre de mayo, una pel¡¤l¨ªcula de Jos¨¦ Luis Garci.

Encara que estan en marxa fins a quatre projectes diferents per portar a la pantalla aquells fets, Victus, la gran pel¡¤l¨ªcula que tenia com a base el llibre hom¨°nim d¡¯Albert S¨¢nchez Pi?ol i que es va anunciar fa m¨¦s d¡¯un any com una superproducci¨®, est¨¤ nom¨¦s en fase inicial, i segons va explicar a final d¡¯any el seu productor, Raimon Masllorens, ¨¦s massa aviat per parlar d¡¯actors, equip t¨¨cnic i localitzacions. I el que ¨¦s pitjor, no s¡¯han reunit els diners necessaris ¡ªentre 10 i 15 milions¡ª per tirar-la endavant, de manera que aquest any, almenys, no s¡¯estrenar¨¤.

L¡¯¨²ltima gran pel¡¤l¨ªcula catalana rodada en catal¨¤ que va triomfar a les sales de cinema, en festivals i a la cr¨ªtica de manera un¨¤nime va ser Pa negre, d¡¯Agust¨ª Villaronga, una cinta produ?da per Isona Passola. Va costar quatre milions d¡¯euros el 2010; l¡¯han vist, segons les dades del Ministeri d¡¯Educaci¨® i Cultura, mig mili¨® de persones i ha recaptat 2,6 milions d¡¯euros. Passola, que des d¡¯abril ¨¦s directora de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤, reconeix que avui seria impossible fer-la per falta de finan?ament, i lamenta que l¡¯efem¨¨ride de 1714 ¡°no trobi el pressupost necessari per fer una pel¡¤l¨ªcula hist¨°rica que compleixi els est¨¤ndards de qualitat internacional¡±.

I ¨¦s que la situaci¨® econ¨°mica del cinema, com ha passat en tots els sectors culturals, ha canviat radicalment en els tres ¨²ltims anys. Pa negre, al costat de Bruc (Daniel Benmayor), Herois (Pau Freixas) i Eva (Kike Ma¨ªllo), van ser els ¨²ltims films beneficiats per un suport especial a base de subvencions de la Generalitat que des del 2008 va posar en marxa l¡¯anterior conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, tot buscant concentrar les ajudes en menys pel¡¤l¨ªcules amb una clara vocaci¨® comercial. Cadascuna va rebre 1,7 milions d¡¯euros (900.000 de la Generalitat i 800.000 de TV-3). La conjuntura va canviar i ara la Generalitat s¡¯ha hagut de conformar a ajudar el sector amb quantitats menors.

Un altre dels bar¨°metres per avaluar la salut del cinema catal¨¤ s¨®n els premi Gaud¨ª. Divendres es van fer p¨²blics els candidats als guardons de cinema m¨¦s matiners de l¡¯any en la seva sisena edici¨®. Les 90 pel¡¤l¨ªcules inscrites el 2013 per competir en les 22 categories s¨®n considerades per l¡¯Acad¨¨mia, d¡¯entrada, tot un ¨¨xit i converteixen els premis en un gran aparador del cinema que es produeix i es fa a Catalunya. La cosa, per¨°, pren un altre caire quan la xifra es desgrana: es mant¨¦, ¨¦s cert, el nombre de llargmetratges, tant rodats en catal¨¤ com en castell¨¤ (13 i 20, respectivament); i augmenten considerablement els documentals (de 9 passen a 17), un fet explicable en tractar-se d¡¯un g¨¨nere amb uns costos m¨¦s ajustats a la precarietat a qu¨¨ s¡¯enfronta el sector. No obstant aix¨°, davant de les tres pel¡¤l¨ªcules d¡¯animaci¨® que hi van participar l¡¯any passat, entre elles la celebrada Les aventures de Tadeu Jones (18 milions d¡¯euros de recaptaci¨® i 2,7 milions d¡¯espectadors), aquest any no n¡¯hi ha cap que hi participi. L¡¯abs¨¨ncia d¡¯aquest tipus de cinema, la justifica la presidenta de l¡¯Acad¨¨mia per l¡¯alt cost d¡¯aquest tipus de pel¡¤l¨ªcules i pel llarg per¨ªode de realitzaci¨®. Disminueixen tamb¨¦ les pel¡¤l¨ªcules fetes per a televisi¨® (de 15 a 9) per la mala situaci¨® que travessa sobretot TV-3.

