Sensacions

Si, en una tert¨²lia informal, aterra el tema 23-F, sol produir-se espont¨¤niament aquella estrat¨¨gia narrativa que consisteix a referir un fet a partir de testimonis i de punts de vista diversos. Aquestes dates que marquen l¡¯evoluci¨® d¡¯una societat queden marcades, tamb¨¦, en l¡¯evoluci¨® dels individus, i, a difer¨¨ncia de tantes dates successives que r¨¤pidament oblidem, fan que recordem viv¨¨ncies, sensacions, que, si no s¡¯hagueren produ?t aquell dia, s¡¯haurien esvanit. I tothom s¡¯afanya a contar aquestes viv¨¨ncies, per insignificants que siguen. Jo tenia divuit anys, aleshores. Qu¨¨ m¡¯ha quedat, d¡¯aquell dia? La imatge de la meua mare i jo contemplant en silenci, des del balc¨® de casa, el carrer completament buit, durant el toc de queda; la perplexitat en saber que els tancs circulaven, de nit, per avingudes de Val¨¨ncia; el Borb¨® fent aquell discurs... salvador?, estrat¨¨gic?, per a salvar-se ell mateix? Per¨° sobretot recorde l¡¯escena en qu¨¨, mentre el meu pare escoltava en la r¨¤dio la sessi¨® al Parlament espanyol, es van sentir r¨¤fegues de metralladores i, tot seguit, aquella frase exquisida, brillant, proferida per un individu de bigot del segle xix: ¡°?Todo el mundo al suelo!¡±, nom¨¦s superada per la que recitaria segons despr¨¦s: ¡°?Se sienten, co?o!¡±. Hi hagu¨¦ corredisses, sorolls trencats, alguna discussi¨® i, al cap de poc temps, l¡¯instant que m¨¦s em va impactar, la sensaci¨® que m¨¦s perdura en la meua mem¨°ria: quan la r¨¤dio, de sobte, deix¨¤ de ser espill sonor de l¡¯actualitat i comen?¨¤ a emetre, nom¨¦s, m¨²sica. M¨²sica militar. Una sensaci¨® terrible, de buit, de caiguda a l¡¯abisme de la incomunicaci¨®. Mostra del pa que s¡¯hi donaria si torn¨¤vem a una dictadura. El sainet acab¨¤ ¡ªrelativament b¨¦¡ª l¡¯endem¨¤ mateix, tot i que les seq¨¹eles han sigut llargues. I la sensaci¨®, aquella sensaci¨® traum¨¤tica de caiguda al no-res, no la vaig tornar a tindre durant molts anys. Durant trenta anys. Fins que inesperadament un vespre, a casa, tenint-ne jo quaranta-vuit, vaig veure com als meus fills, mentre miraven els seus dibuixos preferits al canal S¨²per 3, se¡¯ls quedava la pantalla completament en negre. I no, precisament, a causa d¡¯una avaria. I aquesta sensaci¨® l¡¯he tornada a tindre a penes fa dos mesos, quan vaig presenciar, en directe, el tall de RTVV. I l¡¯he viscut novament fa quatre dies, quan vaig sentir l¡¯¨²ltim minut d¡¯emissi¨®, a casa nostra, de Catalunya R¨¤dio, la meua r¨¤dio de cap?alera. Despr¨¦s que una guillotina pol¨ªtica i judicial ¡ªdelirantment injusta¡ª haja decapitat aquests canals, no hi ha hagut ni tan sols m¨²sica; hi ha hagut una cosa molt m¨¦s ins¨°lita i cridanera avui dia: silenci. Un silenci fosc, profund, insondable, que ¨¦s una bomba conceptual per a tots els qui l¡¯hem sentit. Una bomba l¡¯expansi¨® de la qual no tardar¨¤ a fer saltar de les seues poltrones aquests insignificants i rid¨ªculs aprenents de colpistes.