La pel¡¤l¨ªcula que ha rebut m¨¦s nominacions, i per tant que surt com a favorita per als premis que es lliuraran el proper 2 de febrer, ¨¦s Los ¨²ltimos d¨ªas, un film apocal¨ªptic i d¡¯ambici¨® comercial (300.000 espectadors i 2,1 milions recaptats) dirigit pels germans ?lex i David Pastor que t¨¦ com a escenari Barcelona ¡ªambientada el 2013 en una ciutat on el catal¨¤ gaireb¨¦ no existeix¡ª, assolada per una misteriosa malaltia que fulmina tothom que trepitja el carrer. Entre els 11 premis pels quals competeix aquesta pel¡¤l¨ªcula hi ha els de millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana, direcci¨® i gui¨®. No opta al de millor pel¡¤l¨ªcula, el guard¨® m¨¦s preuat, pel qual s¨ª que competeixen Fill de Ca¨ªn, de Jes¨²s Monlla¨® (8 nominacions), Tots volem el millor per a ella, de Mar Coll (8), protagonitzada per Nora Navas, que aspira al guard¨® de millor actriu tamb¨¦ als premis Goya, despr¨¦s de les nominacions revelades aquest dimarts; Barcelona, nit d¡¯estiu, de Dani de la Orden (3), i La plaga, de Neus Ball¨²s (5), que despr¨¦s d¡¯optar als premis Europa tamb¨¦ pot donar un Goya a la seva directora.

¡°El factor econ¨°mic, i no el talent, ¨¦s el que escasseja al cinema catal¨¤¡±, assegura Passola. El talent ¨¦s el que fa que el cinema catal¨¤ culli un bon nombre de premis internacionals. Un dels ¨²ltims i m¨¦s prestigiosos ¨¦s el Lleopard d¡¯Or del Festival de Cinema de Locarno, que a l¡¯agost va guanyar Albert Serra per Hist¨°ria de la meva mort, una fantasia en qu¨¨ reuneix Dr¨¤cula i Casanova. El film ¨¦s un fidel representant de l¡¯altre extrem en qu¨¨ es mou el cinema catal¨¤: el d¡¯autor rodat al marge de la ind¨²stria. Una pel¡¤l¨ªcula que no ha tingut el suport de l¡¯espectador, perqu¨¨, tal com va posar de manifest el CoNCA en un dels seus informes, ¡°malgrat que el cinema independent ¨¦s una de les marques i un dels agents m¨¦s actius del cinema catal¨¤, no acaba de trobar sales d¡¯exhibici¨®¡±. Tampoc l¡¯Acad¨¨mia catalana l¡¯ha situat entre els favorits i opta nom¨¦s a quatre premis, tots de tipus t¨¨cnic.

Des de sempre el pes del cinema catal¨¤ en la ind¨²stria espanyola ha estat considerable. Un dels estudis m¨¦s importants sobre el tema ¨¦s Producci¨® cinematogr¨¤fica de Catalunya, de Carles Jos¨¦ i Solsona, economista especialitzat en la ind¨²stria i en comer? cinematogr¨¤fic, publicat el 2010 per la Universitat Pompeu Fabra (UPF); un estudi que l¡¯autor ara ha ampliat. Segons el seu informe, encara in¨¨dit, tres de cada deu pel¡¤l¨ªcules (954 de les 3.066 comptabilitzades) produ?des a Espanya en els ¨²ltims 30 anys tenen intervenci¨® catalana en el seu finan?ament. Quant a l¡¯¨²ltima d¨¨cada (2002-2011), Catalunya va produir un total de 597 pel¡¤l¨ªcules, xifra que representa el 37% del total espanyol de films (el 41% en documentals). Crida l¡¯atenci¨® comprovar, segons aquestes dades, que el cinema produ?t aqu¨ª representa el 6,5% de tot el que es fa a la Comunitat Europa. Un pes enorme que col¡¤loca Catalunya en el lloc n¨²mero sis de productors europeus, despr¨¦s de Fran?a, Alemanya, la resta d¡¯Espanya, It¨¤lia i el Regne Unit.

Per¨° aquest pes amaga un parany. Moltes de les pel¡¤l¨ªcules no compleixen els m¨ªnims dels est¨¤ndards europeus. El cert ¨¦s que poques pel¡¤l¨ªcules catalanes sobrepassen el mili¨® d¡¯euros de pressupost i a Europa, explica la presidenta de l¡¯Acad¨¨mia, ¡°la majoria compten amb quatre milions de mitjana¡±. De fet, de les pel¡¤l¨ªcules que participen enguany als Gaud¨ª, ¡°nom¨¦s sis estan dins dels est¨¤ndards pressupostaris europeus¡±. Per Passola, ¡°a difer¨¨ncia del teatre, que ¨¦s un fenomen de proximitat, el cinema competeix en una multisala amb el millor del planeta, i per a aix¨° calen diners¡±.

Segons l¡¯estudi de la UPF, si al principi del per¨ªode un ter? de les produccions (188 de 597) eren treballs d¡¯una sola productora, amb el temps s¨®n diverses les que hi participen aportant-hi recursos. A m¨¦s, des del 2002, tamb¨¦ s¡¯ha comptat amb la col¡¤laboraci¨® financera de TV-3, despr¨¦s de l¡¯acord ¡ªvigent fins al 2012¡ª amb les tres associacions catalanes de productors audiovisuals: PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya), BA (Barcelona Audiovisual) i APIC (Associaci¨® de Productors Independents de Catalunya). Ara PROA (Productors Audiovisuals Federats), entitat que reuneix les tres entitats anteriors m¨¦s Pro-Docs, que aplega empreses dedicades al documental, i Animat¡¯s, que inclou la producci¨® d¡¯animaci¨®, negocien amb la televisi¨® catalana un nou conveni que fixi una assignaci¨® anual per produir nous t¨ªtols. Un acord que est¨¤ pendent de l¡¯aprovaci¨® dels pressupostos de la Generalitat d¡¯aquest any.

Per¨° aquests diners no s¨®n suficients i PROA ha posat sobre la taula una altra possibilitat per finan?ar el cinema catal¨¤, basada en el ¡°c¨¨ntim audiovisual¡± i que implica els operadors de telefonia que proporcionen connexi¨® de banda ampla a les llars. Des de PROA defensen aquesta proposta, que est¨¤ en la l¨ªnia de la de pa?sos com Fran?a, el Regne Unit o Alemanya; ¨¦s a dir, que les companyies paguin un petit impost. Redtel, l¡¯Associaci¨® Espanyola d¡¯Operadors de Telecomunicacions, i Ametic, l¡¯Associaci¨® d¡¯Empreses d¡¯Electr¨°nica, Tecnologies de la Informaci¨®, Telecomunicacions i Continguts Digitals, han assegurat que ja paguen el 5% dels ingressos per finan?ar el sector audiovisual.

La proposta es debatr¨¤ al Parlament en les setmanes vinents. Si s¡¯aprova, les operadores pagaran 0,20 euros per les l¨ªnies de dades, no pel tel¨¨fon, una xifra que al final de cada any ascendir¨¤ a 16 milions d¡¯euros, que no recaur¨¤ en el consumidor, i que finan?ar¨¤ pel¡¤l¨ªcules per a la gran pantalla, televisi¨® i internet. ¡°Aquest finan?ament s¡¯ha de sumar al de les televisions, que quan el mercat i la publicitat repuntin han de seguir fent producci¨® pr¨°pia¡±, defensa Passola.

La presidenta est¨¤ conven?uda dels beneficis de la mesura, ¡°que t¨¦ a favor tot el sector¡±, en un moment en qu¨¨ ¡°hi ha m¨¦s demanda que mai i menys produccions¡±, despr¨¦s d¡¯assegurar que la inoper¨¤ncia del Ministeri de Cultura amb el sector, sobretot amb la Llei de Mecenatge ¡°penjada¡±, obliga el govern catal¨¤ a actuar. Per a ella, ¡°les primeres beneficiades s¨®n les mateixes companyies, perqu¨¨ amb m¨¦s finan?ament es podrien potenciar els productes que ells mateixos posen en circulaci¨®¡±, una opini¨® compartida pel productor de t¨ªtols com Les aventures de Tadeu Jones, Bruc i S¨¦ptimo, Edmon Roch: ¡°Perqu¨¨ hi hagi els operadors cal que es produeixin audiovisuals, i viceversa¡±.

Segons les ¨²ltimes dades publicades per la Generalitat, el 2012 es van realitzar 130 rodatges a Catalunya, dels quals 53 van ser llargmetratges i 62 van ser curts. Dels 19 milions d¡¯espectadors que hi va haver aquell any ¡ªun mili¨® menys que l¡¯anterior¡ª, i que van permetre recaptar 131 milions d¡¯euros, menys d¡¯un mili¨® van ser espectadors de pel¡¤l¨ªcules en catal¨¤, uns espectadors que van acabar representant 11,6 milions de recaptaci¨®.

PROA proporciona les dades del 2013, tot assegurant que aquest any van ser 52 els films rodats, dels quals 18 estan a l¡¯espera de ser estrenats i 21 es troben en fase de postproducci¨®. No tots arribaran a la pantalla, un altre mal end¨¨mic del cinema catal¨¤. El 2010, el CoNCA va assegurar que el 20% de les pel¡¤l¨ªcules rodades a Catalunya no s¡¯havien estrenat. Un altre camp de batalla ¨¦s la digitalitzaci¨® de les pantalles. Dels 160 cinemes catalans, que compten amb 780 pantalles, el 52% segueixen sent anal¨°giques. El sector est¨¤ immers en una transformaci¨® cap al digital, perqu¨¨ aviat les c¨°pies nom¨¦s seran digitals. La Generalitat ha impulsat un Pla de Digitalitzaci¨® per aconseguir que les sales catalanes no es quedin a les fosques.